Tot i l'impactant títol d'aquest relat, el dramatisme dels fets que ressenyarem va ser ben poca cosa. Tots sabem com són els periodistes i com els agrada fer una gran notícia de qualsevol cosa.
Era l'octubre de 1981 i vaig anar amb l'Enrique al Pedraforca amb la intenció de fer alguna via d'escalada. Com fèiem habitualment quan anàvem a escalar al Pedraforca, vam pujar la tarda anterior i vam plantar la tenda al costat del refugi Lluis Estasen. En aquell temps no hi havia tantes regulacions i prohibicions com ara i es permetia acampar al costat del refugi.
Estava fosquejant mentre sopàvem al costat de la tenda de campanya quan vam començar a sentir uns crits que venien de la paret nord del Pedraforca. Se sentia clarament que algú demanava auxili. Vam entrar al refugi per dir-li al guarda. Ell, sense donar-li gaire importància, ens va dir que ja havia avisat els bombers i que en unes hores arribarien.
No ens va convèncer la resposta del guarda i, com que els de la paret seguien cridant i ja era fosc, vam decidir acostar-nos a veure si podíem fer alguna cosa. Vam agafar el camí que porta a la part central de la Paret Nord. A mitja paret hi ha un pas anomenat la Gran Cornisa, que travessa la part més dreta de la paret a mitja alçada. Guiant-nos pels crits vam pensar que seguir la cornisa era la millor manera d'acostar-nos als que cridaven.
Quan vam estar a prop ja ens vam poder comunicar amb els accidentats, que eren dos nois de Torelló, i ens van dir que havien fet una maniobra equivocada i s'havien quedat a una reunió de la via sense cap corda, de manera que no podien pujar ni baixar. Ràpidament vam muntar una petita operació de rescat: vam baixar en ràpel fins al lloc on havien quedat atrapats i després, ja amb ells, vam completar la baixada amb un parell de ràpels més fins al peu de la paret. Després, ja caminant, vam baixar fins al refugi i ens vam posar a dormir, molt satisfets per l'èxit de la nostra operació de rescat.
Ja de matinada, ens van despertar uns bombers que ens van demanar el DNI. Segurament havien de fer l'informe de les seves actuacions i per això ens demanaven les nostres dades.
Sembla ser que hi havia alguna altra cordada amb problemes a la paret i això va complicar més les coses però no hi va haver cap rescat dramàtic. Malgrat tot, el bomber que va redactar l'informe i la corresponent nota de premsa tenia molta fantasia...
El dilluns, el Noticiero Universal publicava la notícia amb el titular del dramàtic rescat. Tot i el titular sensacionalista, el contingut de la notícia s'ajustava bastant a la realitat i fins i tot citava el nostre rescat: "otro grupo logró salir también con ayuda de otros montañeros desde media pared de la cara norte del macizo". També citava els noms dels dos nois de Torelló que vam rescatar.
A més de la crònica del Noticiero, la més extensa perquè fins i tot va incloure les declaracions de la mare d'un dels dos escaladors que vam rescatar i d'un caporal dels bombers, altres diaris van publicar també la notícia amb més o menys encert:
Alguns dels escaladors citats a les notícies es van queixar perquè no van ser rescatats sinó que van sortir pel seu propi peu. Van enviar una carta al director del diari Avui queixant-se del tracte sensacionalista de la notícia i d'algunes inexactituds que van publicar els diaris.
2 comentaris:
Esta anécdota podría dar pie a un debate sociológico.
Hace unos días murió un escalador en el Pedraforca. Intenté encontrar algo de información al respecto y solo pude enterarme de que tenía 58 años, era de Girona, iba solo y lo encontraron al pie de la vía Estasen.
Yo creo que la actual masificación de la montaña ha "devaluado" este tipo de noticias. El aluvión de rescates realizados en los Pirineos este verano, por ejemplo, es una muestra de ello.
¿Se hubiera hecho famoso César Pérez de Tudela hoy, con Alex Honnold subiendo El Capitán en solo integral o chavales de 13 años escalando vías de 9a?
El "más difícil todavía" es, valga la redundancia, más difícil cada día.
Ya nada parece sorprendernos.
Ojalá que esa encomiable y espontánea voluntad de ayuda al prójimo que demostrasteis tener vosotros no haya cambiado.
Pues las noticias de rescates y accidentes suelen ser escuetas y pocas veces se entiende lo que pasó a partir de la noticia que se publica, cuando se publica. Otro efecto más de la masificación.
Publica un comentari a l'entrada