diumenge, 30 d’agost del 1981

Terradets, via Reina-Puig

Escalada a Terradets, via Reina-Puig
Foto d'arxiu: el riu i la carretera des de la paret

Vam anar a escalar a Terradets i vam fer la via Reina-Puig fins a la feixa. És una via amb l’ambient i la roca característics de Terradets i, sense ser fàcil perquè té uns quants passos de cinquè grau, és una de les més assequibles d’aquesta monumental paret.
En Joan Guirao va venir com a tècnic d’imatge i va filmar una pel·lícula de súper 8 aprofitant la bona visió de la via que té des de la carretera. Aquesta pel·lícula, digitalitzada molts anys després, la podeu veure a continuació.


RESSENYA (amb les reunions i graduacions actuals):
Escalada a Terradets, via Reina-Puig

dimecres, 12 d’agost del 1981

Petite Aiguille Verte (3.512 m)

Petite Verte: pràctiques de piolet i grampons
Vam completar la sortida als Alps amb una petita ascensió a un cim secundari, relativament fàcil. Vam pujar amb un funicular que ens va deixar ben a prop del cim. Va fer un dia molt bo i vam fer pràctiques de piolet i grampons en un ambient realment alpí.

MÉS FOTOS:
Petite Verte: pràctiques de piolet i grampons
Petite Verte: pràctiques de piolet i grampons
Petite Verte: pràctiques de piolet i grampons
Petite Verte: pràctiques de piolet i grampons
Petite Verte: pràctiques de piolet i grampons
Petite Verte: pràctiques de piolet i grampons
Petite Verte: pràctiques de piolet i grampons
Petite Verte: pràctiques de piolet i grampons

dissabte, 8 d’agost del 1981

Gran Paradiso (4.061 m)

Ascensió al Gran Paradiso des del refugi Vittorio Emanuele II
Vam sortir del refugi abans de les tres de la matinada. Als Alps aquest és l’horari habitual, recomanat per trobar la neu dura i en bones condicions. L’itinerari de pujada és fàcil, però cal portar el material adequat: piolet i grampons són imprescindibles. La corda no cal, ja que la glacera no té esquerdes si se segueix la traça i no es fan dreceres.
Hi havia força gent, com sol passar en aquest cim, perquè és un dels quatremils més assequibles i molt freqüentat per muntanyencs d’arreu. Vam seguir la traça oberta sense cap problema fins al peu de la petita paret rocosa que barra el pas al cim. Una curta grimpada ens va portar al punt culminant, on hi ha la Madonna.
Des del cim, la vista és espectacular: al davant el massís del Mont Blanc, que s’imposa sobre tots els altres cims, i a l’altra banda les muntanyes de la Vanoise i, més enllà, els Alps del Sud. Vam gaudir d’un panorama magnífic i d’una ascensió curta però intensa, amb el premi final de trepitjar un nou quatremil.


divendres, 7 d’agost del 1981

Refugi Vittorio Emmanuelle II

Aproximació al Gran Paradiso des del càmping fins al refugi Vittorio Emanuele II

Vam fer l’etapa d’aproximació per a l’ascensió al Gran Paradiso. Des del càmping vam pujar per un camí ben traçat fins al refugi Vittorio Emanuele II, un gran refugi on vam sopar i vam dormir.