Foto d'arxiu: Clot de Vilamala, desembre 2012
Estava a punt de publicar-se la guia
Santuari de Lord
d'en Joan Guirao, dins la col·lecció
Llibres de motxilla de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i vam voler revisar un dels itineraris més singulars que recull aquesta guia, l’itinerari número 11, que recorre el Clot de Vilamala, una barrancada agresta en un entorn de roca montserratina.
L’objectiu principal era netejar una mica el camí i marcar-lo per facilitar-ne el recorregut quan es publiqués la guia. Aquesta descriu així l’indret de Vilamala: “vall agresta, envoltada per tot arreu de vertiginosos vessants de roca nua, el Clot de Vilamala resulta superb des de qualsevol punt que l’observem; estranyes profunditats i arrogants cingles presideixen aquest inhòspit paratge…”.
El punt de partida és la corba de Fenerals, a la carretera que puja al Coll de Jou des de Solsona. Des d’aquí vam baixar, primer per una carena rocosa i després per una canal, fins al fons del Clot de Vilamala. Tot seguit vam recórrer el torrent de Vilamala fins arribar a la seva desembocadura al pantà de la Llosa del Cavall. És un recorregut llarg i recargolat que ens va ocupar unes tres hores. Des del punt final es pot tornar pel mateix camí o bé pujar per un camí lateral fins a l’Hostal del Vent.
Nosaltres vam pujar per la variant de l’Hostal del Vent. La pujada és dura i, a més, anàvem netejant el camí, tallant algunes branques dels arbustos que obstaculitzaven el pas per un traçat mig perdut a causa de molts anys d’abandonament. Va ser una bona tasca de recuperació d’un antic camí gairebé desaparegut. Després de la pujada, amb bones vistes sobre les fondalades de Vilamala, vam arribar a l’Hostal del Vent, una masia que antigament havia estat un hostal. Des d’aquí es pot tornar a la corba de Fenerals seguint el GR-7, però nosaltres vam optar per fer autoestop. Un cotxe ens va portar de tornada al punt de partida, on teníem el vehicle.
PLÀNOLS:
