dilluns, 20 d’agost del 2001

Moleta, Tronquera i Pala de Ip

Vuelta de Iserías Pala de Ip vall d’Ip Canfranc
Vam sortir de la cabana de la Vuelta d’Iserías i vam pujar fins a l’ibón d’Iserías (2.129 m). Vam continuar fins al Collado de la Moleta i vam assolir el cim de la Moleta (2.576 m).
Des d’aquest cim vam resseguir tota la carena, passant per les cotes 2.597, 2.622 i 2.657 metres, fins arribar al pic de la Tronquera (2.666 m) i posteriorment als dos cims bessons de la Pala de Ip (2.783 i 2.778 m).
Després vam tornar al coll i vam baixar per la vall d’Ip fins a l’embassament. Vam seguir baixant per la vall fins a Canfranc i, finalment, seguint el Camino de Santiago, vam arribar a Vilanúa, on va acabar l’excursió.
Podeu veure un article que va publicar en Joan Guirao a la revista Vèrtex amb la crònica d’aquesta sortida.


diumenge, 19 d’agost del 2001

Vértice Anayet (2.559 m)

Canal Roya ibons d’Anayet Vértice Anayet
Vam sortir de la cabana on havíem passat la nit i vam pujar per la Canal Roya fins al lloc anomenat el Salto de Agua. Vam superar aquest ressalt per un camí molt ben traçat, corresponent al GR-11, i vam arribar als ibons d’Anayet, situats al peu del pic del mateix nom, amb magnífiques vistes del Midí d’Ossau.
Des d’aquí vam continuar fins a un coll situat a 2.404 metres i vam pujar al Vértice Anayet (2.559 m). El descens el vam fer per l’altra vall, la Canal d’Izas, i posteriorment vam remuntar fins a la Vuelta d’Iserías, on hi ha una cabana.
Vam dormir en aquesta cabana, situada en un indret realment interessant i solitari.
Podeu veure un article que va publicar en Joan Guirao a la revista Vèrtex amb la crònica d’aquesta sortida.


dissabte, 18 d’agost del 2001

Canal Roya

Canal Roya cabana vall de Canfranc
Vam deixar el cotxe a Vilanúa i vam agafar l’autobús groc de la vall de Canfranc fins a Rioseta, al costat del campament militar. Des d’aquí vam pujar per la vall de la Canal Roya fins a una cabana situada a uns 1.700 metres d’altitud, on vam passar la nit.
Durant la nit el temps va empitjorar i es va posar a ploure, fet que condicionaria la jornada següent.
Podeu veure un article que va publicar en Joan Guirao a la revista Vèrtex amb la crònica d’aquesta sortida.


divendres, 10 d’agost del 2001

GR11 etapa 40: Candanchú - Zuriza

GR-11 Candanchú Ibón de Estanés Aguas Tuertas Zuriza
Candanchú – Coll de Causiat – Ibón de Estanés – Aguas Tuertas – La Mina – Oza – Collado de Petraficha – Zuriza

Aquesta va ser una doble etapa amb la qual vam donar per acabada la temporada, arribant a la vall de Zuriza, al límit d’Aragó. La primera part del recorregut, fins a Oza, la vam fer immersos en la boira, fet que va donar a l’etapa un ambient força particular.
A Oza, final teòric de l’etapa, vam dinar tranquil·lament i vam fer una breu migdiada abans d’afrontar la segona part de la jornada: la pujada al coll que cal superar per arribar a Zuriza. Després de completar aquest darrer esforç, vam arribar a Zuriza una mica cansats, ja que en un sol dia havíem enllaçat dues etapes del GR-11.
A Zuriza hi ha un alberg, però no ens va acabar de convèncer i vam decidir baixar fins a Jaca, donant així per acabada definitivament la temporada 2001 del GR-11.


dimecres, 8 d’agost del 2001

GR11 etapa 39: Sallent de G. - Candanchú

GR-11 Ibones de Anayet Canal Roya Candanchú
Sallent de Gállego – Formigal – Ibones de Anayet – Canal Roya – Candanchú

Vam deixar enrere els pics de l’Infern i el Balaitús, els darrers tresmils de la serralada, i vam arribar a Candanchú, ja a la Jacetània. Aquesta etapa ens va oferir una de les imatges més característiques del Pirineu: la silueta del Midi d’Ossau reflectida a les aigües de l’estany d’Anayet. A Candanchú ens vam allotjar a l’alberg Valle del Aragón, molt confortable i acollidor.
L’endemà va ploure a bots i barrals i vam decidir suspendre l’etapa següent i quedar-nos un dia més a Candanchú esperant una millora del temps. Vam aprofitar la jornada per anar a buscar el cotxe que havíem deixat uns dies abans als Banys de Panticosa, fent el trajecte amb cotxe de línia, amb escala a Sabiñánigo.


dimarts, 7 d’agost del 2001

GR11 etapa 38: Respumoso - Sallent de G.

GR-11 Respomuso Sallent de Gállego
Refugi de Respomuso – Sallent de Gállego

Aquesta va ser una etapa curta i fàcil. Només vam haver de baixar del refugi de Respomuso fins al poble de Sallent de Gállego. Allà ens vam allotjar a l’hotel Bocalé, un establiment modern i acabat d’inaugurar, que ens va permetre refer forces i curar les llagues després de les dures etapes anteriors.


dilluns, 6 d’agost del 2001

GR11 etapa 37: Panticosa - Respomuso

GR-11 Panticosa Collado Tebarray Respomuso
Baños de Panticosa – Ibones Azules – Collado del Infierno – Collado de Tebarray – Refugio de Respomuso

Des dels Baños de Panticosa, on havíem dormit al refugi Casa de Piedra, vam sortir seguint una nova etapa del GR-11. La primera part de l’itinerari ja la coneixíem; era el mateix camí que puja als Picos del Infierno. Es passa pels Ibones Azules i, després d’una forta pujada, s’arriba al Collado del Infierno.
Aquí vam deixar el camí dels cims per agafar-ne un altre que, sense guanyar gaire alçada i passant per sobre de l’Ibon de Tebarray, ens va portar a un altre coll anomenat de Piedrafita o de Tebarray, a 2.765 metres. Fins aquí tot va ser fàcil, per un camí ample i ben senyalitzat com a GR.
La baixada, però, va ser molt diferent. Tot i trobar-nos en ple mes d’agost, la vessant nord del Collado de Tebarray estava completament gelada. No portàvem ni piolet ni grampons i ens va costar força baixar els primers pendents, totalment glaçats.
Un cop superat aquest tram, ja amb menys dificultats, el camí ens va portar a l’antic refugi Alfonso XIII i posteriorment al modern refugi de Respomuso. Quan hi vam arribar ens vam trobar amb una nova sorpresa: el guarda ens va dir que no quedava cap plaça lliure per dormir.
Nosaltres ja teníem previst un pla B, ja que en poc més de dues hores podíem baixar fins a Sallent de Gállego, on segur que trobaríem allotjament. Finalment no va caldre aquest esforç suplementari, perquè el guarda ens va explicar que un grup de francesos havia fet reserva però encara no havia arribat; si a les set del vespre no apareixien, tindríem lloc al refugi.
A les 19:01 vam prendre possessió de les lliteres.


dissabte, 4 d’agost del 2001

GR11 etapa 36: Bujaruelo - Panticosa

GR-11 Bujaruelo Collado Brazato Panticosa
San Nicolás de Bujaruelo – Valle del Ara – Barranco de los Batanes – Collado Brazato – Baños de Panticosa

En aquesta etapa, novament, ens van acompanyar en Dani i la Maria. Vam pujar la llarguíssima vall del riu Ara i vam remuntar fins al Collado Brazato. Des del coll, la visió del massís del Vignemale era impressionant.
La Maria i en Dani van arribar molt cansats a Baños de Panticosa. L’excursió havia estat llarga i dura. Vam anar al refugi de la Casa de Piedra i vam demanar lloc per dormir, però ens van dir que estava ple. Vam pensar a cridar un taxi per baixar fins al poble de Panticosa, on hi ha hotels, però la Magda va tornar a la Casa de Piedra i va insistir una mica més.
Finalment ens van fer lloc i vam poder dormir-hi, després d’un sopar que ens va semblar una autèntica delicatessen.


divendres, 3 d’agost del 2001

GR11 etapa 35: Góriz - Bujaruelo

GR-11 Góriz Vall d'Ordesa Bujaruelo
Refugi de Góriz – Vall d’Ordesa – Puente de los Navarros – Bujaruelo

Després de la dura etapa del dia anterior, aquesta va ser una jornada de transició. Vam fer la llarga baixada recorrent la vall d’Ordesa, una de les més boniques de tot el Pirineu, fins al Puente de los Navarros, i tot seguit vam pujar per la pista fins a Bujaruelo.
Un cop a Bujaruelo vam baixar en auto-stop fins a Torla, on vam anar a dormir a l’hotel, gaudint d’un descans molt necessari després de les exigents etapes precedents.


dijous, 2 d’agost del 2001

GR11 etapa 34: Pineta - Góriz

GR-11 Pineta Collado de Añisclo Góriz
Pineta – Collado de Añisclo – Camino de la Faja – Collado de Arrablo – Refugi de Góriz

Per fi vam arribar a l’etapa reina del GR-11. La pujada al Collado de Añisclo va resultar espectacular, però no tan difícil com ens havíem imaginat. Després, la variant per la faja ens va portar per una cornisa vertiginosa fins al Collado de Arrablo i, finalment, a Góriz.
Aquí vam entrar definitivament al Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido. Abans d’arribar havíem telefonat al refugi de Góriz per demanar plaça, però ens van dir que estava ple. Davant d’això vam pujar la tenda de campanya, convençuts que aquella nit dormiríem fora.
Optimistes com sempre, encara vam preguntar si quedava alguna plaça lliure i ens van comunicar que hi havia hagut una anul·lació d’última hora. Finalment vam poder dormir al refugi. Vam sopar unes senzilles mongetes de llauna i vam descansar perfectament després d’una etapa tan exigent.
Va ser un final immillorable per a una jornada llarga i intensa, una d’aquelles etapes que queden gravades a la memòria durant molt de temps.