Miranda de les Boïgues, via Mompart

Foto d'arxiu: la Miranda de les Boïgues, febrer 2011

---

Volíem fer una escalada a Terradets però al matí plovia força, de manera que vam renunciar a escalar-hi i vam tornar cap a casa.
En passar per Montserrat va sortir el sol i vam decidir aprofitar el dia fent una via a la regió d’Agulles. Com que anàvem decidits a fer una via llarga, vam triar una via relativament llarga que feia temps que volíem fer: la via Mompart a la Miranda de les Boïgues.
És una via catalogada com a molt difícil, que supera la gran paret est d’aquesta agulla. La via comença al collet que forma la Miranda de les Boïgues amb dues petites agulles, l’Aglà i l’Agulla Mare. Es puja amb tendència a la dreta fins a un forat de la paret on vam fer la primera reunió.
La segona tirada, en diagonal cap a l’esquerra, ens va portar fins al peu de la gran xemeneia que ratlla tota la paret. Les ressenyes modernes proposen fer aquestes dues primeres tirades en una sola, pujant més directament i evitant tant flanquejament.
La xemeneia és el tram principal de la via i cal superar-la combinant alguns passos d’escalada artificial, passos d’escalada lliure molt difícils i un tram de xemeneia que es resol amb tècnica de ramonage. Són dues tirades força exigents fins arribar a la canal final de sortida, ja més fàcil.
Es pot fer reunió en un petit arbre abans del tram final o bé sortir directament al cim. Vam quedar molt satisfets d’aquesta via, difícil i variada, que vam superar sense problemes.

---

RESSENYA:

---

Obrint via a l'Agulla dels Ossos

Foto d'arxiu: vista de l'Agulla dels Ossos. Desembre 2014

---

Vam iniciar l’obertura d’una nova via a l’Agulla dels Ossos. En aquesta ocasió vam obrir la primera tirada d’aquesta via, que puja per la cara sud, combinant passos d’escalada en lliure amb un sector d’escalada artificial de burí per superar un desplom.
La primera tirada era en lliure, amb una dificultat apreciable, però la vam deixar equipada amb sis burins d’assegurança, un dels quals es podia utilitzar per fer un pas en A0.
Vam tornar un altre dia amb la intenció de continuar l’obertura, però la via es va acabar d’obrir definitivament el 13 de febrer de 1980. En aquella ocasió jo no hi vaig poder anar perquè estava fent el servei militar, però tot i així el meu nom consta com a aperturista de la via, encara que mai no hi vaig tornar.

---

RESSENYA HISTÒRICA:

---

Escalada a Oliana

Vam anar a Oliana per fer una inspecció de les parets, amb la intenció de localitzar nous llocs on obrir vies a la zona dels Esplovins, on ja estàvem treballant en la via Alfa-Centauro.
Aquell dia vam fer un parèntesi en la feina d’obertura per revisar amb calma les cingleres de la zona, tot buscant possibles línies noves. Durant aquesta exploració vam passar pel costat d’una agulla molt característica que ja feia temps que teníem mirada.
Vam aprofitar l’ocasió per pujar-la. Es tracta d’una escalada d’una sola tirada i sense massa dificultat. La fotografia de l’entrada està feta al cim d’aquesta agulla, que en aquell moment no tenia nom.

---