Ascensió al Canigó (2.785 m)

---

Sortim del refugi de Marialles i comencem la jornada pujant per la via normal de la Jassa de Cadí i la Xemeneia fins al cim de la Pica del Canigó (2.785 m). Des d'aquí es veia tot l'itinerari que havíem seguit des de Setcases: el Coll de Pal al costat del Costabona, les Esquerdes de Rojà, el Puig de la Collada Verda i el Pla Guillem. També es veien altres cims del Pirineu Oriental com el Puigmal i el Carlit.
Ens quedava encara el llarguíssim retorn a Setcases. No vam voler baixar a Marialles sinó que vam optar per carenar fins al Pla Guillem per enllaçar amb el camí per on havíem vingut. La carena no era fàcil però tampoc presentava grans dificultats, tot i que era entretinguda. Vam passar per diversos cims, entre ells el de Set Homes (2.661 m), i després de molta estona vam arribar al Pla Guillem, on vam retrobar l'itinerari d'anada, que vam seguir fins a Setcases.
En total vam estar 15 hores caminant per la muntanya; una jornada històrica.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Setcases - Refugi de Marialles

---

L'expedició al Canigó de juny de 1973 va ser una de les primeres grans fites de la meva història a la muntanya. En aquella època llunyana, anar al Canigó era tota una aventura, i més per a nosaltres que, amb 17 anys, no teníem ni cotxe ni carnet de conduir. En aquell temps, per entrar a França encara calia tenir passaport, tot i que la targeta de federat informava en el seu revers que aquell document donava dret a passar la frontera per passos de muntanya.
A més, no teníem mapes de la zona ni sabíem com obtenir-ne, ja que només coneixíem els mapes de l'Alpina, però les ganes de fer aquest cim mític i llunyà eren tan grans que vam pensar la manera d'obtenir la informació necessària per portar a la pràctica. A la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer Paradís, tenien una secció cartogràfica amb mapes de moltes zones de muntanya. L'entrada era restringida als socis però no demanaven el carnet, de manera que vam posar cara de soci del CEC (posat estirat) i ens vam colar a la biblioteca.
Els mapes no podien sortir de la biblioteca i no hi havia fotocopiadora, de manera que calia calcar el mapa. Eren dues fulles diferents de l'IGN i ens vam repartir la feina; en Víctor va fer la part nord i jo la part sud. Després vam enganxar els dos fulls amb cinta adhesiva i el resultat va ser un magnífic mapa esquemàtic que ens va servir per fer l'excursió sense perdre'ns.
En aquesta primera etapa, després d'un llarg viatge en tren fins a Sant Joan de les Abadesses, autobús fins a Camprodon i taxi fins a Setcases, vam fer una llarga travessia fins al refugi de Mariailles. L'itinerari va ser el clàssic: Setcases – Riera de Carboners – Coll de la Balmeta – Refugi Costabona – Coll de Pal – Esquerdes de Rojà – Pla Guillem – Refugi de Marialles.
Vam dormir al refugi, que en aquell temps no era el modern refugi que coneixem sinó una petita cabana, on hi vam trobar els guardes o propietaris, que ens van donar allotjament.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Ull de Ter - Camprodon

Foto d'arxiu: Refugi d'Ull de Ter, maig 2007

---

Després de la llarga travessia del dia anterior, quan havíem vingut des de Núria seguint tota la carena, avui ens quedava el retorn. Des del refugi d’Ull de Ter vam baixar fins a Setcases.
Com que no hi havia cap mena de transport públic, vam continuar baixant per la carretera, uns dotze quilòmetres més, fins a Camprodon, on vam agafar el cotxe de línia per tornar a casa.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Travessia Núria - Ull de Ter

Des de Núria vam pujar al Coll de Noucreus. Des d’allà vam iniciar una llarga travessia per la carena fronterera en direcció a Ull de Ter. Vam fer un bon grapat de cims:

• Pic de la Fossa del Gegant (2.805 m)
• Pic de la Vaca (2.833 m)
• Pic de l’Infern (2.860 m)
• Pic del Fresser (2.723 m)
• Bastiments (2.874 m)
• Gra de Fajol (2.708 m)

Arribàrem al refugi d’Ull de Ter, on ens vam quedar a dormir. Va ser una jornada llarga.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Ascensió al Puigmal (2.913 m)

Vam dormir al refugi de Núria i, al matí, vam pujar per la via normal al Puigmal (2.913 m). Després vam carenejar fins al Pic del Segre (2.844 m). Vam retornar a Núria i vam dormir al refugi; l’endemà havíem de fer la travessia fins a Ull de Ter.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---