Escalada al Pedraforca. Vam dormir al refugi i, al matí, vam fer la més clàssica de les vies d’aquesta muntanya: la via Estasen al Calderer, una via molt llarga però sense massa dificultat, amb alguns passos de quart grau. En total són disset tirades d’escalada en lliure fins al cim del Calderer.
L’aproximació ja era tota una aventura, primer per un camí pel bosc i després per pedreres. Abans d’arribar pròpiament al peu de la via calia superar una curta canal de quart grau. El punt de partida era al costat del Dit del Rumbau, una agulla característica que de lluny no es veu perquè queda mimetitzada amb el fons de la paret. També hi ha una bauma característica.
La via començava per un esperó, força dret però amb bones preses. Després de tres tirades arribàvem al pas clau de la via, un flanqueig fàcil però impressionant, amb un gran buit a sota. Arribàvem a una zona molt més fàcil, a l’indret anomenat el Jardí. Seguien uns trams senzills fins a arribar a un nou esperó, no tan dret com el del principi però també amb bona roca. L’ascensió acabava per una canal sense massa dificultat que ens portava al cim.
La baixada es feia desgrimpant per la part del darrere fins a l’Enforcadura. Tampoc era difícil si les condicions de la roca eren bones.
RESSENYA:
RESSENYA HISTÒRICA:
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada