Novament vam continuar el camí mentre el riu s’engorjava entre uns alts espadats. La carretera pujava pel marge esquerre fins dalt d’un esperó que queia a plom sobre el riu.
El descens de l’esperó el vam fer per unes espectaculars llaçades que ens van portar novament al costat del riu. Vam seguir baixant per la carretera, travessant pobles i poblets a mesura que ens acostàvem a les terres baixes, molt més poblades.
A poc a poc van anar apareixent coses que no havíem vist fins aleshores: botigues, mesquites, escoles… Estàvem arribant al final de la vall del Dadès i aviat arribaríem a Boulmane, punt final de la travessia en bicicleta.
A partir d’aquí encara ens quedava un llarg trajecte de retorn cap a casa, que vam aprofitar per fer una mica de turisme. L’endemà vam agafar un cotxe de línia que ens va retornar a Marràqueix, on vam agafar l’avió de tornada.
Aquí tenim un fotomuntatge amb les millors imatges de la sortida, cedit per
Edicions JGB
,
per a tots els seguidors del blog:
