Era el mes de febrer de 1976. Feia un fred polar però nosaltres no ens vam espantar i vam programar una sortida a la Vall de Núria. La intenció era pujar el Torreneules, una ascensió relativament fàcil que volíem combinar amb altres cims secundaris propers.
Vam fer el viatge en cotxe i quan vam passar per la zona de la Farga de Bebié, on la carretera passa al costat i en paral·lel al Ter, vam veure a l'altra banda del riu una espectacular colada de gel, uns degotalls on amb el fred s'havien format grans estalactites de gel formant un conjunt molt fotogènic.
Ens vam aturar i vam anar a fer fotos però estava tot tan gelat que era perillós. Abans d'arribar al lloc on s'havien format les estalactites vaig relliscar en una placa de gel i vaig caure amb la mala fortuna que em vaig donar un fort cop a la canyella, fent-me una ferida. El més prudent hauria estat tornar a casa i anar al metge perquè era bastant evident que s'hi havien de posar punts de sutura però nosaltres érem massa joves per ser prudents i vam seguir endavant.
Vam arribar a Núria i ens vam quedar a dormir en el refugi d'excursionistes que en aquell temps hi havia al costat del Santuari. Al matí, ben aviat, vam pujar al Torreneules seguint el pla previst.
De tornada a Núria, com que la ferida em feia mal, vaig decidir anar al metge. Com que Núria és també estació d'esquí, hi ha un petit dispensari i allà vam anar. No hi havia ningú però vam preguntar i el recepcionista de l'hotel va cridar el metge. El facultatiu s'ho va mirar i va dir que s'haurien d'haver posat punts però que ja era tard, de manera que només em va fer la cura amb unes gases i benes i em va posar la vacuna antitetànica.
Un dies després, ja a casa i amb la ferida en procés de cicatrització, vaig veure al diari una notícia curiosa que em va interessar. El titular era ben descriptiu: "Detenido el director del hotel de Núria". Em va cridar l'atenció perquè jo havia estat a Núria pocs dies abans i vaig llegir el text de la notícia.
En resum deia que havien detingut el director de l'hotel, un personatge que estava reclamat per algun jutjat de Galícia, en busca y captura perquè se l'acusava d'algunes estafes. Fugint de la Justícia havia arribat a Núria on, amb les seves habilitats de timador professional, havia convençut tothom que era metge i va acabar com a metge titular de l'estació d'esquí i director de l'hotel.
En resum, el metge que em va curar la ferida i em va posar l'antitetànica no era metge sinó més aviat un pirata !!!
3 comentaris:
Pocos años antes (1963), Frank Abagnale Jr. se había hecho pasar por piloto de aerolínea y también por médico, y comenzó a fabricar sus propios cheques falsos. Basándose en este personaje se rodó la película "Atrápame si puedes", con Leonardo DiCaprio y Tom Hanks.
Por supuesto, la película es posterior a los hechos reales, pero no es imposible que el pirata que te inyectó la vacuna antitetánica conociese la historia por los periódicos y se hubiese inspirado en ella.
Sea como fuere, tu pirata hizo un buen trabajo fingiendo ser un facultativo. ¡Podrías haber terminado mucho peor!
Pues la verdad es que a cualquiera si le pones una bata blanca parece medico...
Debido a frecuentes visitas hospitalarias en condición de familiar, me he ido haciendo un experto en este contexto y puedo decirte sin temor a equivocarme que la clave está en el estetoscopio.
La bata blanca es una condición necesaria pero no suficiente. El estetoscopio alrededor del cuello es la guinda del pastel.
Publica un comentari a l'entrada