diumenge, 27 de juliol del 1997

Cresta del Seil dera Baquo

Cresta del Seil dera Baquo
Vam sortir del bivac instal·lat a l’inici de la cresta després d’una nit magnífica, amb una visió impressionant del Posets i un firmament extraordinàriament estelat.
Vam iniciar la cresta del Seil dera Baquo, resseguint-la tota i passant pels successius cims:
  • Pic Audoubert (3.045 m)
  • Cap dera Baquo Occidental (3.097 m)
  • Cap dera Baquo Oriental (3.103 m)
  • Seil dera Baquo (3.110 m)
  • Pico Pequeño del Portillón (3.000 m)
  • Pic del Portillón (3.050 m)
La via no és difícil i està catalogada de tercer grau, però té trams aeris i un ràpel per baixar a una profunda bretxa, justament abans del Pic del Portillón.
Al Portillón s’acaba la cresta, encara que es podria continuar en direcció al Perdiguero. Des del coll ja vam baixar en direcció a la vall i a la cabana de Turmo, enllaçant primer amb el camí de la via normal del Perdiguero i finalment amb el camí del refugi d’Estós, per on vam baixar fins a l’inici de la vall, on teníem el cotxe.
I aquí teniu un muntatge realitzat amb les fotos d’aquella jornada:


dissabte, 26 de juliol del 1997

Bivac al Seil dera Baquo

Bivac a la cresta del Puerto de Oo
Des del pont de Cuera vam pujar al refugi d’Estós, on vam fer una petita parada abans de seguir pujant en direcció al Puerto de Oo.
No vam passar pel coll sinó que vam arribar a la cresta, una mica més amunt. Vam fer un bivac en plena cresta, a uns 3.000 metres d’altitud, en un petit replà que vam condicionar una mica.


diumenge, 20 de juliol del 1997

GR11 etapa 15: Dórria - Puigcerdà

Etapa del GR-11 de Dòrria a Puigcerdà
Dòrria – Coll de la Creu de Maians – Coll Marcer – Vilallobent – Age – Puigcerdà

Vam fer una etapa de llarg recorregut que ens va portar a la Cerdanya a través del Coll de la Creu de Maians. Des d’allà, vam resseguir el llom de la muntanya, arran de la frontera, en direcció a les àmplies planes de la Cerdanya.
Aquesta vegada venien els nens i també ens acompanyaven en Dani i la Maria. La baixada se’ns va fer una mica pesada, però l’amplitud dels paisatges va compensar la llarga caminada. Al fons ja començàvem a veure les muntanyes d’Andorra, on arribaríem ben aviat.
En aquesta etapa la maniobra de cotxes va ser fàcil: havíem deixat un cotxe a Planoles i l’altre a Dòrria, i només vam haver d’agafar el tren de Puigcerdà a Planoles per retornar al punt de partida.


dissabte, 12 de juliol del 1997

GR11 etapa 14: Planoles - Dórria

Etapa del GR-11 de Planoles a Dòrria
Planoles – Dòrria

Vam fer una petita excursió matinal des de Planoles fins al petit poblet de Dòrria. Es tractava d’escurçar una mica l’etapa següent, que ens havia de portar fins a Puigcerdà. Vam trigar aproximadament una hora i mitja i, per recuperar el cotxe, un “voluntari” va baixar a buscar-lo a Planoles desfent el camí que havíem seguit per arribar fins aquí.


divendres, 11 de juliol del 1997

GR11 etapa 13: Queralbs - Planoles

Etapa del GR-11 de Queralbs a Planoles pel coll de les Barraques
Queralbs – Vall d’Estremera – Font de l’Home Mort – Coll de les Barraques – Planoles

Vam sortir de Queralbs per l’ermita de Sant Jaume i després per una pista que puja amb un parell de llaçades i segueix planejant fins que, passat el torrent dels Plaus, vam deixar la pista per prendre un camí de flanc que guanya alçada per sobre la vall del torrent de Tossa fins arribar a la Font de l’Home Mort, on acaba la pista que puja de Vilamanya.
Des d’aquest punt, el camí puja per l’altra riba del torrent fins arribar al coll de les Barraques (1.894 m), des d’on vam baixar directament a Planoles, on vam donar per acabada l’etapa.
La intenció era dormir a Planoles, on hi ha un alberg de joventut, i pensàvem que no hi hauria cap problema per trobar allotjament, ja que és un establiment molt gran. Quan hi vam arribar, però, ens van dir que no hi havia ni una sola plaça disponible perquè s’hi feien unes colònies de futbol i l’alberg estava complet.
Vam dinar a Planoles i, a la tarda, vam agafar el tren fins a Ripoll, després un autobús fins a Camprodon i finalment un taxi fins a Setcases per recuperar el cotxe que havíem deixat allà tres dies abans. Ja amb el cotxe, vam anar a dormir a Ribes de Freser.


dijous, 10 de juliol del 1997

GR11 etapa 12: Ull de Ter-Queralbs

Etapa del GR-11 de l’Ull de Ter a Núria i Queralbs
Ull de Ter – Coll de la Marrana – Coll de Tirapits – Coll de Carançà – Coll de Noucreus – Núria – Queralbs

Va ser l’etapa reina del Pirineu Oriental: la clàssica travessia de l’Ull de Ter a Núria, complementada amb el descens pel camí dels Pelegrins fins a Queralbs. Vam fer un recorregut molt bonic per colls i carenes, amb grans vistes sobre les valls de Coma de Vaca, Carançà i Núria.
Vam arribar a Núria a migdia i, just quan hi arribàvem, va esclatar una forta tempesta. Vam observar la pedregada des de la finestra del restaurant mentre dinàvem. Per sort, només va ser una tempesta d’estiu i vam poder continuar fins a Queralbs.
Vam dormir a la fonda d'aquest poble.


dimecres, 9 de juliol del 1997

GR11 etapa 11: Setcases-Ull de Ter

Etapa del GR-11 de Setcases a l’Ull de Ter
Setcases – Ull de Ter

Vam tornar al GR-11, iniciant la nova temporada amb la clàssica travessa Setcases – Núria, però aquell dia només vam fer l’aproximació fins al refugi de l’Ull de Ter. Es tracta d’una etapa curta i relativament fàcil que vam començar cap a les tres de la tarda.
La pluja, però, ens ho va complicar i vam arribar al refugi ben remullats i amb una mica de fred.