GR10 etapa12: Lescun - Etsaut

Lescun - Lhers - col de Barrancq - Borce - Etsaut

---

Després de l'etapa doble d'ahir, la caminada d'avui en sembla fluixa. Fins al coll hi ha 700 m de desnivell, que superem sense problemes; portem l'entrenament de 12 etapes. Baixant cap a Etsaut, tenim una visió inèdita fins ara. A l'horitzó es retalla nítidament la silueta del Midi d'Ossau, un dels cims més coneguts dels Pirineus. Haurem d'esperar a l'any vinent per veure'l més bé. Passem per Borce, un poblet molt típic, punt de parada en el Camino de Santiago francès al peu del Somport. Arribem a Etsaut, on tenim el cotxe. Fem un magnífic dinar a l'estació de Canfranc i tornem cap a casa donant definitivament per tancada la temporada 2004 del GR10.

---

FOTOLLIBRE GR10  -  ÀLBUM DE FOTOS

---

GR10 etapa 11: Ste. Engrace - Lescun

Sainte Engrace - col de Suscousse - col de la Pierre de Saint Martin - Arette - pas de l'Osque - pas d'Azuns - Lescun

---

Després de la darrera sortida, havíem donat per acabada la temporada del GR10. Havíem fet deu etapes en una sola temporada i això ja era tot un rècord. Després de quatre dies de descans, però, pensem que encara podem aprofitar els darrers dies de les vacances per donar una nova empenta al GR10. La primera part de l'etapa és la remuntada d'un desnivell de 1.100 m, des del poble (630 m) fins al col de la Pierre de Saint Martin (1.760 m). Passem per un curiós abeurador (la tête du gardien) i per un menjador de voltors. Per fi arribem al coll fronterer, per on passa la carretera que ve de Belagua. Quan arribem a l'estació d'esquí d'Arette - La Pierre Saint Martin comença a ploure una mica. Aquí estava previst el final de l'etapa però estem molt animats i mentre dinem al bar de l'estació d'esquí decidim continuar fins a Lescun. Cal superar 300 m de desnivell fins al Pas de l'Osque i baixar, ja fàcilment, fins a Lescun

---

FOTOLLIBRE GR10  -  ÀLBUM DE FOTOS

---

GR10 etapa 10: Logibar - Ste. Engrace

Logibar - plateau d'Ardakhotchia - col d'Anhaou - Sainte Engrâce

---

Després de quatre etapes, completem la sortida arribant a Sainte Engrâce. L'etapa és relativament llarga però variada. Passem ben a prop de les famoses gorges d'Holzarté i de Kakouéta però no ens desviem del camí. Tampoc tenim temps d'anar a veure l'impressionant pont penjat d'Olhadubi; volem tornar avui mateix a casa. Des de l'aparcament del camí de les gorges hem de caminar una hora per una carretereta fins al final de l'etapa. Per fi arribem a Sainte Engrâce i recuperem el cotxe que havíem deixat quatre dies abans. Mengem un entrepà en el bar de l'alberg, visitem la curiosa església del segle XII i iniciem el retorn a casa.

---

FOTOLLIBRE GR10  -  ÀLBUM DE FOTOS

---

GR10 etapa 09: Col d'Iraty - Logibar

Col d'Irati - crête Ugatzé -Logibar

---

Etapa fàcil, gairebé tota de baixada, que ens porta des del Coll d'Iraty fins a Logibar. Primer cal pujar un petit llom; després, una llarga carena ens porta en una suau baixada fins al final de la nostra etapa. En aquest llom verd veiem les característiques palomeras i, per primera vegada, veiem cop a l'est, retallant-se a l'horitzó, l'esvelta silueta del pic d'Anie, primer cim important dels Pirineus que trobarem al nostre pas. Ens allotgem a l'alberg de Logibar.

---

FOTOLLIBRE GR10  -  ÀLBUM DE FOTOS

---

GR10 etapa 08: Phagalcete - Col d'Irati

Phagalcette - col d'Irau - casa Pedro - col d'Iraty

---

De bon matí ens posem en marxa. L'etapa d'avui tampoc és difícil però sí més llarga que la d'ahir. Pel darrera, cap a ponent, seguim veient les crestes d'Iparla dominant l'horitzó. Arribem a una carretera de muntanya i, pocs metres després, al col d'Irau, un ample coll cobert de prats. Des d'aquí comencem a pujar en direcció al pic d'Occabé, on hi ha els famosos cromlechs. El GR no puja al cim d'Occabé però hi passa ben a prop. Just a sota del cim trobem els cromlechs, uns curiosos cercles formats amb grans pedres, d'origen prehistòric. De baixada, arribem a casa Pedro, una mena de berenador molt popular en aquesta zona. Dinem aquí abans de seguir el nostre camí fins al col d'Iraty, on hi ha una estació d'esquí de fons. Dormim en un dels xalets de la urbanització, reconvertit en gîte d'étape. Abans, sopem en el restaurant de l'estació d'esquí.

---

FOTOLLIBRE GR10  -  ÀLBUM DE FOTOS

---

GR10 etapa 07: Esterançuby - Phagalcete

Estérençuby – Phagalcette

Vam sortir al matí de casa i vam anar directament a Sainte-Engrâce, on acabaríem, dos dies més tard, l'etapa 9 del GR.

Vam trucar al taxi de Tardets, que ens va portar fins a Estérençuby.

L'etapa és curta i, en poc més d'una hora, vam arribar a la gîte d'étape de Phagalcette.

La primera impressió no va ser gaire favorable, ja que tot estava una mica deixat, però vam canviar d'opinió quan ens van donar per sopar una insuperable truita de ceps, plat típic d'aquesta zona.

📖 FOTOLLIBRE GR10    📷 ÀLBUM DE FOTOS

Ascensió al Montardo (2.831 m)

Va ser una clàssica ascensió, que vam repetir per recordar els vells temps. En Ramon feia molts anys que no feia muntanya i vam aprofitar l'ocasió per pujar aquest cim, gran mirador de la Vall d'Aran i el massís de la Maladeta.

Vam sortir al matí del refugi Ventosa i Calvell i vam emprendre el camí que ja havíem seguit per primera vegada el juliol de 1973, quan vam fer aquest cim, un dels primers cims importants que vam conquerir.

Vam arribar al cim i vam contemplar el clàssic panorama: la Maladeta, els Besiberris, la Punta Alta i el característic Estany de Mar amb la seva illa central.

Vam retornar pel mateix camí de pujada.

📷 ÀLBUM DE FOTOS

Refugi Ventosa i Calvell

Vam quedar per fer una ascensió clàssica: el Montardo d'Aran, per la ruta normal des del refugi Ventosa i Calvell.

Aquell dia, després del viatge en cotxe, vam fer l'aproximació fins al refugi des de la presa de Cavallers, passant per la Pleta de Riumalo.

El refugi Ventosa i Calvell, des de la seva reconstrucció, és molt confortable; allà vam sopar i dormir.

📷 ÀLBUM DE FOTOS

Barrancs del Corb & Rumbau

Vam fer el descens d'un parell de barrancs, el del Corb i el del Rumbau, a la zona de les Roques del Corb, a prop d'Oliana, a l'Alt Urgell.

Són descensos fàcils, amb algun ràpel curt i sense complicacions. La roca és de conglomerat i presenta algunes formacions curioses, com la gran finestra de l'entrada del barranc del Corb.

El riu baixava força esquifit en ple agost però, malgrat tot, vam trobar algun gorg ple d'aigua on refrescar-nos.

📷 ÀLBUM DE FOTOS