dissabte, 10 d’octubre de 2015

Les Agudes, Cresta dels Castellets

Cresta dels Castellets
La Cresta dels Castellets és una clàssica ascensió del Montseny i és també la manera més elegant de pujar a Les Agudes, el segon cim en elevació d'quest massís. Jo ja l'havia fet l'any 1985, fa trenta anys, però avui ens hem animat a repetir-la. Es tracta d'una cresta que es puja amb una grimpada fàcil, encara que en alguns trams una mica exposada, que puja a Les Agudes per la cara Nord, la més dreta i encinglerada. Nosaltres partàvem el cordino i alguns materials d'escalada però no els hem arribat a utilitzar, ja que avui les condicions eren bones i la roca estava seca. És una agradable ascensió amb grans vistes que ens permet, amb molt poc desplaçament i dedicant-li només una jornada matinal, gaudir d'una ascensió molt interessant. Hem deixat el cotxe al pàrquing de Ferreres, poc abans del coll del mateix nom, i hem iniciat l'ascensió per un caminet marcat amb pintura vermella. El camí s'enfila per la carena evitant els petits ressalts rocosos fins arribar al peu del mur final, que de lluny es veu impressionant però a mesura que ens acostem es va fent menys dret. Aquí hi ha el punt clau de l'ascensió. El caminet segueix cap a la dreta, evitant aquest mur, mentre que un altre camí, a l'esquerra i  marcat amb pintura groga, ens porta a la part més dreta de la cresta. La grimpada final és fàcil i agradable, amb bona roca però amb pàssatges aeris. El panorama avui era impressionant; es veia tot el Pirineu Oriental amb el Canigó i el Puigmal com a principals referències. També es veia el Bastiments, el Costabona, el Cadí, Montserrat, el Bassegoda ... un dia força clar i magnífic per fer aquesta cresta. Hem arribat al cim en menys de dues hores i hem menjat l'entrepà contemplant el panorama. En aquesta ocasió no hem fet panoràmica circular perquè ja la vam fer en la darrera ascensió a les Agudes l'any 2012, quan vaig fer la trevessia del Montseny. Després hem iniciat el descens; hem baixat al Coll d'Agulles i hem agafat un caminet a la dreta, marcat com a GR, que baixa pel bosc. El camí està ben traçat encara que en algun punt està una mica difuminat però hem arribat sense problemes al punt de partida, donant per acabada aquesta jornada matinal de muntanya.
I aquí teniu el vídeo de la jornada, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:
Santa Fe - Sant
Marçal, 2012
Cresta dels
Castellets, 1985
Turó de l'Home i
Les Agudes, 1971