dissabte, 6 de desembre del 2014

Zaragoza - Alagón

Els seguidors del blog deuen recordar que amb el grup del GR vam inicar, fa un parell d'anys, el Camí Català de Sant Jaume. Després d'una fase prèvia fins a Montserrat, vam iniciar el Camí Català que comença al monestir. Vam recórrer tot el camí fins arribar a la ciutat de Zaragoza. El projecte inicial era arribar fins a Logroño per enllaçar amb el Camí Francès però finalment vam acabar a la capital aragonesa ajornant la resta del camí. Avui, aprofitant el pont de tres dies hom tornat a la Vall de l'Ebre per fer un parell d'etapes de la ruta que vam deixar inacabada. Sense matinar gaire hem sortit de la plaça del Pilar, just on vam acabar l'etapa anterior. Tal com marcaven les previsions meteorològiques, feia bon dia però amb un vent fort i persistent, el cierzo de la Vall de l'Ebre, que ens venia de cara dificultant la progressió. Pel darrere de la basílica hem arribat al riu i hem començat a caminar riu amunt pel passeig fluvial, lluitant contra el vent. Més endavant hem deixat el riu a certa distància i, per pistes i trams de carretera, hem anat recorrent els diversos pobles escampats per la Vall de l'Ebre al costat del Camí de Sant Jaume. El primer poble és Monzalbarba; en realitat és una barriada de Zaragoza però una mica separat de la ciutat. Més endavant, Utebo, amb una església espectacular d'estil mossàrab. Més enllà, Sobradiel i Torres de Berrellén, on també hi ha una església monumental. Finalment, després d'una llarga caminada, hem arribat a Alagón, punt final de l'etapa. No hem acabat al centre de la població sinó que hem anat directament a l'estació del tren, ja que havíem de tornar en tren al punt de partida. Sense problemes, hem retornat en tren a la ciutat.
L'àlbum de fotos correspon a les dues etapes consecutives que hem fet aquest cap de setmana.


ENTRADES RELACIONADES:
Fuentes de Ebro
-Zaragoza, 2014
Velilla - Pina
de Ebro, 2013
Monegros
BTT, 1991

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Más que un molino parece, como dijo aquél, una casa de chicas malas que están muy buenas.

Blog de Muntanya ha dit...

Creo que en la zona se la conoce como "la casita azul"