Segona baixada del Refugi Gouter

---

Després d’haver fet el dia anterior la travessia dels 4.000 i d’haver dormit al refugi, calia tornar a baixar fins a la vall. Aquesta vegada les condicions van ser molt millors que en el descens anterior. Feia sol i la roca estava seca, de manera que vam poder desgrimpar sense problemes el mur de l’Aiguille de Goûter. Un cop superat aquest tram, vam continuar baixant fins a l’estació del telefèric. En pocs minuts, el telefèric ens va retornar còmodament a Chamonix, posant punt final a aquesta intensa estada als Massís del Mont Blanc.

---

ÀLBUM DE FOTOS · ALPS 1976

---

Travessia dels 4000

De manera improvisada, al acabar l’Aresta dels Còsmics, vam pensar que podíem aprofitar que érem en aquest refugi tan ben situat per intentar l’endemà una nova ascensió al Mont Blanc per aquest itinerari.

Molt de matinada, abans de les tres, vam sortir del refugi amb els grampons als peus en direcció al punt culminant dels Alps. Després de baixar una mica, vam iniciar l’ascensió per una pala molt dreta fins arribar al primer cim del dia, el Mont Blanc de Tacul (4.248 m).

Després de perdre una mica d’alçada, vam començar la pujada següent, la del Mont Maudit. No vam arribar a fer aquest cim, tot i tenir-lo molt a prop, sinó que vam anar directament al coll que enllaça amb la carena que havíem de seguir. La pujada fins al coll va ser difícil, amb un pendent de neu i gel molt dret, que ens va obligar a utilitzar intensament el piolet i els grampons.

Un cop a la carena, vam continuar fins al coll de la Brenva, ja a uns 4.500 metres, i finalment vam arribar al cim del Mont Blanc (4.807 m).

Després de les fotografies de rigor, que aquest cop vam poder fer amb més tranquil·litat, ja que no feia tant fred com en l’ascensió anterior i feia sol, vam iniciar el descens. Aquest itinerari ja ens era conegut. Vam passar pel tercer quatremil de la jornada, la Dôme de Goûter (4.304 m), i finalment vam arribar a l’Aiguille de Goûter (3.863 m), on hi ha el refugi, i ens hi vam quedar a dormir.

---

ÀLBUM DE FOTOS · ALPS 1976

---

Aresta dels Còsmics

Vam pujar amb el telefèric de l’Aiguille du Midi i, després d’una breu aproximació, vam fer l’Aresta dels Còsmics, una cresta que es supera amb tècnica d’escalada lliure.
No presentava una gran dificultat tècnica, però l’ambient era espectacular i el panorama, impressionant. Després de completar la cresta, vam arribar novament a l’Aiguille du Midi (3.842 m) i, refent el camí del matí, vam baixar fins al refugi dels Còsmics, on vam passar la nit.

---

ÀLBUM DE FOTOS · ALPS 1976

---

RESSENYA HISTÒRICA:

Baixada de Gouter

---

Després d’haver fet el Mont Blanc el dia anterior i d’haver dormit al refugi de Gouter, vam iniciar el descens fins al Nid d’Àligues per agafar el telefèric que ens havia de retornar a Chamonix. 

El descens no va resultar gens fàcil. Havia nevat durant la nit i, amb dos dits de neu, passos que normalment serien una grimpada senzilla es convertien en trams delicats. A poc a poc i encordats, vam anar baixant sense incidents importants. En el pas del couloir vam haver d’ajudar un alpinista italià que estava a punt d’estimbar-se. Superat aquest punt, vam continuar el descens amb més tranquil·litat fins arribar a l’estació del telefèric, que en pocs minuts ens va retornar a Chamonix.

---

ÀLBUM DE FOTOS · ALPS 1976

---

Ascensió al Mont Blanc (4.807 m)

Sortim molt de matinada en direcció al cim, amb els grampons als peus. L’ascensió és molt clàssica i hi havia molta gent. Quan vam sortir ja es veia una llarga filera de llums progressant muntanya amunt.

Vam pujar a poc a poc, ja que la jornada era llarga i l’altitud dificultava clarament la progressió. Vam fer una parada al refugi Vallot i vam coronar el primer cim del dia: el Dôme du Goûter (4.304 m).

A partir d’aquí vam continuar per l’aresta de les Bosses, amb un fred cada vegada més intens, fins que finalment vam assolir el sostre d’Europa, el Mont Blanc (4.807 m). Vam fer un parell de fotografies al cim i vam iniciar el descens pel mateix itinerari de pujada fins al refugi de Goûter, on vam passar una segona nit.

---

ÀLBUM DE FOTOS · ALPS 1976

---

Aiguille de Gouter (3.863 m)

Vam iniciar les nostres activitats en aquesta primera expedició als Alps pujant amb el telefèric fins al Niu d’Àligues (2.400 m). Des d’aquí vam emprendre la pujada per un camí ben marcat fins al refugi de Tête Rousse.

Sense aturar-nos, vam continuar l’ascensió en direcció a l’Aiguille de Goûter. A partir d’aquest punt el camí ja no era tan fàcil; ens vam encordar i vam pujar amb certa dificultat fins al cim de l’agulla, on hi ha el refugi de Goûter.

Ens vam instal·lar al refugi. L’objectiu de l’endemà era de primera categoria: el Mont Blanc.

---

ÀLBUM DE FOTOS · ALPS 1976

---

Pollegó Inferior, via Xandri-Casanellas

Foto d'arxiu: al cim del Pollegó Inferior. Juny 2014

---

La Xandri-Casanellas és una via relativament fàcil que puja per una marcada canal que baixa des del cim del Pollegó Inferior fins a la tartera de l’Enforcadura. Tot i que la ressenya que vam utilitzar nosaltres, la de la guia de Maria Antònia Simó i Agustí Jolis, només marcava algun pas aïllat de quart grau, algunes ressenyes modernes indiquen fins i tot un petit pas de cinquè grau.

Nosaltres la vam fer en quatre tirades, tot i que, com passa sovint a les escalades del Pedraforca, les reunions són variables. Érem quatre escaladors en dues cordades i vam completar la via sense massa problemes.

L’aproximació ja va ser llarga perquè, sortint del refugi Lluís Estasen, vam seguir el camí transversal i després tota la pujada de l’Enforcadura.

Aquesta és la descripció de la via tal com consta a la ressenya històrica que vam redactar l’any 1976 després de fer-la:

Aproximació: Des de l’Enforcadura pugem caminant per la canal fins que veiem, a la nostra esquerra, la xemeneia de la via Anglada-Auqué, on ens encordem.

1a tirada: Pugem amb facilitat per la canal fins que un mur ens barra el pas. El superem per l’esquerra amb encastament (un pitó d’assegurança) i seguim fins a esgotar els 40 metres de corda. Muntem la reunió amb dos pitons.

2a tirada: La canal es torna extraplomada davant nostre i cal sortir per la paret de la dreta amb un flanqueig aeri, on trobem alguns pitons d’assegurança. Després seguim pujant en diagonal a l’esquerra fins a un replà herbós, on muntem reunió amb dos pitons.

3a tirada: Seguim amb facilitat per la canal i muntem reunió passant una baga a un bloc de pedra.

4a tirada: Continuem per la canal i després sortim per una canal secundària a la dreta, vertical però amb bones preses, amb un tac i un pitó d’assegurança. Acabem a la cresta, des d’on, caminant, arribem al cim.

---

PARTICIPANTS: Emili, Jordi N., Toni, J. Rafel

---

RESSENYA:

---

RESSENYA HISTÒRICA:

Agulla de la Xemeneia, via CADE

---

Des del refugi d’Ull de Ter, on havíem passat la nit, vam fer l’Agulla de la Xemeneia per la via CADE, una via curta però interessant que puja una agulla despresa del Gra de Fajol, aprofitant una marcada xemeneia.

Després vam completar la jornada amb l’ascensió al Gra de Fajol, de 2.708 metres.

---

RESSENYA:

---

RESSENYA HISTÒRICA:

---

MÉS FOTOS:

---