Excursió a Montgrony

Des de Castellar d'en Hug, on estàvem instal·lats uns dies un petit grup del Centre Excursionista, vam fer una excursió a Montgrony, una clàssica de l'excursionisme que ja havíem fet alguna altra vegada.

Havia caigut una bona nevada i el camí estava cobert per un pam de neu. Els dies anteriors havia fet mal temps però finalment va sortir el sol i aquell dia vam aprofitar l'ocasió. Vam sortir amb la intenció de repetir aquesta excursió.

Les cròniques de l'època no detallen si vam arribar al nostre destí i la nostra memòria tampoc no ho va enregistrar amb certesa. En qualsevol cas, va quedar constància gràfica de la sortida.

---

La Gorra Frígia, via Mompart

Tercera i darrera sortida del curset d'iniciació a l'escalada. Aquesta vegada vam fer una via llarga, amb diverses tirades: la via Mompart de la Gorra Frígia.

Aquí vam poder posar en pràctica totes les tècniques apreses en les dues sortides anteriors, en una via d'una certa entitat; relativament fàcil però amb un gran ambient, amb diverses tirades i arribant a un dels cims emblemàtics de Montserrat. Fins ara només havíem fet vies d'una sola tirada.

La via té cinc tirades, totes en lliure pel centre de la paret. La segona reunió es fa en un llavi de la paret i la tercera en un forat anomenat popularment el water per la seva forma.

---

Curset d'escalada a Agulles

Segona sortida del nostre primer curset d'escalada. Aquesta vegada vam anar a Montserrat (primera escalada montserratina), a la zona d'Agulles, i vam fer les vies d'escola d'aquesta zona:

• La Portella Petita, via Normal
• La Pelada, via Normal

L'objectiu, a més de fer aquestes dues vies, les nostres primeres escalades a Montserrat, era practicar les tècniques bàsiques de l'escalada, com el ràpel. 

El nostre monitor ens va ensenyar les dues tècniques de ràpel que s'utilitzaven en aquell temps: Dülfer i Comicci. La primera tècnica consisteix en rapelar sense cap rapelador ni cap estri especial; únicament la corda passada per sota de la cama i per l'esquena.

Amb la tècnica Comicci la corda no passa per sota la cama sinó per un mosquetó agafat d'una baga posada a les cames en forma de vuit; d'aquesta manera s'evita part del fregament de la corda i les corresponents cremades.

També vam practicar les tècniques d'encordament (en el baudrier de pit), el plegament de les cordes i l'assegurament, sobre l'esquena, sense assegurança dinàmica ni reverso ni res semblant, perquè encara no s'havia inventat.

---

Curset d'escalada als Mollons

Primera sortida d'escalada de la història. Un petit curset que ens va fer un amic d'en Juan Cruz. Vam anar als Mollons, una escola d'escalada en un cingle al davant de La Pobla de Claramunt, a l'Anoia, a on vam arribar en tren. Vam fer un parell de vies curtes; no va quedar constància escrita de quines vies vam fer però cal suposar que serien les vies clàssiques que sortien a la guia d'escalada. Vam aprendre les tècniques elementals de l'escalada: encordar-se, assegurar (amb l'esquena), fer ràpel (en Dülfer), plegar les cordes…
Tot i que no va quedar escrit quines vies vam fer, el que és segur és que vam fer la Via Àpia, perquè és la més clàssica i a les fotos es veuen imatges que, sens dubte, corresponen a aquesta via. També es veu el cim del Molló Gros, una històrica foto de cim.
La via és la més interessant d'aquesta petita escola d'escalada i puja pel front de l'esperó que forma el Primer Molló, també anomenat Molló Gros. Són dues tirades, encara que es pot fer una reunió més a la meitat de la segona tirada. La via és tota en lliure amb una bona roca calcària. Des del cim, el descens es fa per la via normal, pel darrere de l'esperó fins a un petit collet entre el Molló i el cingle. És una curta desgrimpada que, a més, està equipada amb algunes cordes fixes i cadenes per facilitar l'ascensió i el descens.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Excursió a Montgrony

Estada amb el Centre Excursionista a Castellar de n’Hug, a «Ca l’Eugeni». Hi vam estar uns quants dies, però només ha quedat constància d’aquesta excursió. Érem una bona colla, ja que es tractava d’una sortida col·lectiva del Centre.
L’excursió va ser de Castellar de n’Hug al Santuari de Montgrony i tornada. Una caminada sense massa dificultat que ens porta, en poc menys d’un parell d’hores, fins al santuari. La tornada, pel mateix camí.

---

Ascensió al Puigsacalm

Ascensió al Puigsacalm amb la família. Vam pujar en cotxe per una pista en construcció fins ben a prop de la collada de Barcons. Curiosament vam trobar un home que ens va explicar que aquella pista seguia el traçat de la futura carretera que ja estava projectada. Poc abans d'arribar a la collada de Barcons vam deixar el cotxe. Des d'allà, pel camí normal i passant per la font Tornadissa, vam arribar fins al cim del Puigsacalm, un cim d'altitud modesta però que ofereix una gran panoràmica sobre tota la Garrotxa. Aquesta excursió l'havíem fet uns mesos abans amb el Centre Excursionista per l'altra banda (des de Vidrà) i vaig voler repetir-la amb la família.

---

Ascensió al Taga (2.036 m) en travessia

Una ascensió al Taga, una de les muntanyes més populars de Catalunya. Com era habitual en aquella època, ens vam traslladar en tren fins a Ribes de Freser. Des d'allà vam iniciar la pujada, llarga però fàcil, en direcció al cim. 

Com que era al mes de juny, encara hi havia neu a les muntanyes veïnes. Vam veure el Puigmal i tota l'Olla de Núria mentre pujàvem. 

Finalment, vam arribar al cim del Taga (2.036 m). Després d'una estona de relax i de contemplació del paisatge vam iniciar el descens per l'altra banda. Vam baixar fins al poblet d'Ogassa i, des d'allà, per la llarga carretera fins a Sant Joan de les Abadesses, on vam agafar el tren per tornar a casa.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Ascensió al Puigllançada (2.406 m)

Vam passar la Setmana Santa a Castellar d'en Hug tota una colla del centre. Com en ocasions anteriors, ens vam allotjar en una casa del poble (ca l'Eugeni) i vam fer vida tranquila excepte un dia que vam fer una excursió de més altura. 

Es tractava de pujar el Puigllançada, un cim que ja havíem intentat en una ocasió anterior. En aquella ocasió, el mal temps ens va fer recular. Aquesta vegada el temps tampoc no era massa bo però ho tornem a intentar. 

En realitat l'ascensió és molt fàcil però feia molt vent; era gairebé el torb i nosaltres no estàvem acostumats a aquestes coses... Vam sortir molt aviat, gairebé de nit, i vam seguir la pista (en aquell temps no estava asfaltada) fins al coll de la Creueta. Allà el vent era molt, molt fort però vam seguir pujant fins al cim del Puigllançada (2.404 m).

A la foto se'ns veu arrecerats a les pedres del cim per protegir-nos del fort vent.

---

Excursió a la Font del Mal Pas

Una excursió amb el Centre Excursionista per la Serra de Marina. Des de Caldetes vam pujar fins a la Font del Mal Pas. Era una sortida col·lectiva però l'objectiu era fer les pràctiques d'orientació per muntanya del curs que fèiem al centre, de manera que ens vam subdividir en petits grups per treballar amb mapa i brúixola. 

A cada grup hi havia un "guia" -normalment el de més experiència- i la resta es deixava guiar. Com sempre, vam sortir en tren a primera hora des de l'estació de Sant Adrià, vam fer transbordament a Mataró i vam baixar a Caldetes, punt de partida de l'excursió.

---

Ascensió al Puigsacalm

Sortida col·lectiva al Puigsacalm amb el Centre Excursionista de Sant Adrià. Encara que no va quedar constància escrita (únicament l'anotació en el revers de la foto: Puigsacalm, 1972), recordo que vam anar amb diversos autocars fins a Vidrà i que érem una bona colla.

A més de l'excursió per muntanya, vam visitar una asserradora de fusta de Vidrà, visita programada per l'organtzació. La data és aproximada, ja que no consta la data exacta.

---