Avui, després de quatre jornades de barranquisme a la Sierra de Guara, hem de tornar a casa i, com que volem tornar aviat, hem triat un descens curt i sense gaire aproximació. El Barranco de Sarratanás és dels que les guies qualifiquen amb l'etiqueta per a col·leccionistes. Efectivament, aquí no arriben les empreses d'esports d'aventura ni les multituds que s'acumulen en els barrancs més populars de Guara però aquest barranc de conglomerat té prou interès per fer-hi una visita matinal. Hem deixat el cotxe al costat del Puente de las Gargantas i hem fet una curta aproximació de mitja hora fins a la capçalera del barranc, que és tributari del Fornocal. El descens és entretingut, amb passos de desgrimpada per oposició i algunes piruetes per evitar mullar-se en els gorgs que hem anat trobat. Com que darrerament ha plogut força i aquest estiu no està essent massa calorós, els petits gorgs estaven plens d'aigua clara. Després de completar la primera part del barranc, obert i sense dificultats especials, hem arribat a l'indret anomenat el Hundimiento, on el barranc es fa estret i comencen les petites dificultats tècniques de la part final de barranc. Tres ràpels encadenats amb l'ambient característic dels barrancs de conglomerat que ens han deixat satisfets. Hem arribat al Fornocal i, després de passar per sota el Puente de las Gargantas, hem remuntat per un caminet fins a la carretera des d'on hem iniciat el retorn a casa.
Aquí tenim el vídeo del Sarratanás:
Aquí tenim el vídeo del Sarratanás:
