dissabte, 30 de setembre del 2017

GR7: Les Escaldes - Aixirivall

GR7: Les Escaldes - Aixirivall
Avui el grup de caminadors del GR ha iniciat un nou projecte. Es tracta del GR7, un camí de gran recorregut que forma part d'un camí encara més llarg, d'abast europeu, E4, que ve de l'altra punta del continent i acaba a Tarifa. El nostre projecte és fer només el tram català d'aquest llarg camí però afegint un sector inicial que comença a Porta, a la Cerdanya Francesa, i travessa tot Andorra fins a la frontera de La Farga de Moles.
Avui havíem d'iniciar el nostre recorregut amb una etapa de muntanya entre Porta i Grau Roig passant per la Portella Blanca d'Andorra però la previsió de mal temps ens ha portat a fer un canvi de plans. Hem fet la tercera etapa del nostre projecte, entre Les Escaldes i Aixirivall. Una etapa una mica més curta i de baixa altitud, més adequada per un dia gris i plujós.
Hem començat la caminada a prop de Les Escaldes,  a la carretera que porta a l'Estany d'Engolasters. Per un camí empedrat hem baixat fins a l'entrada de les Escaldes i, després d'un curt tram per carretera, hem agafat un camí pel bosc, paral·lel a la carretera. A poc a poc, aquest camí es va apartant de la carretera i comença una pujada, que es va fent més dreta fins arribar al Collet de la Palomera (1.704 m), el punt més alt de l'etapa.
Just en aquest punt ha començat a ploure i la puja ja ens ha acompanyat tot el camí. Hem baixat una mica fins a un segon collet, el Collet de Costasseda (1.627 m). Després hem iniciat una llarga baixada fins al poblet de Certés i més endavant pel de Llumeneres. Hem passat al costat d'una cascada i hem iniciat la darrera pujada de la jornada, per superar un petit llom, darrer obstacle de la jornada. Finalment hem baixat en direcció al poble d'Aixirivall. Abans d'arribar-hi hem acabat l'etapa, a la carretera on ens esperava l'autocar.
Ha estat una etapa relativament curta però en un dia com aquest ens ha permès gaudir d'una bona excursió pels indrets menys coneguts del Principat d'Andorra, evitant l'alta muntanya que avui era poc recomanable.
Com que avui l'etapa prevista era molt llarga, no teníem previst un dinar de restaurant però sí un berenar a base de torrades amb embotits, formatge i truita. Hem acabat berenant al restaurant Tapanyam, que ja coneixíem de quan vam passar per la Cerdanya fent el Camí dels Bons Homes.
Aquesta vegada no hi ha vídeo però sí que tenim un muntatge de fotografies que ha  estat produït per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
VF Roc del
Quer, 2010
GR11: Encamp-
Ordino, 1997
GR11: Esparvers
- Encamp 1997

dilluns, 25 de setembre del 2017

Forat Gran de la Feixa Alta i Gran Diagonal

Cova dels Talibans
No fa gaire que vam fer l'ascensió al Pollegó Inferior del Pedraforca per la Gran Diagonal, de manera que aquesta activitat encara no la teníem caducada. Avui, però, hem repetit aquesta ascensió complementant-la amb una visita al Forat Gran de la Feixa Alta, una curiositat natural que realment es mereix una visita.
El Forat Gran de la Feixa Alta, denominada per alguns com a Cova dels Talibans, és una cova en forma de túnel de bona mida, situat en els cingles que limiten per la part baixa la Feixa Alta, a la cara sud del Pedraforca. Hi ha un gran pont de roca abans del túnel principal i el recorregut està equipat amb cordes fixes, de manera que es tracta d'una activitat a mig camí entre el camí equipat i la via ferrada. Hem de ser prudents amb l'equipament de la via: els anclatges són parabolts aparentment molt sòlids però les cordes són antigues i no ens en podem refiar massa.
Hem deixat el cotxe al principi de la pista que porta al Coll de Jou des de la carretera del Mirador del Gresolet. Després de pujar una mica per la mateixa pista hem iniciat la pujada pel Torrent de Cal Ninot, que porta directament al peu de la cara sud del Pollegó Inferior i a la Gran Diagonal. El camí està poc definit però hi ha fites i marques de pintura vermella que ens ajuden en els punts dubtosos. Al cap d'una estona ja es veia clarament, a la nostra dreta, la cova i el pont de roca. Hem deixat el camí anant cap a la cova. No hi ha camí definit sinó que hem d'anar directament en direcció al pont de roca procurant evitar les zones de vegetació més densa. Hi ha alguna traça de camí però sense continuïtat.
Al peu del gran pont de roca trobem un mur amb una corda fixa. És l'inici del tram equipat. Hem superat el mur sense massa dificultat i hem flanquejat a la dreta fins a l'entrada de l'arc. Aquí trobem el pas més fi de tot el recorregut. Es tracta d'una placa que hem de superar amb un flanquejament ascendent, equipat també amb una corda fixa. Superat l'arc i després de completar la pujada d'una canal amb passos fàcils trobem un caminet a la dreta. És un camí estret i penjat sobre l'abisme però sense dificultat, que ens porta flanquejant fins a l'entrada de la cova.
El Forat Gran de la Feixa Alta és un túnel excavat a la roca per l'erosió. Té uns 80 metres de llarg, amb suau pujada, i comunica amb la Feixa Alta, una llarga feixa que recorre la base de la paret sud del Pollegó Inferior fins a l'inici de la Gran Diagonal. Hem travessat el túnel sense dificultat, arribant a la Feixa Alta.
La segona fase de l'activitat d'avui és la Gran Diagonal, una àmplia cornisa que puja en diagonal per sota de la gran paret sud del Pollegó Inferior. Per la Feixa Alta hem arribat al peu de la Gran Diagonal i, després de menjar una mica, hem iniciat l'ascensió. És fàcil i només a la part de dalt hi ha un petit tram equipat amb una cadena. Després hem pujat per una tartera fins arribar al peu de la canal final, uns 15 metres que hem superat fàcilment però encordats. Just quan estàvem superant aquesta petita dificultat ha arribat la boira tapant tota la muntanya. Hem arribat al cim del Pollegó Inferior (2.436 m) envoltats per la boira. Avui no hem pogut fer la panoràmica però ja la teníem de la darrera vegada que vam pujar aquí.
Després d'uns minuts de descans i de menjar alguna cosa hem iniciat el descens per un altre itinerari singular: les Costes d'En Dou. És un camí que baixa directament per la cara del Pollegó que mira a Saldes. Vist de lluny sembla que hagi de ser una difícil escalada però el camí és ben fàcil i només en algun punt aïllat cal posar les mans. Hem seguit tot el camí fins desembocar a la tartera de l'Enforcadura poc abans del camí transversal que porta al Refugi Lluis Estasen. Hem seguit baixant fins trobar el PR que va a Gósol. Aquest camí ens ha portat directament al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. En aquesta ocasió és de producció pròpia:



ÀLBUM -  TRAKS:  GRAN DIAGONAL - COVA

ENTRADES RELACIONADES:
La Gran
Diagonal, 2014
Pollegó Inferior
Pany-Haus, 1978
Pollegó Inferior
via Font, 1976

diumenge, 17 de setembre del 2017

Per la Serra de Busa

El Pla de Busa és un indret singular de les serres prepirenaiques. Es tracta d'un extens altiplà defensat per totes bandes per alts cingles, situat en un extrem de Solsonès, sobre la població de Sant Llorenç de Morunys. Només havíem estat en una ocasió per aquest indret, quan vam fer, l'any 1988, una ruta de BTT per la Serra de Busa. Avui hi hem tornat per fer un recorregut integral que fa tota la volta al Pla de Busa resseguint en bona part del camí els cingles que el limiten.
El punt de partida ha estat la masia del Pujol, una casa rural i restaurant molt popular. Des d'aquí agafem el camí que puja al Pla de Busa pel Pas de l'Escala. Es un camí que puja pel bosc en direcció al cingle i que poc abans d'arribar a dalt supera el pas clau amb l'ajuda d'una escala metàl·lica d'uns 10 metres. Superat aquest pas, que no té dificultat, trobem un tram equipat amb cables d'acer i esglaons de fusta i ben aviat arribem al Pla de Busa. L'itinerari recorre ara tot el cingle per la part superior amb grans paisatges. Hem arribat al mirador de La Bertolina des d'on es veu tota la Catalunya Central, des de Montserrat fins al Montseny. Amb grans vistes, hem anat resseguint el cingle fins a un segon mirador, el del Serrat de la Capella, i després fins al cim de la Guardiola (1.448 m), un vértex geodèsic de primer ordre on hi ha una torre de vigilància d'incendis. Hem fet una panoràmica circular:

Seguint el nostre camí hem travessat el pla, deixant per una estona el cingle, fins arribar al Capolat, on hi ha un altre mirador. Des d'aquí teníen una gran vista de tota la Vall de Lord i les muntanyes del Prepirineu. 
El camí segueix ara cap al cim del Cogull, el més alt de Busa, però abans hem volgut visitar l'indret més singular de la Serra de Busa: el Capolatell. Es tracta d'un apèndix del Pla de Busa que està tancat per tot arreu per alts cingles; l'únic accés és per un pont metàl·lic. Aquest lloc va ser utilitzat com a presó durant la guerra de la Independència per tancar-hi presoners de guerra. El pont era de fusta i un cop que es retirava el pont ningú podia sortir d'aquest presó natural.
Després de visitar aquest indret singular hem tornat enrere fins al mirador del Capolat i hem reprès el nostre camí resseguint el cingle fins al cim del Cogull (1.526 m), el punt més alt de la Serra de Busa. Hem seguit encara pel cingle fins que hem agafat una pista que baixa a l'esquerra. Més endavant hem deixat la pista, agafant un camí que enllaça amb el camí de pujada, per sota del pas de l'Escala. Ja només quedava defer la primera part del camí de pujada però encara hem fet una variant, acostant-nos a la Cova del Xalet, una bauma penjada del cingle que havia estat refugi de fugitius durant la guerra civil. Retornats al camí principal, hem completat la baixada fins al Pujol. 
Ha estat una magnífica excursió que ens ha permès recórrer els indrets singulars de la Serra de Busa i gaudir de grans vistes de la Catalunya Central i el Prepirineu. 
I aquí teniu la pel·licula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:

GR1: S.Llorenç
-Llinars, 2016
Per la Vall de
Lord, 2012
BTT pel la Serra
de Busa, 1988

diumenge, 10 de setembre del 2017

El Caminito del Rey

En el segon dia d'estada per Málaga hem recorregut el Caminito del Rey, que era l'objectiu principal del nostre viatge a Andalusia. Es tracta d'un camí equipat -més aviat sobreequipat- que recorre el Desfiladero de los Gaitanes. És un camí espectacular, penjat sobre els espadats del congost, però sense dificultat. 
Havíem llegit comentaris de gent que parlava dels grans perills del camí però la realitat és ben diferent. Aquesta fama de difícil ve de quan el camí, construït fa més de cent anys, estava en estat ruïnós. Efectivament, després de molts anys aquest camí va quedar en desús i es va anar degradant fins al punt de quedar en estat de ruïna total. Recórrer el camí en aquelles condicions no era només perillós sinó temerari però recentment, amb una gran inversió, es va reconstruir totalment habilitant-lo per a la seva explotació turística. Ara la dificultat és mínima i el seu recorregut és més semblant a un parc temàtic que a una activitat en el medi natural. El punt negatiu és la massificació, que desllueix totalment aquesta activitat.
Hem arribat al restaurant El Kiosko, punt de partida de l'aproximació al Caminito. Després de recórrer uns metres per la carretera hem entrat a un túnel, equipat amb llum artificial, que travessa una petita muntanya. A l'altra banda, una pista ens ha portat en pocs minuts al punt de control de l'entrada al parc. Aquí hem fet la primera cua, ja que l'entrada al Caminito està regulada i deixen passar un grup d'unes 50 persones cada cert interval de temps. Ja portàvem les entrades des de casa, comprades per internet, amb indicació de l'hora a la que podíem entrar. Ens han donat el casc, obligatori, i ens han explicat les instruccions i normes de seguretat abans de donar-nos pas.
Finalment hem entrat al camí; l'equipament és màxim, amb passarel·les de fusta i baranes de cable d'acer que el fan molt segur. Hem seguit el camí, penjat sobre els cingles del Desfiladero de los Gaitanes, amb grans vistes del congost. Després d'un tram amb passarel·les hem arribat a la zona intermitja, amb una pista que porta al tram final del Caminito. Després un segon tram equipat i el pont penjat que passa a l'altra banda del riu. Una passarel·la final, penjada d'una paret vertical, ens porta fins al final del Caminito. Només ens quedava un curt tram per una pista per arribar a la parada de l'autobús que ens ha retornat al punt de partida. 


ENTRADES RELACIONADES:

Canal dels 
Ganxos, 2015
Caiac a
Montrebei, 2015
Cala de ses
Baladres, 2015

dissabte, 9 de setembre del 2017

El Torcal de Antequera

Aquest any la Diada ens ha ofert un magnífic pont de tres dies i l'hem aprofitat per fer una sortida una mica exòtica, fora dels terrenys de joc habituals de les nostres activitats de muntanya. Aquest matí hem agafat l'avió i hem arribat a la ciutat de Málaga. Érem una bona colla: 14 persones. Allà hem llogat uns cotxes per anar a Antequera a fer una caminada per la zona del Torcal de Antequera. L'excursió programada per avui era poca cosa i no teníem pressa, de manera que ens hem permès el luxe de fer una parada tècnica per esmorzar una tassa de xocolata amb xurros a La Antequerana, un establiment típic de fama mundial.
Després de refer les forces hem anat al centre d'interpretació del Torcal de Antequera, punt de partida del recorregut previst. Es tracta d'una curta passejada entre les curioses roques d'aquest indret, una zona geològicament singular amb agulles de formes capricioses que recorda, encara que sigui amb tipus de roca diferents, les muntanyes de Montserrat o les de La Pedriza. Aquí es tracta de roca calcària sobre la que l'erosió ha esculpit roques i agulles de formes molt diverses. El camí que hem seguit és una de les rutes marcades, concretament el camino amarillo, que ens ha permès en un parell d'hores tenir una visió global d'aquest curiós paratge natural. Hem passat al costat de roques curioses com el Camello, los Prismáticos o el Adelantado, abans de retornar al punt de partida.


ENTRADES RELACIONADES:

El Castell de
l'Airosa, 2015
Travessia de
Montserrat, 2011
Exploració a la
Pedriza, 1978

dissabte, 2 de setembre del 2017

Excursió pels Cingles de Vallcebre

De retorn de vacances hem fet una excursió pel Berguedà; concretament pels cingles que envolten la població de Vallcebre. És una excursió sense complicacions, amb grans panorames i un petit pas equipat.
Sense matinar gaire hem arribat a la població de Sant Corneli. Hem esmorzat una mica en el bar i hem iniciat la caminada. Hem sortit en direcció  a la part superior del poble veient al fons la petita muralla dels cingles. El camí puja directament fins al peu del cingle on trobem un pas equipat. És un tram de camí amb esglaons de pedra i protegit amb cadenes i baranes de ferro, però sense cap dificultat. Hem arribat a la part superior del cingle, a l'indret anomenat Grau dels Boits, per on passa una petita pista de terra. Hem seguit aquesta pista que ressegueix el cingle amb grans vistes de les muntanyes del Berguedà: Pedraforca, Moixeró, Tossa d'Alp, Puigllançada...
Al cap de poc hem vist una agulla calcària despresa del cingle, que ens ha donat l'oportunitat de fer una petita grimpada. Més endavant la pista es converteix en un caminet que va seguint tot el cingle. Hem arribar al Torrent de la Jou, que el camí travessa per un pont sobre l'engorjat. Aquest riu ja el coneixíem perquè vam baixar-lo fa uns anys; és el barranc del Forat Negre.
Per l'altra banda del riu hem pujat per una zona pedregosa fins arribar a la carretera de Vallcebre. L'hem travessat seguint una petita pista asfaltada i després uns camins que ens han portat al poble de Vallcebre evitant la carretera principal. Hem pres un refresc en el bar del poble abans de seguir el nostre camí. En poc temps hem arribat a l'ermita de Santa Magdalena, situada en una clariana del bosc. Després el camí torna al cingle, que resssegueix en la seva part final fins retrobar el camí de pujada en el Grau dels Boits. A partir d'aquí només hem hagut de desfer el camí de pujada per retornar a Sant Corneli.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:

La Gran
Diagonal, 2014
Barranc del Forat
Negre, 2011
Roques d'
Empalomar 2008