Sant Llorenç Savall - El Marquet de les Roques - Collet de Llor - Coll d'Eres - Montcau - Coll d'Eres - La Mola - Matadepera
Tercera etapa del Camí de Sant Jaume, entre Sant Llorenç Savall i Matadepera. Hem deixat els cotxes de bon matí als afores de Matadepera, al costat de la deixalleria; allà ens ha recollit l'autocar que ens ha portat (érem 36) fins al punt d'inici de l'excursió, el poble de Sant Llorenç Savall. Com és normal en aquesta colla, hem començat el dia menjant: hem esmorzat una mica al bar de Can Ramon abans d'iniciar la marxa. El camí puja pel bosc, fàcil i suau, fins a la Creu de Ricó. Poc després hem tingut un petit ensurt quan una part de la colla s'ha equivocat de camí i s'ha perdut. Per sort, ben aviat han retrobat el bon camí i ens hem reagrupat al costat del pont de la Vall d'Horta. Des d'aquí el camí comença a pujar per superar el fort desnivell que ens separa del coll d'Eres. Des del coll hem fet una escapada per pujar el Montcau (1.056 m) i contemplar des del seu cim el magnífic panorama, dominat al fons pel Pirineu nevat i per l'altra banda pel rerefons de les muntanyes de Montserrat amb la seva silueta tan característica. El que més ha agradat a la colla ha estat veure el Canigó, tot nevat, que ens ha portat grans records de la temporada anterior que vam acabar el juliol al cim de la Pica del Canigó. Hem fet la foto del cim i una panoràmica circular:
Hem retornat al coll d'Eres i hem menjat una mica abans de seguir el nostre camí. Des d'aquí ja hi ha poc desnivell i el camí és ample i suau. L'única dificultat era evitar els centenars de persones i els milers de gossos que circulaven per aquest camí tan popular, que porta al cim de la Mola. Ben aviat hem arribat al Morral del Drac, des d'on comença la pujada final al cim de la Mola (1.107 m), punt culminant del massís de Sant Llorenç. No ens hi hem aturat gaire, només per fer la foto de grup, i hem iniciat la baixada per l'altra vessant de la muntanya. Hem arribat a l'inici de la Urbanització Cavall Bernat i, pels seus carrers asfaltats, aviat hem arribat al punt on havíem deixat els cotxes. Finalment hem tancat la jornada amb un dinar al restaurant Bolera de Matadepera.
Hem retornat al coll d'Eres i hem menjat una mica abans de seguir el nostre camí. Des d'aquí ja hi ha poc desnivell i el camí és ample i suau. L'única dificultat era evitar els centenars de persones i els milers de gossos que circulaven per aquest camí tan popular, que porta al cim de la Mola. Ben aviat hem arribat al Morral del Drac, des d'on comença la pujada final al cim de la Mola (1.107 m), punt culminant del massís de Sant Llorenç. No ens hi hem aturat gaire, només per fer la foto de grup, i hem iniciat la baixada per l'altra vessant de la muntanya. Hem arribat a l'inici de la Urbanització Cavall Bernat i, pels seus carrers asfaltats, aviat hem arribat al punt on havíem deixat els cotxes. Finalment hem tancat la jornada amb un dinar al restaurant Bolera de Matadepera.
2 comentaris:
¡Cómo mola subir a la Mola, y después comer en el Bolera,de Matadepera!
Con los años es que te pones de un ñoño ...
¡Que nieve ya ...!
Luis,
Que conste que yo no elegí ese restaurante de nombre tan sonoro. Ya sabes que a mí me gusta más el Hostal la Cuneta, que tiene sucursales y franquicias por todo el orbe. Comer un bocata de pan de anteayer, tirados en una cuneta después de acabar una excursión tiene un encanto especial...
Publica un comentari a l'entrada