La Bola de la Partió, VN-Santboiana

Foto d’arxiu: la Bola de la Partió, novembre 2013

---

Vam fer una escalada a Montserrat. Aquell dia vam fer, per segona vegada, la Bola de la Partió per la via Normal-Santboiana. Es tracta d’una combinació de dues vies i és l’itinerari més fàcil per pujar aquesta agulla montserratina.

Comença amb una tirada en lliure per l’Aresta Brucs, que correspon a la primera tirada de la via Normal. Un cop arribats a la plataforma al peu de la bola que dóna nom a l’agulla, la via Normal segueix per una fissura on cal clavar diversos pitons per superar el marcat desplom. Nosaltres vam preferir pujar per la segona tirada de la via Santboiana.

Aquesta via supera també el desplom de la bola però està equipada amb burins, de manera que no cal clavar res. Després d’un tram d’escalada artificial superant el desplom, sortim en lliure per completar els darrers metres fins al cim de l’agulla.

---

RESSENYA:

---

El Carbassó, VN

Foto d’arxiu: Des del Mirador de la Miranda, desembre 2013

---

Vam fer una escalada a Agulles. Aquell dia vam tornar a fer el Carbassó per la via Normal, una via que ja havíem escalat la setmana anterior. És una via molt poc repetida, que gairebé no fa ningú i que, curiosament, vam fer dues setmanes seguides.

En realitat va ser una sortida d’exploració per Agulles, ja que volíem obrir una via nova. Vam recórrer la zona mirant parets verges i finalment, a més de repetir aquesta via, només vam col·locar un burí al Dàtil, on volem obrir una nova via.

---

RESSENYA:

---

Obrint via als Esplovins

Foto d’arxiu: Cinglera dels Esplovins des de la Regina, 2007

---

Vam obrir quatre tirades i mitja de la nova via que estàvem obrint a la cinglera dels Esplovins, a l’esperó que hem anomenat “de les Orenetes”. En aquesta ocasió vam superar el gran diedre, que serà un dels passos clau de la via.

---

RESSENYA:

---

El Carbassó, via Normal

Foto d’arxiu: la Saca Gran i el Carbassó, desembre 2017

---

Vam fer una escalada a Agulles. Aquesta vegada vam escalar el Carbassó per la via normal, una via curta però catalogada de cinquè grau i amb algun pas d’artificial. És una via de les que podríem anomenar “per a col·leccionistes”, ja que és precària en tots sentits. És una via que es fa molt poc.

Una prova d’aquest caràcter de via ignorada és que, quan vam arribar al cim, la instal·lació del ràpel era precària i no ens inspirava cap confiança. Per sort, portàvem material d’obrir vies i vam muntar una nova instal·lació de ràpel a base de burins.

---

RESSENYA:

---

Ascensió al Vallibierna (3.056 m)

Vam fer una ascensió clàssica a la vall de Benasc, molt accidentada. El dia abans a la tarda vam arribar a Benasc i vam començar a pujar per la pista de Llosàs. Quan ja estàvem gairebé a dalt, una pedra traïdora ens va fer un forat al càrter del Seat 850. Després de valorar la situació vam decidir baixar sense motor fins a Benasc.

Allà no hi havia cap taller mecànic obert però, amb l’ajut del personal de la gasolinera i el lampista del poble, en Toni va aconseguir reparar l’avaria. La reparació va consistir a desmuntar la base del càrter, que tenia un forat, i portar-la al lampista del poble.

La reparació que va fer el lampista va ser només per sortir del pas: una soldadura d’estany per tapar el forat de la xapa. Després, amb una moral de ferro, vam tornar a pujar per la pista fins a la cabana de Llosàs, on vam dormir.

Al matí vam pujar per la via normal fins al cim del Vallibierna (3.056 m), passant per un avantcim, el Vallibierna Nord (3.030 m). Després vam travessar el pas de cavall per anar a la Tuca de las Culebras (3.051 m), retornant novament al Vallibierna i baixant a Llosàs pel mateix itinerari de pujada.

---

MÉS FOTOS:

---

Collet de la Cova, via Pany-Farrera

Vam fer una nova escalada al Pedraforca. Aquesta vegada vam escalar la via Pany-Farrera, que puja per la cara nord fins al Calderer. Nosaltres no vam fer exactament aquesta via, sinó que vam sortir pel collet de la Cova, una variant més popular que l’original.

---

RESSENYA:



MÉS FOTOS:

---