diumenge, 30 d’abril de 1978

Obrint via al Pedestal del Martell

Havíem d'anar a Oliana a treballar en la nostra via a la cinglera dels Esplovins, però plovia, de manera que tornem però ens aturem a Montserrat i treballem una mica en la via que estem obrint al Pedestal del Martell (via Vidal-Bueno-Alsina). Posem cinc burins a la paret.

diumenge, 23 d’abril de 1978

Escalada als Mollons

Roca Llarga, Els Mollons
Foto d'arxiu: la Roca Llarga, març 2019

Una sortida a aquesta escola d'escalada, situada al davant de la Pobla de Claramunt, on vam fer la primera sortida històrica d'escalada l'octubre de 1972. Aquesta vegada vam fer dues vies:
Roca Llarga, via Normal: una via d'una sola tirada totalment en lliure que puja aquesta característica agulla situada en un extrem del cingle dels Mollons. La via comença en el collet que uneix l'agulla amb el cingle. Comença amb un flanquejament ascendent a la dreta fins arribar a un petit replà anomenat "la berruga". Superem un pas lleugerament extraplomat però aviat minva la dificultat i arribem al cim amb passos de tercer grau. El descens es fa amb un curt ràpel.
Primer Molló, via Paret Negra: una via també curta i totalment en lliure, que puja al cim principal dels Mollons, anomenat Primer Molló o també Molló Gros. La via puja per la cara est, per un pany de paret amb una marcada tonalitat negra. Hi ha un bloc de pedra característic recolzat a la paret; aquest és el punt de partida. Pugem recte, buscant les millors preses, uns 10 metres. Més amunt pugem amb tendència a la dreta també buscant els millors passos i acabem amb una altra diagonal, aquesta vegada a l'esquerra.  Des del cim baixem pel collet que uneix el Molló amb el cingle. És una desgrimpada curta i fàcil, equipada amb una cadena i algun petit tram de corda fixa.

    dissabte, 22 d’abril de 1978

    Garraf, intent a la via SAME

    Aquesta sortida és de les que mereixen passar a la història, però no pas per haver aconseguit un èxit. La via SAME al Penyassegat de Garraf comença arran de mar, de manera que la forma normal d'iniciar l'escalada és acostar-se amb una barca pneumàtica i començar a escalar des de la barca, enganxant-se a la paret. Nosaltres vam planificar l'operació d'aquesta manera però la realitat va ser molt diferent, L'operació de la barca només és possible quan el mar està en una calma gairebé absoluta, però la mar estava moguda i no vam poder desembarcar. L'única nota positiva és que ens vam lliurar, pels pèls, del naufragi.
    La idea de fer aquesta via, com les altres vies que hem fet al Garraf, va venir de la lectura d'un article publicat en el número 663 de la revista Muntanya (octubre de 1972), amb descripció i ressenya de les principals vies de la zona.
    Podeu veure aquí l'àlbum escalada a Garaf, amb les fotos de les escalades que vam fer al penyassegat de Garraf entre gener i maig de 1978.


    diumenge, 16 d’abril de 1978

    Obrint via als Esplovins

    Foto d'arxiu: cinglera dels Esplovins

    Obrim tres tirades més de la via Alfa-Centauro, que estem obrint a la cinglera dels Esplovins, a prop d'Oliana.

    diumenge, 9 d’abril de 1978

    Escalada a Agulles

    L'Ou de Colom, Montserrat
    Foto d'arxiu: l'Ou de Colom des de la Bola de la Partió

    Escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles. Fem dues vies a la zona del refugi:
    • L'Ou de Colom, via Aresta Brucs
    • El Broc del Setrill, via Cerdà
    Les dues vies són difícils, especialment la segona. A l'Ou de Colom ja vam fer un intent fa temps però en aquella ocasió no vam poder acabar la via. Avui hem vingut preparats per a tot i l'hem fet sense problemes. La via comença al peu de l'aresta sud, la que mira al Bruc. És una aresta fina i difícil que comença amb un tram en lliure difícil (IV+). Després superem en artificial un tram molt dret. Finalment sortim en lliure de cinquè grau fins arribar al peu de l'Ou, on fem reunió. La segona tirada supera l'extraplom que forma l'Ou amb uns passos d'artificial de burí. Després una nova sortida en lliure (V) pel fil de l'aresta. Finalment, ja sense tanta dificultat, arribem al cim de l'Ou de Colom.
    La via Cerdà del Broc del Setrill és també una via de gran dificultat. Comença amb una tirada molt fina, que la guia clàssica d'Agulles cataloga de sisè grau. La tirada flanqueja a l'esquerra per anar a buscar el fil de l'aresta. Després d'uns 15 metres de finura fem reunió al centre de l'Aresta Brucs. La segona tirada puja en lliure pel centre de l'aresta fins que s'acaba la corda (en aquells temps les cordes eren de 40 m) i fem una reunió precària (es pot fer amb estreps per a més comoditat). Després només queda una curta tirada, ja fàcil, fins al cim. 

    dissabte, 8 d’abril de 1978

    Penyassegat de Garraf. (Sánchez-Reinal)

    Una nova escalada a Garraf. Aquesta vegada fem la via Sánchez-Reinal, la més clàssica d'aquesta paret, gairebé tota en lliure amb una roca magnífica. Com sempre, podem gaudir de la visió del mar als nostres peus mentre escalem.
    La idea de fer aquesta via, com les altres vies que hem fet al Garraf, va venir de la lectura d'un article publicat en el número 663 de la revista Muntanya (octubre de 1972), amb descripció i ressenya de les principals vies de la zona.
    Uns quants anys després, l'any 2018, vam tornar a la zona per fer la foto de la ressenya. Tot ha canviat molt: la via ara està coberta i a la paret hi ha una multitut de vies d'escala esportiva. Les vies clàssiques sembla ser que estan desequipades però la paret té assegurances per tot arreu, ja que hi ha tantes vies que gairebé es toquen. A l'apartat "més informació" podeu veure la ressenya fotogràfica feta a partir d'una foto captada amb el dron. El recorregut, les reunions i la graduació de la via són els originals de quan es va obrir la via.
    En la nostra visita a Garraf amb el dron vam fer també un petit videoclip amb algunes vistes dels penyassegats de Garraf. Aquí el teniu: