Baños de Panticosa – Ibones Azules – Collado del Infierno – Collado de Tebarray – Refugio de Respomuso
Des dels Baños de Panticosa, on havíem dormit al refugi Casa de Piedra, vam sortir seguint una nova etapa del GR-11. La primera part de l’itinerari ja la coneixíem; era el mateix camí que puja als Picos del Infierno. Es passa pels Ibones Azules i, després d’una forta pujada, s’arriba al Collado del Infierno.
Aquí vam deixar el camí dels cims per agafar-ne un altre que, sense guanyar gaire alçada i passant per sobre de l’Ibon de Tebarray, ens va portar a un altre coll anomenat de Piedrafita o de Tebarray, a 2.765 metres. Fins aquí tot va ser fàcil, per un camí ample i ben senyalitzat com a GR.
La baixada, però, va ser molt diferent. Tot i trobar-nos en ple mes d’agost, la vessant nord del Collado de Tebarray estava completament gelada. No portàvem ni piolet ni grampons i ens va costar força baixar els primers pendents, totalment glaçats.
Un cop superat aquest tram, ja amb menys dificultats, el camí ens va portar a l’antic refugi Alfonso XIII i posteriorment al modern refugi de Respomuso. Quan hi vam arribar ens vam trobar amb una nova sorpresa: el guarda ens va dir que no quedava cap plaça lliure per dormir.
Nosaltres ja teníem previst un pla B, ja que en poc més de dues hores podíem baixar fins a Sallent de Gállego, on segur que trobaríem allotjament. Finalment no va caldre aquest esforç suplementari, perquè el guarda ens va explicar que un grup de francesos havia fet reserva però encara no havia arribat; si a les set del vespre no apareixien, tindríem lloc al refugi.
A les 19:01 vam prendre possessió de les lliteres.
