dissabte, 6 de febrer de 2016

Avenc Emili Sabaté

Emili Sabaté
L'avenc Emili Sabaté és un dels més populars del Garraf, ja que es considera d'iniciació i té una gran sala amb concrecions i un recorregut força interessant. Des de la carretera que va de Castelldefels a la Plana Novella, poc després de passar la Pleta (centre d'informació del Parc del Garraf), un caminet ens porta en pocs minuts a la boca de la cova. Hi ha una instal·lació molt bona, que ens permet fer amb seguretat el ràpel d'entrada, d'uns 19 metres. És un ràpel volat en un ambient extraordinari; des de baix tenim una magnífica visió de la sala, plena de concrecions de tota mena, il·luminada per un raig de llum que baixa de l'obertura de l'entrada. La sala és gran i gairebé rodona, d'uns 15 metres de diàmetre, i en suau pendent. Hem fet unes quantes fotos, fascinats per aquest indret màgic, abans de seguir explorant la cova. La continuació ja no és tan àmplia; a la part més baixa de la sala, una finestra arran de terra porta a un sistema de gateres descendents amb petits pous. Els passos són angoixants per l'estretor però el pas clau és ja d'una estretor extrema. És el pas anomenat el tap de xampany perquè el pobre espeleòleg que s'hi aventura queda encaixonat com un tap de suro en el coll d'una ampolla de xampany. A més, la sortida és un pou de 4 m de parets relliscoses. Aquí ja hi ha hagut alguna deserció però finalment els supervivents hem superat el pas i hem arribat a la saleta final, bastant gran però no tan espectacular com la de l'entrada. Per sortir hem hagut de refer el camí i passar novament pel pas del tap de xampany. Ha estat més fàcil del que semblava, potser perquè les ganes de sortir d'aquella ratera ens donaven ales. Finalment, des de la sala gran, hem remuntat el ràpel de 19 metres amb l'ajut del croll i el jumar, per tornar a veure la llum del dia. Com que era aviat per tornar a casa, hem fet una parada tècnica al bar Kais de Castelldefels per menjar unes tapes amb en Pablo.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
BTT: Plana
Novella, 1989
Escalada Garraf:
La Bauma, 1978
El Tap de
Xampany, 1974

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Pablo ¿Pableras?

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Ese, sí. ¿Qué otro Pablo conocemos en Castefa?