dissabte, 10 de setembre de 2011

Ascensió al Roc Blanc (2.542 m)

Roc Blanc
El Roc Blanc és un cim no gaire alt però tot un clàssic de l'Ariège, potser per la gran panoràmica que li dóna la seva situació, separat de la carena principal dels Pirineus. A més, era una assignatura pendent, ja que l'havia intentat sense èxit en dues ocasions; les dues vegades, el mal temps ens va fer renunciar a fer cim però avui, finalment, ho hem aconseguit. Ahir al vespre vam arribar a la Cerdanya, a can Castelltort i, després de menjar una escudella i carn d'olla, vam anar a dormir aviat. Aquest matí hem anat fins a Quérigut i, per la carretereta forestal, hem pujat fins al refugi de Laurenti. Des d'allà hem fet aquesta ascensió sense masa complicacions, amb un dia molt clar. Una vegada més, heu gaudit del privilegi de la solitut, ja que estàvem sols en el cim. Des d'allà teníem un extens panorama, que anava des del Canigó fins a la Pica d'Estats passant pel Puig Peric, el Carlit i la Dent d'Orlu. Després de fer les fotos del cim i de menjar una mica, hem iniciat la baixada fins al punt de partida.
Aquí podeu veure la pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:



També tenim una altra pel·lícula de la mateixa sortida, aquesta produïda per Edicions JGB, una altra de les filmogràfiques associades a aquest blog:



I, finalment, us mostrem aquí la panoràmica circular del cim:



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Pues no parece el Roc Blanc. ¿No subiríais por error al Roc Pelat?
El tachar se va a acabar.

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues no, Luís. El GPS nos indicaba muy claramente que se trataba del Roc Blanc. Otra cosa es si el balance de blancos de la cámara de fotos estaba bien ajustado pero las rocas de la cima eran de granito con una mezcla de tonalidades cromáticas dominada por el blanco-cuarzo aunque com incrustaciones rosadas de feldespato y otras más oscuras de mica

Núria ha dit...

La veritat és que no m'havia adonat de qui feia el blog! Moltes felicitats per la tasca, val la pena passar-hi: és molt complert i interessant. A veure si ens veiem trescant pels camins. Salutacions

J. Rafel Alsina ha dit...

Ja veus, Núria, com n'és de petit el món...

J. Rafel Alsina