diumenge, 30 d’abril del 1978

Iniciem la via al Pedestal del Martell

Obertura d'una nova via al Pedestal del Martell, Montserrat
Vam anar a Oliana per treballar en l’obertura de la nova via de l’Esperó de les Orenetes, però plovia i vam desistir de treballar en aquella via.
De tornada, en passar per Montserrat, ja no plovia i vam decidir aprofitar el dia treballant en l’obertura d’una nova via al Pedestal del Martell, per un pany de paret on fins aleshores no hi havia cap via.
Ja havíem projectat aquesta via i aquella vegada vam aprofitar l’ocasió per iniciar-ne l’obertura.
La primera tirada puja per un pany de paret molt vertical en escalada artificial. Vam començar a burinar, una feina feixuga que, a més, havíem de fer en equilibri inestable sobre l’últim esglaó dels estreps.
Només vam posar cinc burins perquè quan vam arribar al peu de via ja era molt tard, però almenys vam deixar iniciada l’obertura de la via.

diumenge, 23 d’abril del 1978

Escalada als Mollons

Escalada als Mollons: Roca Llarga i Primer Molló
Foto d’arxiu: la Roca Llarga, març de 2019

Una sortida a aquesta escola d’escalada, situada davant de la Pobla de Claramunt, on vam fer la primera sortida històrica d’escalada l’ octubre de 1972.
Aquesta vegada vam fer dues vies:
Roca Llarga, via Normal: una via d’una sola tirada, totalment en lliure, que puja aquesta característica agulla situada en un extrem del cingle dels Mollons.
La via comença al collet que uneix l’agulla amb el cingle. Inicia amb un flanqueig ascendent cap a la dreta fins arribar a un petit replà anomenat “la berruga”.
Se supera un pas lleugerament extraplomat, però aviat minva la dificultat i s’arriba al cim amb passos de tercer grau. El descens es fa amb un curt ràpel.
Primer Molló, via Paret Negra: una via també curta i totalment en lliure, que puja al cim principal dels Mollons, anomenat Primer Molló o també Molló Gros.
La via puja per la cara est, per un pany de paret amb una marcada tonalitat negra. Hi ha un bloc de pedra característic recolzat a la paret, que marca el punt de partida.
Vam pujar recte, buscant les millors preses, uns deu metres. Més amunt vam continuar amb tendència a la dreta, també buscant els millors passos, i vam acabar amb una altra diagonal, aquesta vegada cap a l’esquerra.
Des del cim vam baixar pel collet que uneix el Molló amb el cingle. És una desgrimpada curta i fàcil, equipada amb una cadena i algun petit tram de corda fixa.

PARTICIPANTS: Emma, Frank, Magda, Josep Rafel
BIBLIOGRAFIA: RESSENYES:
Roca Llarga, via Normal
Primer Molló, via Paret Negra
Fotos realitzades amb el dron el 30 de març de 2019. Al cim del Molló Gros s’hi veu l’operador del dron.

MÉS FOTOS:
Escalada als Mollons
Roca Llarga, cim En el cim de la Roca Llarga.

dissabte, 22 d’abril del 1978

Garraf, intent a la via SAME

Intent d'escalada de la via SAME al Penyassegat de Garraf
Aquesta sortida és de les que mereixien passar a la història, però no pas per haver aconseguit un èxit.
La via SAME al Penyassegat de Garraf comença arran de mar, de manera que la forma normal d’iniciar l’escalada és acostar-s’hi amb una barca pneumàtica i començar a escalar des de la barca, enganxant-se directament a la paret.
Nosaltres vam planificar l’operació d’aquesta manera, però la realitat va ser molt diferent. L’operació de la barca només és possible quan el mar està en una calma gairebé absoluta, però aquell dia la mar estava moguda i no vam poder desembarcar. L’única nota positiva és que ens vam lliurar, pels pèls, del naufragi.
La idea de fer aquesta via, com les altres vies que vam fer al Garraf, va venir de la lectura d’un article publicat en el número 663 de la revista Muntanya (octubre de 1972), amb descripció i ressenya de les principals vies de la zona.
Es poden veure aquí les fotografies de les escalades que vam fer al Penyassegat de Garraf entre gener i maig de 1978.


diumenge, 16 d’abril del 1978

Obrint via als Esplovins

Obertura de la via Alfa-Centauro a la paret dels Esplovins, Oliana
Foto d'arxiu: Cinglera dels Esplovins, VF Regina, febrer 2007

Després de sis mesos d’inactivitat, segurament a causa de l’hivern, vam tornar a Oliana per continuar amb el treball d’obertura de la nova via Alfa-Centauro a la paret dels Esplovins.
En aquesta ocasió vam pujar les tres tirades que ja teníem obertes i després vam seguir amunt, obrint tres noves tirades. Vam deixar instal·lades les reunions i també algun pitó d’assegurança.

RESSENYA:
Ressenya de la via Alfa-Centauro, paret dels Esplovins

diumenge, 9 d’abril del 1978

Escalada a Agulles

Escalada a Montserrat, l'Ou de Colom i el Broc del Setrill
Foto d'arxiu: l'Ou de Colom des de la Bola de la Partió

Escalada a Montserrat, a la regió d’Agulles. Vam fer dues vies a la zona del refugi:
  • L’Ou de Colom, via Aresta Brucs
  • El Broc del Setrill, via Cerdà
Les dues vies són difícils, especialment la segona. A l’Ou de Colom ja havíem fet un intent temps enrere però en aquella ocasió no vam poder acabar la via. Aquell dia vam venir preparats per a tot i la vam fer sense problemes.
La via comença al peu de l’aresta sud, la que mira al Bruc. És una aresta fina i difícil que comença amb un tram en lliure difícil (IV+). Després se supera en artificial un tram molt dret. Finalment es surt en lliure de cinquè grau fins a arribar al peu de l’Ou, on es fa reunió.
La segona tirada supera l’extraplom que forma l’Ou amb uns passos d’artificial de burí. Després hi ha una nova sortida en lliure (V) pel fil de l’aresta. Finalment, ja sense tanta dificultat, s’arriba al cim de l’Ou de Colom.
La via Cerdà del Broc del Setrill és també una via de gran dificultat. Comença amb una tirada molt fina, que la guia clàssica d’Agulles cataloga de sisè grau. La tirada flanqueja a l’esquerra per anar a buscar el fil de l’aresta.
Després d’uns quinze metres de finura vam fer reunió al centre de l’Aresta Brucs. La segona tirada puja en lliure pel centre de l’aresta fins que s’acaba la corda -en aquells temps les cordes eren de quaranta metres- i vam muntar una reunió precària, que es pot fer amb estreps per a més comoditat.
Després només quedava una curta tirada, ja fàcil, fins al cim.

RESSENYES:
L'Ou de Colom, via Aresta Brucs
El Broc del Setrill, via Cerdà
MÉS FOTOS:
Escalada al Broc del Setrill, Montserrat

dissabte, 8 d’abril del 1978

Penyassegat de Garraf. (Sánchez-Reinal)

Escalada a Garraf, via Sánchez-Reinal
Una nova escalada a Garraf. Aquesta vegada vam fer la via Sánchez-Reinal, la més clàssica d’aquesta paret, gairebé tota en lliure i amb una roca magnífica. Com sempre, vam poder gaudir de la visió del mar als nostres peus mentre escalàvem.
La idea de fer aquesta via, com les altres vies que vam fer al Garraf, va venir de la lectura d’un article publicat en el número 663 de la revista Muntanya (octubre de 1972), amb descripció i ressenya de les principals vies de la zona.
Uns quants anys després, l’any 2018, vam tornar a la zona per fer la foto de la ressenya. Tot havia canviat molt: la via estava parcialment coberta i a la paret hi havia una multitud de vies d’escalada esportiva.
Les vies clàssiques semblava que estaven desequipades, però la paret tenia assegurances per tot arreu, ja que hi ha tantes vies que gairebé es toquen. A l’apartat “més informació” es pot veure la ressenya fotogràfica feta a partir d’una imatge captada amb dron.
El recorregut, les reunions i la graduació de la via són els originals de quan es va obrir.
En aquella visita a Garraf amb el dron vam fer també un petit videoclip amb algunes vistes dels penyassegats. Aquí el teniu:



RESSENYA:
Escalada a Garraf, via Sánchez-Reinal