Ascensió al Pic de Russell (3.207 m)

Vam pujar en cotxe fins al refugi lliure de Coronas i vam dormir allà. Al matí vam pujar al Pic de Russell, el tresmil més oriental del massís de la Maladeta. L’ascensió va ser una mica accidentada perquè no vam encertar el camí més fàcil de la via normal i ens vam embolicar per una canal i uns flanquejaments delicats. De totes maneres la dificultat no era excessiva i vam arribar sense incidències al cim del Pic de Russell (3.207 m). El dia era molt clar i es veia una gran panoràmica.

Com que teníem temps, vaig acostar-me fins a l’avantcim SE (3.205 m). Vaig fer la travessia a plena cresta grimpant entre blocs i amb una timba considerable. Des del cim principal em van fer una foto de cim en la llunyania. Es dóna la circumstància que els diversos mapes i guies són molt confusos respecte aquests dos cims: segons alguns mapes l’avantcim és més alt que el cim i segons altres és més baix però l’anomenen Pic de Russell, mentre que l’altre és més alt però s’anomena cim NW. En qualsevol cas, fent els dos és segur que vam pujar al veritable Pic de Russell.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Pic de Tourets o La Forqueta (3.007 m)

Des de la base d’operacions d’Escalona, on estàvem passant uns dies de vacances, vam pujar fins a Viadós en cotxe. Vam fer un bivac en un prat i, al matí, vam fer l’ascensió al Pic de Tourets o de la Forqueta (3.007 m), del massís dels pics d’Eriste, per la via normal.

---

MÉS FOTOS:

---

Vall d'Añisclo

Foto d'arxiu: la vall d’Añisclo des de Las Tres Marías

---

Vam fer una excursió fàcil però molt interessant, baixant tota la vall d’Añisclo per un camí que discorre entre el bosc. Des d’Escalona vam pujar en cotxe per una pista fins al coll d’Escuaín. Des d’allà vam iniciar un magnífic descens que ens va portar a recórrer la verda i frondosa vall d’Añisclo.

---

Picos del Infierno (3.083 m)

Des del balneari de Panticosa vam agafar el camí que porta als Lagos Azules. Des d’allà vam pujar al Collado del Infierno, situat sobre l’estany de Tebarray, i vam començar a carenar per fer els Picos del Infierno, un gran cim amb tres puntes entre les quals hi ha una cresta estreta, d’una característica roca blanca anomenada la Marmolera del Infierno. En total vam encadenar quatre cims:

• Infierno Occidental (3.073 m)
• Infierno Central (3.083 m)
• Infierno Oriental (3.076 m)
• Aguja de Pondiellos (3.011 m)

De baixada vam patir una relliscada per una congesta i vam acabar amb unes quantes rascades.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Barranco del Mascún

El nostre primer descens del barranc del Mascún va ser el primer barranc “tècnic” que vam fer a Guara. Aquest descens sempre ha estat el més popular de Guara, potser darrere del Vero, més assequible però sense cap dificultat tècnica.

Una de les primeres notícies de l’existència d’aquest descens va ser la publicació, en el número 700 de la revista Muntanya (desembre de 1978), d’un article amb la ressenya del descens. Com es podia veure a les fotos de l’àlbum, l’equipament que portàvem era també d’època, amb vestit de bany i res més.

En aquella època era ben normal i fins i tot ens en rèiem dels francesos que anaven equipats amb vestits de neoprè, una protecció que encara no formava part del nostre equipament, però sí una petita bassa pneumàtica que, seguint el que deien les guies, vam portar per transportar les motxilles.

Hi havia molta gent al barranc (francesos equipats amb neoprè) i en alguna de les cues que es van formar als ràpels vam passar molt fred. Una petita anècdota és que, com que alguns dels membres del grup feia anys que no feien ràpel, uns dies abans vam anar a fer pràctiques de ràpel a Montgat. Això va anar molt bé per facilitar i agilitzar les maniobres de corda.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Pràctiques d'escalada a Montgat

La setmana següent havíem d’anar a fer el descens del Barranco de Mascún, a la Sierra de Guara. Alguns dels membres de l’expedició feia molt temps que no feien un ràpel, de manera que aquell dia ens vam acostar a la pedrera de Montgat per fer un parell d’escalades i practicar el ràpel. Es tractava d’agafar confiança i perfeccionar la tècnica per no tenir problemes al barranc.

---

MÉS FOTOS:

---

Pic de Prats de Bassibers (2.844 m)

Vam sortir de l’estació d’esquí de Vallter, ja tancada perquè érem al juny, i vam pujar fins a la carena fronterera. Des d’allà vam arribar fàcilment al Pic de Prats de Bacivers (2.844 m), situat en una carena secundària que s’endinsa en territori francès. Va fer un dia gris i emboirat però vam completar l’excursió sense problemes.

---

MÉS FOTOS:

---

Sant Aniol

Foto d’arxiu: l’ermita de Sant Aniol, enrunada

---

Vam fer una excursió fàcil que ens va portar des de Sadernes fins a Sant Aniol. Vam poder gaudir dels grans paisatges d’aquesta vall, amb els seus boscos d’alzines i el riu d’aigua clara i fresca.

---

MÉS FOTOS:

---

Pic Alt del Cubil (2.833 m) amb esquís

Des dels Cortals d’Encamp, a Andorra, al final de la carretera (1.813 m), vam pujar per la cabana de la Pleta de l’Orri i la Valleta de l’Emportona fins al Pic Alt del Cubil (2.833 m).

En aquella època encara no hi havia les instal·lacions mecàniques: no s’havia construït el Funicamp que puja al coll d’Enradort.

Des del cim es veia la vall d’Encamp, dominada pel Pic Alt del Griu, i, per l’altra banda, el port d’Envalira i el Grau Roig. Hi havia molta neu i en bon estat.

---

MÉS FOTOS:

---

Intent al Pic de Norís

Foto d’arxiu: panorama de la Pica i el Norís des del Monteixo

---

Després de dormir al refugi de Vallferrera, al matí vam iniciar l’ascensió al pic de Norís, un clàssic de l’esquí de muntanya. No vam aconseguir arribar al cim perquè la neu estava molt humida i pesada i progressàvem molt lentament. Se’ns va fer tard i vam haver d’abandonar.

---