Ascensió a un cim molt esquiable, a la Vall d'Arinsal. La sortida estava programada per al dissabte però la previsió del temps ens ha fet canviar d'estratègia i hem vingut a Andorra en dijous per evitar el mal temps i per gaudir de la solitud de les valls andorranes entre setmana. L'objectiu triat ha estat el Pic de les Fonts, també anomenat Pic de Montmantell, un cim poc freqüentat malgrat que és molt esquiable; una ascensió per pendents suaus i amb uns panorames extraordinaris.
Hem arribat de bon matí a l'estació d'esquí d'Arinsal. Tot i ser aquest un any de molta neu, el punt de partida de l'ascensió és força baix, no arriba als 1.600 m, i hem hagut de portar els esquís a l'esquena durant gairebé una hora, per una pista. A partir de les Bordes de la Coruvilla ja hi havia neu contínua i hem pogut seguir l'ascensió amb els esquís als peus.
Per una àmplia vall de suau pendent hem anat pujant. Hem arribat a una zona encara més planera, el Pla de l'Estany, on hi ha un refugi lliure. El refugi estava gairebé colgat a la neu i només sobresortia la teulada, mostant-nos clarament que, efectivament, aquest és un any de molta neu.
Des del refugi ya es veu una àmplia canal, darrere d'un esperó rocós, per on puja l'itinerari. A mesura que pujàvem teníem una visió cada vegada més directa del Pic Alt de Comapedrosa, el gegant que domina des dels seus gairebé 3.000 metres d'altitud la Vall d'Arinsal. Aviat hem vist l'àmplia collada de Montmantell i els suaus pendents que hi porten.
Amb quatre girs hem arribat al coll; al darere ha aparegut un gran panorama de muntanyes andorranes. En primer terme el Pic de Cataperdís i al fons la magnífica pala del Pic de Font Blanca. Des del coll l'ascensió és encara més fàcil. Un llom de poc pendent ens ha portat fins al cim del Pic de les Fonts (2.749 m). És un cim gran, gairebé un altiplà, i una petita fita marca el punt més alt. El panorama era molt extens. Es veia gairebé tot Andorra, amb els cims més característics com La Serrera, l'Estanyó, Cassamanya, Thoumasset ... També es veia la Pica d'Estats i la Serra del Cadí. Hem estat una bona estona en el cim, ja que feia un dia magnífic, amb sol i sense vent. Hem fet les fotos del cim i també una panoràmica circular:
Després hem iniciat el descens amb esquís. Avui la neu estava perfecta; les condicions ideals, amb dos dits de neu pols sobre una base ben compactada... Hem baixat en pocs minuts fins al refugi i a l'inici de la pista. A la part baixa la neu ja no estava tan bé però encara hem esquiat prou bé fins a les Bordes de la Coruvilla on ens hem tret definitivament els esquís, baixant a peu fins al punt de partida, a Arinsal.
A l'apartat "més informació" d'aquesta entrada del blog podeu veure diverses panoràmiques. Aquí podeu veure també un petit vídeo amb un resum de l'ascensió:
Hem arribat de bon matí a l'estació d'esquí d'Arinsal. Tot i ser aquest un any de molta neu, el punt de partida de l'ascensió és força baix, no arriba als 1.600 m, i hem hagut de portar els esquís a l'esquena durant gairebé una hora, per una pista. A partir de les Bordes de la Coruvilla ja hi havia neu contínua i hem pogut seguir l'ascensió amb els esquís als peus.
Per una àmplia vall de suau pendent hem anat pujant. Hem arribat a una zona encara més planera, el Pla de l'Estany, on hi ha un refugi lliure. El refugi estava gairebé colgat a la neu i només sobresortia la teulada, mostant-nos clarament que, efectivament, aquest és un any de molta neu.
Des del refugi ya es veu una àmplia canal, darrere d'un esperó rocós, per on puja l'itinerari. A mesura que pujàvem teníem una visió cada vegada més directa del Pic Alt de Comapedrosa, el gegant que domina des dels seus gairebé 3.000 metres d'altitud la Vall d'Arinsal. Aviat hem vist l'àmplia collada de Montmantell i els suaus pendents que hi porten.
Amb quatre girs hem arribat al coll; al darere ha aparegut un gran panorama de muntanyes andorranes. En primer terme el Pic de Cataperdís i al fons la magnífica pala del Pic de Font Blanca. Des del coll l'ascensió és encara més fàcil. Un llom de poc pendent ens ha portat fins al cim del Pic de les Fonts (2.749 m). És un cim gran, gairebé un altiplà, i una petita fita marca el punt més alt. El panorama era molt extens. Es veia gairebé tot Andorra, amb els cims més característics com La Serrera, l'Estanyó, Cassamanya, Thoumasset ... També es veia la Pica d'Estats i la Serra del Cadí. Hem estat una bona estona en el cim, ja que feia un dia magnífic, amb sol i sense vent. Hem fet les fotos del cim i també una panoràmica circular:
Després hem iniciat el descens amb esquís. Avui la neu estava perfecta; les condicions ideals, amb dos dits de neu pols sobre una base ben compactada... Hem baixat en pocs minuts fins al refugi i a l'inici de la pista. A la part baixa la neu ja no estava tan bé però encara hem esquiat prou bé fins a les Bordes de la Coruvilla on ens hem tret definitivament els esquís, baixant a peu fins al punt de partida, a Arinsal.
A l'apartat "més informació" d'aquesta entrada del blog podeu veure diverses panoràmiques. Aquí podeu veure també un petit vídeo amb un resum de l'ascensió:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de Cataperdís, 2015 |  Comapedrosa 2013 |  GR11: Arinsal- Àreu, 1998 |
ASSISTENTS:
Luis, J. Rafel
DESNIVELL: 1.205 mLuis, J. Rafel
RECORREGUT: 13'2 km
BIBLIOGRAFÍA:
- Ski sauvage en Andorre - Guy Pistre - Ed. Jacques Jaime
3 comentaris:
Y en en el cajón de las ascensiones pendientes, la del Pic del Pla de L'Estany desde Arcalís.
Efectivamente. Aunque hay casi más desnivel que desde Arcalís porque hay que sifonar dos veces, se parte de mucho más arriba y es cara norte, con lo que se evita el porteo. El libro que aparece en la bibligrafía de esta entrada del blog está descrita la ascensión a este poco por la vertiente del Ariège, desde el valle de Soulcem por los Orris de Rat y el Port d'Arinsal.
Pocs dies després del nostre pas pel refugi lliure del Pla de l'Estany, una allau el va enterrar sota quatre metres de neu:
https://goo.gl/inrRxh
Publica un comentari a l'entrada