dissabte, 29 de març del 1975

Baixada a Riu Malo i Cavallers

Refugi Ventosa i Calvell amb la Punta Alta al fons
Foto d'arxiu: la Punta Alta des de la vall

Vam passar la nit al refugi Ventosa i Calvell. Va ser una nit històrica, amb moltes incidències. Tota la nit va nevar molt intensament i va fer molt vent, que entrava per les finestres del refugi, sense porticons ni vidres.
A mitja nit, en Pep Sabaté va protagonitzar la històrica incidència de la vomitada sobre les botes d’en Ramon Quintanilla. Al matí vam haver de trencar amb el piolet els vòmits congelats sobre les botes.
Volíem fer la Punta Alta però, amb la nevada que havia caigut i sense esquís —els havíem deixat a Riu Malo i, a més, no sabíem esquiar—, era impossible. Sobre el bon gruix de neu que ja hi havia, durant la nit havia caigut gairebé un metre de neu pols.
La baixada fins a Riu Malo i l’estany de Cavallers va ser també èpica. Vam recollir la tenda de campanya i vam donar per acabada la sortida.

divendres, 28 de març del 1975

Refugi Ventosa i Calvell

Refugi Ventosa i Calvell a l'hivern
Foto d'arxiu: el refugi Ventosa i Calvell, 2009

Des del campament que teníem muntat a la pleta de Riu Malo, vam pujar al refugi Ventosa i Calvell. Hi havia molta neu, més d’un metre, i tova, de manera que el que a l’estiu és una passejada d’un parell d’hores es va convertir en una gran expedició.
El refugi estava en ruïnes, sense porta, i la neu arribava al nivell de la teulada, de manera que vam haver d’entrar per un forat obert a la neu. Ens vam instal·lar en una de les sales del refugi, aprofitant unes lliteres.

dijous, 27 de març del 1975

Acampada a Riu Malo

Pleta de Riu Malo, Vall de Boí
Aprofitant la Setmana Santa, vam pujar a la Vall de Boí per fer diverses activitats. Com és habitual en aquesta època de l’any, el temps va ser dolent.
El primer dia vam pujar des de la presa de Cavallers fins a la Pleta de Riu Malo, on vam acampar. Va ser la primera sortida d’esquí de muntanya de la història, ja que vam pujar amb els esquís però no havíem esquiat mai i no sabíem ni tan sols cordar-nos les fixacions (Silvretta de cable), de manera que vam fer tota la pujada amb els esquís a l’esquena.

MÉS FOTOS:
Pleta de Riu Malo, Vall de Boí

diumenge, 23 de març del 1975

Agulla de l'Arbret & La Panxeta

Agulla de l'Arbret, Regió d'Agulles, Montserrat
Foto d'arxiu: al cim de l'Agulla de l'Arbret, octubre de 2013

Escalada a Montserrat, a la zona central de la regió d’Agulles. Vam fer dues vies:
  • Agulla de l’Arbret, via Cerdà-Riera
  • La Panxeta, via Aresta Brucs
Van ser dues vies fines, especialment la magnífica aresta de l’Agulla de l’Arbret, totalment en lliure. Aquesta via l’havíem fet per primera vegada uns mesos abans en un curset d’escalada de perfeccionament en roca, però aquesta vegada la vam fer pel nostre compte, sense monitors.
En realitat, quan la vam fer durant el curset a mi em va tocar fer la segona tirada de primer, de manera que, en certa manera, ja l’havia fet pel meu compte, però aquell dia la vam completar sencera. Com era d’esperar, aquesta via, una de les més clàssiques d’Agulles, ens va deixar ben satisfets.
Després vam fer la Panxeta, una via més curta però també de finura montserratina, que puja per la seva Aresta Brucs.

RESSENYES:
Agulla de l'Arbret, via Cerdà-Riera, ressenya
La Panxeta, Aresta Brucs, ressenya

diumenge, 16 de març del 1975

La Quarta de Trinitat, Aresta Monestir

La Quarta de Trinitat, Aresta del Monestir, Montserrat
Una jornada més d’escalada a Montserrat. Vam fer la Quarta de Trinitat per l’Aresta del Monestir, una via força difícil, amb un tram de finura montserratina.
La via comença superant un tram desplomat en escalada artificial difícil fins a uns forats molt marcats. Aquí comença la part més difícil de l’escalada, totalment en lliure. Cal sortir del forat flanquejant a la dreta (tal com es veu a la foto) i després continuar amunt per l’aresta, tot buscant els millors passos.
A mesura que guanyem alçada, la dificultat va disminuint i acabem en quart grau, després d’un tram molt fi. Anem a buscar un arbret a l’esquerra, on muntem la segona reunió. Des d’aquí només queda una tirada fàcil fins al cim.
En aquesta ocasió va venir amb nosaltres l’Anna, que ens va fer la fotografia espectacular que il·lustra aquesta entrada del blog.

RESSENYA:
La Quarta de Trinitat, Aresta del Monestir, ressenya

diumenge, 9 de març del 1975

La Torta & l'Esquelet

La Torta i l'Esquelet, vies normals a la regió d'Agulles de Montserrat
Foto d'arxiu: l'Esquelet, gener de 2009

Escalada a Montserrat. Vam fer dues vies a la zona alta de la regió d’Agulles:
  • La Torta, via Normal
  • L’Esquelet, via Normal
Les dues vies són totalment en lliure i la dificultat no passa del quart grau. La Normal de la Torta té la particularitat que ens porta al punt més alt de la regió d’Agulles i, per tant, ofereix un gran panorama.
La via de l’Esquelet no era la clàssica Torras-Homet, que puja per la xemeneia de la cara sud, sinó una via més modesta que ascendia per la cara nord, amb una sola tirada, justament pel mateix lloc per on es baixa en ràpel.
Després de fer aquestes dues vies volíem fer la Normal del Pingüí, però vam abandonar. Posteriorment, un altre dia hi vam tornar i la vam acabar fent.

DOCUMENTACIÓ:
RESSENYES:
La Torta, via Normal, Montserrat
L'Esquelet, via Normal, Montserrat