Vam pujar en cotxe fins al refugi lliure de Coronas i vam dormir allà. Al matí vam pujar al Pic de Russell, el tresmil més oriental del Massís de la Maladeta. L'ascensió va ser una mica accidentada perquè no vam encertar el camí més fàcil de la via normal i ens vam embolicar per una canal i uns flanquejaments delicats. De totes maneres la dificultat no era excessiva i vam arribar sense incidències al cim del Pic de Russell (3.207 m). El dia era molt clar i es veia una gran panoràmica. Com que teníem temps, vaig acostar-me fins a l'avantcim SE (3.205 m). Vaig fer la travessia a plena cresta grimpant entre blocs i amb una timba considerable. Des del cim principal em van fer una foto de cim en la llunyania. Es dóna la circumstància que els diversos mapes i guies són molt confuses respecte aquests dos cims, ja que segons alguns mapes l'avantcim és més alt que el cim i segons alguns l'avantcim és més baix però l'anomenen Pic de Russell mentre que l'altre és més alt però s'anomena Cim NW. En qualsevol cas, fent els dos és segur que he pujat a l'autèntic i veritable Pic de Russell.
diumenge, 4 de setembre del 1983
dijous, 4 d’agost del 1983
Pic de Tourets o La Forqueta (3.007 m)
dimarts, 2 d’agost del 1983
Vall d'Añisclo
Foto d'arxiu: la vall d'Añisclo des de Las Tres Marías
Una excursió fàcil però molt interessant, baixant tota la vall d'Añisclo per un camí entre el bosc. Des d'Escalona pugem en cotxe per una pista fins al coll d'Escuaín. Des d'allà iniciem un magnífic descens que ens porta a recórrer la verda i frondosa vall d'Añisclo.
divendres, 29 de juliol del 1983
Picos del Infierno (3.083 m)
Des del balneari de Panticosa agafem el camí que porta a los lagos Azules. Des d'allà pugem al collado del Infierno, situat sobre l'estany de Tebarray i comencem a carenar per fer los Picos del Infierno, un gran cim amb tres puntes entre les quals hi ha una cresta estreta, d'una característica roca blanca anomenada la Marmolera del Infierno. En total encadenem quatre cims:
- Infierno Occidental (3.073 m)
- Infierno Central (3.083 m)
- Infierno Oriental (3.076 m)
- Aguja de Pondiellos (3.011 m)
De baixada patim una relliscada per una congesta i acabem amb unes quantes rascades. Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del Blog.
dissabte, 23 de juliol del 1983
Barranco del Mascún
El nostre primer descens del barranc del Mascún, el primer barranc "tècnic" que vam fer a Guara. Aquest descens sempre ha estat el més popular de Guara, potser darrere del Vero, més assequible però sense cap dificultat tècnica. Una de les primeres notícies de l'existència d'aquest descens va ser la publicació en el número 700 de la revista Muntanya (desembre de 1978) d'un article amb la ressenya del descens. Com podeu veure a les fotos de l'àlbum, l'equipament que portàvem era també d'època, amb vestit de bany i res més. En aquella època era ben normal i fins i tot ens en rèiem dels francesos que anaven equipats amb vestits de neoprè, una protecció que no estava encara en el nostre equipament però sí una petita balsa neumàtica que, seguint el que deien les guies, vam portar per transportar les motxilles. Hi havia molta gent al barranc (francesos equipats amb neoprè) i en alguna de les cues que es van formar en els ràpels vam passar molt fred. Una petita anècdota és que com que alguns dels membres del grup feia anys que no rapalaven, uns dies abans vam anar a fer pràctiques de ràpel a Montgat. Això va anar molt bé per facilitar i agilitzar les maniobres de corda.
dissabte, 16 de juliol del 1983
Pràctiques d'escalada a Montgat
La setmana vinent hem d'anar a fer el descens del Barranco de Mascún, a la Sierra de Guara. Alguns dels membres de l'expedició fa molt temps que no fan un ràpel, de manera que avui ens acostem a la pedrera de Montgat per fer un parell d'escalades i practicar el ràpel. Es tracta d'agafar confiança i perfeccionar la tècnica per no tenir problemes al barranc.
dissabte, 25 de juny del 1983
Pic de Prats de Bassibers (2.844 m)
Sortim de l'estació d'esquí de Vallter, ja tancada perquè estem al juny i pugem fins a la carena fronterera. Des d'allà arribem fàcilment al Pic de Prats de Bacivers (2.844 m), situat en una carena secundària que s'endinsa en territori francès. Fa un dia gris i emboirat però completem l'excursió sense problemes.
dissabte, 11 de juny del 1983
Sant Aniol
diumenge, 13 de març del 1983
Pic Alt del Cubil (2.833 m) amb esquís
Des dels Cortals d'Encamp, a Andorra, al final de la carretera (1.813 m), vam pujar per la cabana de la Pleta de l'Orri i la Valleta de l'Emportona fins al Pic Alt del Cubil (2.833 m). En aquella època encara no hi havia les instal·lacions mecàniques: no s'havia construït el funicamp que puja al col d'Enradort. Des del cim es veu la vall d'Encamp, dominada pel Pic Alt del Griu, i per l'altra banda el port d'Envalira i el grau Roig. Molta neu i en bon estat.
diumenge, 9 de gener del 1983
Intent al Pic de Norís
Foto d'arxiu: panorama de la Pica al Norís des del Monteixo
Després de dormir al refugi de Vallferrera, al matí iniciem l'ascensió al pic de Norís, un clàssic de l'esquí de muntanya. No aconseguim arribar al cim perquè la neu està molt humida i pesada i progressem molt lentament. Se'ns fa tard i hem d'abandonar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)