diumenge, 26 de febrer de 2017

Tuc dera Pincèla (2.546 m) amb esquís

Tuc d'era Pincela
El Tuc dera Pincèla ens ha sorprès agradablement. Ja feia molts anys que el teníem en cartera, a la llista dels clàssics imprescindibles de l'esquí de muntanya però, potser perquè la seva poca altitud el devalua una mica, mai ens havíem decidit a fer-lo. Avui hem vingut, una mica per atzar, a fer aquesta ascensió. Ahir vam fer el Castell de Rus i el pla previst era quedar-se a dormir a la Vall de Boí per fer avui una nova ascensió a la zona però els albergs de la Vall de Boi estaven tots plens i finalment vam decidir venir a dormir al refugi de Salardú i fer avui una ascensió aranesa. Aquesta vegada no hem esperat que servissin l'esmorzar del refugi a les 8 del matí sinó que molt abans hem menjat l'esmorzar "de termo" que ens havien preparat ahir al vespre i poc després de les 7 ja estàvem passant per Bagergue. La pista estava oberta fins a una petita granja de vaques, a 1 km del poble i allà hem deixat el cotxe. La primera part de l'ascensió al Tuc dera Pincela és per la pista que porta a la Borda de Lana. Just al davant de la borda hem travessat el riu per un pont de formigó i hem iniciat pròpiament l'ascensió seguint la pista que porta al Pla de Moredo. La pista puja amb moltes revoltes però nosaltres hem pujat més directament, tallant diverses vegades la pista. Ben aviat hem començat a veure el Mauberme, dominant tota la vall. Hem arribat a un petit coll, girant a l'esquerra per entrar a la petita vall del Clot de Monnas. Uns pendents suaus ens han portat, guanyant desnivell sense massa dificultat, fins a la collada del Clot de Monnas on hem descobert una gran panoràmica de la zona del Montardo i muntanyes veïnes. Hem distingit fins i tot el Pic de Xemeneies, que vam pujar fa uns dies des de la Peülla. Des del coll no es puja directament al cim sinó que fem un flanquejament per anar a buscar un llom per on l'accés al cim es veu fàcil. Quan guanyem el llom quedem impressionats pel gran panorama que s'obre davant nostre. Tenim una extraordinària visió de l'Aneto i tot el Massís de la Maladeta. El llom final és realment panoràmic, malgrat la poca altitud d'aquest cim. Hem arribat finalment al cim del Tuc dera Pincela (2.546 m). En totes direccions es veien muntanyes nevades. Cap al Sud es veien les muntanyes de la Ribagorça i el Pallars; al nord el Mauberme i les muntanyes que limiten amb França; a ponent la Maladeta i bona part del Pirineu Aragonès. Entre la infinitat de muntanyes que arribaven fins  a l'horitzó ens hem fixat en el Mont Valier i el Nouvielle, que ens portaven grans records de velles ascensions. Hem fet una panoràmica circular:

Després de les fotos de rigor ens hem preparat per a l'esquiada i ben aviat estàvem lliscant pel llom final del cim. Ha estat una magnífica esquiada, amb molt bona neu i un panorama únic. En molt poc temps, gairebé sense parar, hem baixat fins a la Borda de Lana; després per la pista hem arribat amb els esquís als peus gairebé fins al cotxe. Hem donat per acabada l'activitat i hem sortit cap a casa passant per la Bonaigua.
Aquí podeu veure el vídeo de l'ascensió, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films.




ENTRADES RELACIONADES:

Aneto amb
esquís, 2016
GR10: Araign -
Grauillés, 2008
Tuc dera
Salana, 1981

ASSISTENTS:  Luis - J. Rafel
DESNIVELL: +1.132 m, -1.132 m
RECORREGUT: 14 km.
HORARI TOTAL: 5 h  (pujar i baixar)
VISTA AMB DOARAMAveure
DOCUMENTACIÓ: 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El pico cuya magnífica pala se subía desde la Colhada des Clòts de Monnàs, es el Tuc D'Arenho.
Los años de mucha nieve, se puede hacer una circular saliendo del pueblo de Gessa (más abajo de Salardú) y acabando en Baguergue, pudiéndose hacer también de paso el Tuc dera Pincèla.

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Oído barra...