Un cadàver a l'armari



Els seguidors del blog saben que les coves i avencs d'Eivissa apareixen sovint en aquesta publicació. Durant algunes estades a l'illa he explorat les seves cavitats i fins i tot vaig editar una petita guia amb les principals cavitats de l'illa.
Una de les primeres cavitats que vaig explorar va ser l'Avenc des Milà, un avenc d'uns 30 metres de fondària situat a la part nord de l'illa. Em va costar trobar-lo però finalment el vaig localitzar i, tot sol, vaig baixar al fons de l'avenc.
La cavitat consta d'un únic pou i al fons hi ha una sala d'uns 10 metres de diàmetre amb el terra ocupat per una pedrera. Vaig explorar la sala mentre feia fotos a les colades que guarneixen els murs del pou. Aleshores vaig fixar-me que hi havia ossos escampats per terra. No era un esquelet sinó uns quants ossos dispersos entre les pedres.
No els vaig donar massa importància; és freqüent trobar ossos al fons dels avencs perquè és fàcil que algun animal hi caigui. Fins i tot antigament alguns pagesos tiraven al fons d'un avenc algun animal mort per estalviar-se la feina d'enterrar-lo. 
Vaig remuntar el pou donant per acabada l'exploració i un parell de dies després vaig publicar la crònica corresponent en el bloc, incloent-hi la foto dels ossos.
Gairebé havia oblidat l'exploració de l'Avenc des Milà quan uns mesos després, a finals de maig de 2022, aquesta cova, que fins aleshores era molt poc coneguda, va saltar a la fama per un fet inesperat: els mitjans van publicar que s'havien trobat restes humanes a l'Avenc des Milà. Els espeleòlegs que van fer aquesta troballa ho van comunicar a la Guàrdia Civil i una grup del GREIM van baixar a la cova per fer l'aixecament del cadàver.
L'endemà del rescat, els diaris van publicar la notícia. Sempre que es troba un cadàver es crea un ambient d'intriga i misteri, ja que tothom vol saber la història que s'amaga darrera d'aquella troballa.
L'expectació va ser gran, fins al punt que la Televisió de Balears es va interessar pel tema i una periodista va buscar a Internet informació sobre l'Avenc del Milà i l'única informació mínimament detallada que va trobar a la xarxa va ser la que jo havia publicat en el blog. Es va posar en contacte amb mi per demanar-me més informació sobre l'avenc i jo li vaig explicar el que sabia.
Finalment em va demanar si acceptaria explicar en una petita entrevista el que sabia sobre l'avenc i els ossos. Vaig acceptar i em van fer una entrevista en directe, per videoconferència, al programa Els Dematins de IB3 i van il·lustrar l'entrevista amb imatges del vídeo que havia publicat en el blog.
Aquí teniu aquesta entrevista:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Impresionante anécdota, Rafel. Leyéndola uno se da cuenta de cómo una exploración aparentemente sencilla puede acabar conectando con una historia mucho mayor. Qué curioso que aquella foto de unos huesos, que en su momento no parecían tener importancia, terminara cobrando sentido tiempo después con el hallazgo de restos humanos. Además, haber sido entrevistado por IB3 y ver tu material utilizado como referencia demuestra la gran aportación que hace tu blog al mundo de la espeleología. ¡Felicidades por dejar huella también en la historia reciente de las cavidades de Ibiza!

Anònim ha dit...

Realment sorprenent, Rafel. Qui hauria dit que aquella exploració al Milà, amb uns ossos escampats sense més, acabaria sent notícia a tots els mitjans? M’ha agradat molt com expliques el procés i sobretot veure com el teu blog esdevé una font de referència fins i tot pels periodistes. És un exemple clar de la importància de documentar les sortides, perquè mai saps quan poden tenir un valor inesperat. Enhorabona per la feina i per compartir-la amb tots nosaltres!