dissabte, 31 de maig del 1975

Pedraforca. El Gat, via Homedes

Via Homedes del Gat, Pedraforca
Foto d'arxiu: el Gat i el Cabirols

Va ser la primera via que vam fer a la paret Nord del Pedraforca. Vam escalar la via Homedes del Gat, una via clàssica de dificultat mitjana que vam superar sense problemes. El dia abans havíem pujat a dormir al refugi Lluís Estasen i de bon matí vam sortir cap a peu de via, iniciant ben aviat l'ascensió. La via és tota en lliure, amb la magnífica roca calcària característica del Pedraforca.
La via Homedes comença amb un parell de passos fins, però aviat la dificultat baixa. A la segona tirada se supera un pas força difícil, una canaleta lleugerament desplomada on, si cal, es pot fer un pas d’A0. A la quarta tirada trobem el pas clau de la via, el Pas de la Z, on també és possible recórrer a l’A0 si no es pot superar en lliure.
Després venen unes tirades fàcils que fins i tot es poden fer en ensemble, tot i que a les dues primeres es pot optar per una variant més directa i sensiblement més difícil. Superades aquestes tirades s’arriba al Planell dels Diables, on comença el cap del Gat, que se supera amb tres tirades de IV+ mantingudes i força aèries.
Des del Planell dels Diables hi ha una escapatòria, ja que es pot sortir per una canal a la dreta que condueix directament al collet sense pujar al cim del Gat. La baixada es fa amb un ràpel de 25 metres per la banda oposada a la pujada, que porta a una canal secundària de l’Enforcadura, per la qual es baixa fins a la tartera.
Vam fer la via a bon ritme i cap a les dues de la tarda ja tornàvem a ser al refugi Lluís Estasen. D’aquesta ascensió no hi havia cap fotografia.

RESSENYA:

Via Homedes del Gat, Pedraforca

dijous, 29 de maig del 1975

Escalada a Agulles

Escalada a la regió d’Agulles de Montserrat
Foto d'arxiu: la cara Est de la Saca Gran. Desembre 2014

Escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles. Vam fer quatre vies:
  • La Saca Gran, via Normal
  • La Saca Gran, cara Est
  • La Boteruda, via Nord
  • Agulla del Capdemunt, via Aresta Brucs
La via Normal de la Saca Gran es fa en lliure de tercer grau per la cara oest de l'agulla, per on baixa el ràpel. No passa de tercer grau però la roca està una mica descomposta. La via puja seguint una fisura on es pot clavar algun ferro.
La cara Est de la Saca Gran és una via de finura montserratina. Es tracta d'una via molt poc repetida, ja que consisteix en una llarga tirada de cinquè grau que, en aquell temps, quan la vam fer, no tenia assegurances. La roca és bona però la paret és força dreta.
La via Normal de la Boteruda és una grimpada intranscendent, ja que no té més de cinc metres i es pot fer fàcilment sense corda. En realitat tenia molt poc interès, però la vam fer per un cert afany de col·leccionista, ja que la via apareixia ressenyada a la guia clàssica d'escalades a Montserrat, que en aquell temps era la nostra única referència.
L'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdemunt puja amb dificultat moderada per l'aresta sud, la que mira al Bruc, fins situar-se sota la bola del cim. Vam fer reunió abans d'iniciar la segona tirada, que tenia un petit tram molt difícil, de finura montserratina, per superar el petit desplom que forma la bola del cim.

RESSENYA:
Escalada a la regió d’Agulles de Montserrat
Escalada a la regió d’Agulles de Montserrat
Escalada a la regió d’Agulles de Montserrat
De la Boteruda no hi ha ressenya perquè no era més que una grimpada d'uns cinc metres.

diumenge, 25 de maig del 1975

Escalada a les Magdalenes

La Magdalena Superior
Foto d'arxiu: la Magdalena Superior, novembre 2013

Escalada a Montserrat; vam fer dues vies a la zona de les Magdalenes:
La primera, molt fàcil, puja per la part del darrere de l'agulla (la que no mira al Monestir) amb passos que no passen de tercer grau. És una sola tirada fins al cim i es pot desgrimpar per la mateixa via.
La Magdalena Superior, una mica més difícil però sense passar de quart, supera en dues tirades aquesta agulla.
Després vam fer la primera tirada de la via Albert Busquets de la Magdalena Inferior però vam abandonar. No ha quedat constància escrita de per què vam abandonar, però era una via que ja havíem fet (el setembre de 1974).

RESSENYA:
La Gorra Marinera, Montserrat
La Magdalena Superior

dilluns, 19 de maig del 1975

Ascensió a la Pica d'Estats (3.143 m)

Ascensión a la Pica d’Estats des de la Vallferrera
Vam sortir del refugi de Vallferrera , encara de nit, en direcció a la Pica. Quan portàvem mitja hora pujant es va posar a ploure, de manera que vam decidir retornar al refugi. Quan va clarejar va semblar que el temps millorava i vam decidir sortir novament. Aquesta vegada vam pujar una mica més però va tornar a ploure i va semblar que aquell dia no podríem fer cim.
Vam retornar al refugi però, quan estàvem preparant la motxilla per iniciar el descens a Àreu, va sortir el sol i ens vam tornar a decidir. Aquesta vegada sí que el temps es va aguantar i vam arribar al port de Sotllo i després, per la cresta i passant pel Pic Verdaguer o Punta NW (3.128 m), vam arribar al cim de la Pica d’Estats (3.143 m).

MÉS FOTOS:
Ascensión a la Pica d’Estats des de la Vallferrera
Ascensión a la Pica d’Estats des de la Vallferrera
Ascensión a la Pica d’Estats des de la Vallferrera
Ascensión a la Pica d’Estats des de la Vallferrera

dissabte, 17 de maig del 1975

Refugi de Vallferrera

Aproximació al refugi de Vallferrera
Vam anar a la Vallferrera amb la intenció de pujar a la Pica d’Estats. Vam deixar el cotxe a la sortida d’Àreu, ja que la pista estava en mal estat, i vam pujar pel camí del Pla de la Selva fins al refugi de Vallferrera, on ens vam quedar a dormir.
El refugi ja era guardat però, seguint la pràctica habitual de l’època, no vam sopar de refugi sinó els entrepans que portàvem.

MÉS FOTOS:
Aproximació al refugi de Vallferrera
Aproximació al refugi de Vallferrera
Aproximació al refugi de Vallferrera
Aproximació al refugi de Vallferrera
Aproximació al refugi de Vallferrera

diumenge, 11 de maig del 1975

Intent al Canigó

Intent al Canigó des del Puig Neulós
Foto d’arxiu: el Canigó des del Puig Neulós. Febrer de 2005

Vam intentar fer el Canigó en una sortida una mica estranya. Vam sortir de Sant Adrià a les dues de la matinada amb la intenció de fer el Canigó per la via normal de Marialles i tornar el mateix dia.
Vam arribar en cotxe a Marialles i vam començar a pujar, però nevava, hi havia boira i feia vent.
Quan vam arribar a la cabana d’Aragó vam decidir abandonar. En total només vam caminar un parell d’hores entre la pujada i la baixada.

diumenge, 4 de maig del 1975

Canal del Cristall, Vulturó i Canal de l'Ordiguer

Canal del Cristall i Canal de l'Ordiguer, Serra del Cadí
Foto d’arxiu: al cim del Vulturó, agost de 2017

Després de dormir al paller de Cal Basté, a Estana, vam pujar fins al Prat de Cadí i tot seguit vam iniciar l’ascensió per la Canal del Cristall.
La neu estava en bones condicions i vam arribar sense cap problema al Coll de la Canal del Cristall. Com que encara era aviat, vam continuar carenant fins al Puig del Quer (2.546 m) i encara més enllà, fins al Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2.647 m).
Després vam tornar enrere i vam baixar per la Canal de l’Ordiguer, més dreta que la Canal del Cristall.
Segurament hauria estat millor pujar per la Canal de l’Ordiguer, més difícil, i baixar per la del Cristall, però en aquell temps no vam fer aquestes consideracions i ho vam fer a l’inrevés.
En qualsevol cas, les condicions de la neu eren bones i la baixada per la Canal de l’Ordiguer no va presentar cap problema.