Burguete – Sorogaín (Casa Pablo)
Aquí vam descobrir per què tot era tan verd: va començar la pluja. A partir d’aquell moment només ens vam treure la capelina per dormir. Al matí, entre la boira, ens vam equivocar de direcció i vam anar a parar a Roncesvalles. Vam retornar enrere i vam agafar el bon camí fins a Sorogaín, on vam decidir donar per acabada l’etapa.
L’arribada a l’alberg de Sorogaín (Casa Pablo) va ser complicada. Plovia sense parar i, a la muntanya, la boira gairebé no ens deixava veure el camí. Malgrat tot, la moral era molt alta i, tot i la pluja i la boira, vam aconseguir arribar-hi. Un cop a l’alberg vam veure que no era recomanable continuar, de manera que vam decidir passar-hi la nit i esperar que l’endemà millorés el temps.
L’alberg era confortable i, després de caminar unes quantes hores sota la pluja, ens va semblar un autèntic palau. Fins i tot el plat combinat d’ous ferrats amb xistorra que ens van servir per dinar ens va semblar un menú de delicatessen. Vam fer una migdiada quilomètrica i l’endemà ens vam llevar com nous, preparats per a una nova etapa.
