Escalada als Mollons

Foto d’arxiu: escalant als Mollons, via Àpia, 1972

---

Vam fer una sortida d’escalada als Mollons, una zona d’escola d’escalada calcària amb vies curtes, situada al costat de la Pobla de Claramunt. És el lloc on vam fer la primera sortida d’escalada de la nostra història, l’any 1972. En aquesta ocasió vam fer tres vies.
Primer Molló, via Àpia: És la més clàssica de les vies d’escalada als Mollons. Puja per l’esperó del Primer Molló, també anomenat Molló Gran. Són dues tirades en lliure, encara que es pot fer una reunió intermèdia a la meitat de la segona tirada.
El descens es fa pel darrere, amb una curta desgrimpada fins al collet que separa el Molló del Cingle. Hi ha un parell de passos equipats amb una cadena i unes cordes fixes, però sense gaire dificultat.
Tercer Molló, via Diedre i Crestes: És la via més llarga de la zona i, en realitat, és la combinació de dues vies. A més, té una ascensió optativa a un gendarme de la cresta molt singularitzat, anomenat El Ninet.
La via comença per un tram de paret anomenat Paret de la Cotilla, amb bones preses. S’arriba a un replà on es munta la reunió, i continua per un diedre fins al peu del Ninet.
Vam vorejar el Ninet amb facilitat per la seva base fins a un collet situat a l’altra banda. A partir d’aquí comença la Via Crestes, que puja seguint la cresta en escalada lliure, sense massa dificultat.
El Ninet, via Cisco: Vam fer aquesta curta ascensió com a complement de la via Diedre i Crestes. Des del collet superior vam flanquejar uns metres per atacar la cara sud-oest.
L’ascensió comença amb un pas molt difícil, que els primers ascensionistes van fer amb un pas d’esqueneta. Hi ha un pitó on es pot posar un estrep. Superat aquest pas, la dificultat disminueix progressivament fins arribar al cim de l’agulla.

---

BIBLIOGRAFIA:

• Tres Escoles d’Escalada , de Jaume Ramon i Morros. Publicació de la UEC amb l’editorial Rafael Dalmau.

RESSENYES:

---

La Mòmia, via Haus-Extrems

Foto d’arxiu: l’empotrament, pas clau de la Haus-Extrems

---

Escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Vam fer la via Haus-Extrems de la Mòmia, una via catalogada de sisè grau que supera, amb tècnica d’encastament, una gran llosa enganxada a la paret de la Mòmia.
És una de les vies clàssiques de més categoria de Montserrat, ja que supera totalment en lliure, en sis tirades, el pany de paret més llarg de la Mòmia.
La primera tirada puja per un diedre una mica descompost fins a una bauma situada sota la gran xemeneia, que constitueix el pas clau de la via.
La segona tirada, espectacular i molt aèria, comença amb tècnica de ramonage, però ben aviat la xemeneia s’estreny i cal pujar amb tècnica d’encastament, col·locant a la fisura tot el que es pot: puny, mà, braç, genoll o peu, i aprofitant les petites preses de la placa.
És un exercici clarament atlètic que requereix molta tècnica i habilitat per aprofitar els recursos que ofereix la roca. Més amunt, la fisura s’obre i s’arriba a la reunió, situada sobre la gran llastra.
Nosaltres, tal com marcava la guia clàssica, vam fer una reunió abans, just quan el diedre s’obre.
A partir d’aquest punt, la dificultat de la via no supera el quart grau. De fet, després de superar la tirada de l’encastament, la resta de la via ens va semblar relativament fàcil, tot i mantenir-se en aquest grau.
Són tres tirades (actualment dues) d’agradable escalada lliure per placa que ens porten fins al cim de la Mòmia.

---

DOCUMENTACIÓ:

• Entre parets – Xemeneies a Montserrat , article publicat al Vèrtex núm. 298, per Jordi Pina.

RESSENYA:

---

Paret NW de Sant Jeroni, via TIM

Foto d’arxiu: Sant Jeroni des de la VF Borinot. Març de 2014

---

Escalada a Montserrat. Vam fer la paret nord-oest de Sant Jeroni per la via TIM, una via que puja per una gran xemeneia fins al punt més alt de la muntanya de Montserrat.
Segons la Guia d’escalades a Montserrat, aquesta és la via més llarga que es pot fer a Montserrat amb tècnica de ramonage. La guia d’en Picazo diu el mateix, tot i que amb alguna reserva: “és una de les xemeneies més llargues del massís”.
La primera tirada és relativament fàcil. La xemeneia és molt profunda i podem triar l’amplada amb la qual ens sentim més còmodes. No hi ha cap assegurança i, al cap d’uns 35 metres, es troba la reunió.
La segona tirada és una mica més forçada, ja que la xemeneia es va tancant i cal sortir cap a fora, per sobre del buit, que cada vegada es fa més impressionant. Arribem a un replà tancat per un sostre, on fem reunió.
La tercera tirada segueix la mateixa tònica però amb passos més difícils. Antigament s’hi feien un parell de passos amb estreps, però les guies modernes els marquen com a A0.
Vam fer la darrera reunió i vam sortir de la xemeneia superant per placa els darrers metres, amb dificultat minvant però amb un pas encara exigent.
En resum, una magnífica via d’escalada que ens va deixar ben satisfets.

---

DOCUMENTACIÓ:

• Entre parets – Xemeneies a Montserrat , article publicat al Vèrtex núm. 298, per Jordi Pina.

RESSENYA:

---

La Bandereta, via Ven-Suri-Ven

Foto d'arxiu: reunió sobre el bloc inestable

---

Escalada a Montserrat, regió d’Agulles. Vam fer una de les vies més clàssiques d’Agulles, la via Cerdà-Riera de la Bandereta, coneguda popularment amb el nom de Ven-Suri-Ven, en memòria dels primers ascensionistes de l’agulla (no d’aquesta via): Ventura, Surinyach i Vendrell.
L’entrada a la via es pot fer de diverses maneres però, amb pocs metres d’escalada, vam arribar a la primera reunió en un gran arbre. Segons com es faci l’entrada, aquest arbre pot ser la segona reunió.
Aquí comença pròpiament la via, amb una fisura en diagonal per on vam pujar en lliure molt difícil i vertical fins a la segona reunió, que es fa sobre un bloc enganxat a la paret (vegeu la foto). És una reunió impressionant per la seva situació sobre una gran timba i també perquè el bloc no està totalment enganxat a la paret sinó que es mou una mica. Realment impressionant.
La tercera tirada segueix per la mateixa fisura, ara molt més fina, que cal superar amb passos d’artificial (actualment es fa en lliure o A0) fins a la tercera reunió, ja dintre de la canal de sortida.
Vam acabar la via pujant per la xemeneia amb tècnica de ramonage i, finalment, ja molt fàcil fins al cim.

---

FOTO HISTÒRICA:

RESSENYA:

---

PARTICIPANTS: Ramon Ch. – J. Rafel

---

Agulla de les Vuit Hores

Foto d'arxiu: Agulla de les Vuit Hores. Novembre 2013

---

Volíem fer la via Pany-Haus del Pollegó inferior del Pedraforca però, després de dormir al refugi Lluís Estasen, ens vam llevar al matí amb la intenció d'iniciar l'escalada. Estava plovent i vam decidir baixar a Montserrat a veure si el temps millorava.
Vam tenir sort perquè a Montserrat no plovia i vam fer una via a la zona d'Agulles: Agulla de les Vuit Hores, via Capeta-Torres-Nubiola, una via que puja, totalment en lliure i amb tècnica de ramonage, per la canal que queda entre aquesta roca i la Miranda de la Portella. És una única tirada, encara que molt llarga (40 m).

---

RESSENYA:

---

Escalada a Montserrat (Sant Benet)

Sortida d'escalada a Montserrat amb tota una colla del centre, per pràctiques d'escalada i de ràpel. Vam anar a la zona de Sant Benet i vam fer tres vies:

• La Trumfa, via Normal. Puja aquesta agulla per la part del darrere, des del camí de Sant Salvador. Els primers metres són drets i cal pujar amb tendència a l'esquerra. Ben aviat decreix la dificultat i, amb bones preses i totalment en lliure, arribem fàcilment al cim.
• El Sereno, Aresta Est. (i desgrimpada per la VN). Pugem per l'aresta totalment en lliure amb bones preses i amb algun petit pas una mica més fi.
• Agulla de Sant Benet, cara SW (collet esquerre). Vam acabar la jornada amb aquesta curiosa ascensió que ressenya la Guia d'escalades de Montserrat però sense donar cap detall. Nosaltres la vam fer però tampoc vam anotar cap detall d'aquesta escalada. Únicament l'hem trobat referenciada en el llibre Montserrat Pam a Pam, que la considera com la via normal d'ascensió a l'agulla.

---

RESSENYES:

---

MÉS FOTOS:

---