Per fi hem pogut completar aquest barranc, que va quedar pendent des del 3 de juliol quan un porc senglar ens va obligar a abandonar el descens que havíem iniciat. Ha estat difícil perquè ningú volia venir a aquest barranc; sembla que ningú no es creia que el senglar estava mort i ja no representava cap perill per als barranquismes. Avui he pogut fitxar la Maria i en Juan per fer aquest magnífic descens, que no és aquàtic però ens ha permès visitar uns indrets de gran bellesa natural. Hem sortit de bon matí i hem pujat en cotxe per la pista pedregosa que porta a l'inici del barranc. El descens ha estat molt tècnic, amb molts ràpels, i l'entorn era espectacular. A més, els colors de la tardor encara feien més atractiu l'espectacle natural del barranc de Fontanella. Al poc de començar hem arribat al punt concret on es va produir l'incident del senglar i, després d'explicar novament la història als dos barranquistes novells, que han escoltat les explicacions amb una barreja d'incredulitat i pànic, hem continuat baixant. Hem fet uns quants ràpels més fins acabar la primera part del barranc. Després de recórrer el petit sector de transició hem arribat a l'inici de la segona part. Abans del primer ràpel d'aquest sector ens hem menjat l'entrepà; després hem iniciat aquesta segona part, encara més tècnica que la primera. Després d'alguns ràpels petits i mitjans hem arribat al pas clau del barranc: el ràpel del passamans i els dos ràpels encadenats de la "poza trampa". El primer d'aquests ràpels ens ha portat fins al fons de la "poza trampa", un gorg sec d'uns tres metres de profunditat d'on calia sortir amb l'ajut d'una corda fixa. Després, una finestra estreta ens abocava al ràpel més llarg de tot el barranc, de 25 metres, realment espectacular i en un entorn de gran bellesa. Després només quedava un petit ràpel que ha posat punt final a aquest magnífic descens. Un caminet ens ha portat a la carretera i per la pista hem pujat a recuperar el cotxe.
4 comentaris:
Molt maques les fotos, però trovo a faltar una amb el cap ( o el que queda d'ell) del sanglar
Joan,
Ja sé que no et creus que el senglar estigui mort però no hem tingut temps per fer l'autòpsia de l'animal. De fet no hem sabut trobar el lloc on van dipositar el cadàver. També he de dir que, com que no sabíem on era, no hem perdut gaire temps buscant-lo.
En qualsevol cas, el barranc valia la pena.
iaia: És un video precioso, me han encantado todos pero sobretodo mi nieta!!jajajaj un besito nuero!!mua
Bé, doncs l'objectiu de fer augmentar l'audiència del blog amb la incorporació d'una nova actriu a la pel·lícula s'està complint. Ja tenim una nova seguidora. En aquest blog fins i tot les sogres són benvingudes...
Publica un comentari a l'entrada