dijous, 24 d’agost del 2000

Clot de Vilamala des de l'Hostal del Vent

Clot de Vilamala
Foto d'arxiu: Clot de Vilamala des del Camí Ral. Gener 2018

Excursió a Sant Llorenç de Morunys. Estava a punt de sortir la guia Santuari de Lord , d'en Joan Guirao, dintre de la col·lecció "Llibres de butxaca" de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Un dels itineraris ressenyats en el llibre era el de la Rasa de la Torroella, que sortia de la corba de Fenerals i baixava al fons del Clot de Vilamala resseguint la Rasa de Vilamala fins a les aigües del pantà de la Llosa del Cavall. Aquest itinerari, el número 11 de la guia, es completava tornant pel mateix camí de baixada però tenia una variant que, des del fons del Clot, pujava fins a l'Hostal de Vent, una antiga masia situada a la carretera del Coll de Jou que antigament havia funcionat com a hostal. Ja vam fer aquest itinerari feia un cert temps, quan preparàvem la guia, però ara estava a punt de sortir i en Joan volia fer una repassada al sector de camí entre el fons de la Rasa de Vilamala i l'Hostal del Vent. Quan el vam fer gairebé el vam recuperar de l'oblit, ja que estava gairebé perdut a causa de la vegetació. Vam netejar-lo i marcar-lo, però ara que estava a punt de sortir la guia en Joan volia fer una repassada per deixar-lo més transitable.
Des de l'Hostal del Vent vam baixar aquest camí, netejant-lo i remarcant alguns punts una mica perdedors. Des del fons de la Rasa vam tornar enrere pel mateix camí fins arribar novament a l'Hostal del Vent, satisfets per la feina feta.

PLÀNOL:
Clot de Vilamala

dijous, 10 d’agost del 2000

GR11 etapa 33: Parzán - Pineta

GR-11 Parzán – Pineta pel coll de Pietramula
Parzán – Chisagüés – Río Real – Collado de Pietramula – Llanos de La Larri – Pineta

Malgrat les llagues de la Magda, vam aconseguir superar aquesta etapa que ens va portar a Pineta, al peu del temible coll d’Añisclo. Des del coll de Pietramula vam tenir una panoràmica espectacular del Monte Perdido, el Cilindro de Marboré i el Soum de Ramond.
A Pineta vam donar per acabada l’excursió. Vam prendre un refresc al parador nacional i, amb un taxi, vam anar a Benasc a buscar el cotxe. Aquí, a Pineta, començava l’etapa reina del GR-11, amb la temible ascensió al coll d’Añisclo.
Tot l’any vam estar pensant en el repte de pujar els 1.500 metres de desnivell pel vertiginós camí que havíem pogut veure des del coll de Pietramula.


dimarts, 8 d’agost del 2000

GR11 etapa 32: Viadós - Parzán

Coll d’Ordiceto i vista de la Punta Suelza
Viadós – Coll d’Ordiceto – Parzán

Vam superar el coll d’Ordiceto, no gaire alt però amb vistes espectaculars de la Punta Suelza. Després vam baixar per la llarguíssima pista forestal de la presa del llac d’Ordiceto. A l’inici de la pista vam fer drecera tallant les primeres grans corbes. Finalment, un parell de quilòmetres de carretera ens van portar a Parzán. Allà ens vam allotjar en una casa de turisme rural i vam sopar a la fonda del poble, situada a peu de carretera.


dilluns, 7 d’agost del 2000

GR11 etapa 31: Estós - Viadós

Coll de Gistain i vall de Viadós
Refugi d’Estós – Coll de Gistain – Añes Cruces – Viadós

Vam sortir del refugi quan encara era gairebé fosc del tot i vam emprendre la pujada al coll. Eren uns 700 metres de desnivell i no ens van costar gaire de superar. Després vam baixar per la verda vall en direcció a les bordes de Viadós. En la primera part del descens, en direcció a Añes Cruces, vam poder contemplar el massís del Bachimala.
L’arribada a les granges de Viadós no va ser com esperàvem: el refugi estava ple i no hi havia cap possibilitat que ens acollissin, de manera que vam baixar una mica més i vam anar al càmping. Allà no hi va haver cap problema per plantar la tenda. La vista és espectacular des d’aquí: el vessant nord del Posets s’aixeca 1.500 metres per sobre de la vall de Viadós.


diumenge, 6 d’agost del 2000

GR11 etapa 30: Benasc - Estós

Vall d’Estós, camí cap al refugi d’Estós
Puente de San Jaime – Turmo – Refugi d’Estós

A la tarda, després de dinar a Benasc, vam sortir per fer aquesta petita etapa que ens va portar fins al refugi d’Estós, on vam sopar i dormir. La vall d’Estós ens és molt coneguda, però ens agrada tornar-la a recórrer i gaudir d’aquesta bonica vall al cor del Parc Natural de Posets-Maladeta.