diumenge, 30 d’agost del 1981

Terradets, via Reina-Puig

Foto d'arxiu: el riu i la carretera des de la paret

Anem a escalar a Terradets i fem la via Reina-Puig fins a la feixa. És una via amb l'ambient i la roca característics de Terradets i, sense ser fàcil perquè té uns quants passos de cinquè, és de les més assequibles d'aquesta monumental paret. En Joan Guirao ve com a tècnic d'imatge i filma una pel·lícula de súper 8 aprofitant la bona visió de la via que té des de la carretera. Aquesta pel·lícula, digitalitzada molts anys després, la teniu aquí:



dimecres, 12 d’agost del 1981

Petite Aiguille Verte (3.512 m)

Completem la sortida als Alps amb una petita ascensió a un cim secundari, relativament fàcil. Pugem en un funicular que ens deixa ben a prop del cim. Fa un dia molt bo i fem pràctiques de piolet i grampons en un ambient realment alpí.

dissabte, 8 d’agost del 1981

Gran Paradiso (4.061 m)

Hem sortit del refugi abans de les tres de la matinada. Aquí als Alps aquest és l’horari normal, recomanat per trobar la neu dura i en bones condicions. L’itinerari de pujada és fàcil, però cal portar el material adequat: piolet i grampons imprescindibles. La corda no cal, ja que la glacera no té esquerdes si se segueix la traça i no es fan dreceres.
Hi havia força gent, com sol passar en aquest cim, perquè és un dels quatremils més assequibles i molt freqüentat per muntanyencs de tot arreu. Hem seguit la traça oberta sense cap problema fins al peu de la petita paret rocosa que barra el pas al cim. Una curta grimpada ens ha portat al punt culminant, on hi ha la Madonna.
Des del cim, la vista és espectacular: al davant el massís del Mont Blanc, que s’imposa sobre tots els altres cims, i a l’altra banda les muntanyes de la Vanoise i, més enllà, els Alps del Sud. Hem gaudit d’un panorama magnífic i d’una ascensió curta però intensa, amb el premi final de trepitjar un nou quatremil.


divendres, 7 d’agost del 1981

Refugi Vittorio Emmanuelle II

Etapa d'aproximació per a l'ascensió al Gran Paradiso. Des del càmping pugem per un camí ben traçat fins al refugi Vittorio Emmanuelle II, un gran refugi on sopem i dormim.