diumenge, 20 d’octubre del 1996

GR11 etapa 10: Coll de la Boixeda-Setcases

Travessa pel Puig Moscós en el GR 11
Coll de la Boixeda – Molló – Puig Moscós – Coll de Liens – Setcases

Vam fer l’última etapa de la temporada acompanyats per la Isabel, en Josep Maria i els nens. Aquesta etapa va ser molt diferent de les anteriors, ja que vam seguir la llarga carena del Puig Moscós, amb un panorama molt ampli.
Vam arribar a l’autèntic Pirineu i ja vam començar a veure alguns dels seus grans cims: el Canigó, el Puigmal, els Bastiments… La neu començava a emblanquinar les muntanyes i les properes etapes del GR 11 ja superaven colls i carenes de molta altitud.
Per aquest motiu vam donar per acabada la temporada i vam retornar a casa contents per les deu etapes que havíem fet aquell any.


dilluns, 19 d’agost del 1996

Torrent del Bosc, tercera vegada

Descens del Torrent del Bosc al Montsec
El Torrent del Bosc, a la serra del Montsec, és un descens fàcil i no tècnic, però llarg. No hi ha cap ràpel obligat i només cal tenir una certa resistència física i saber nedar. Normalment hi ha aigua en ple estiu, fet que el fa molt atractiu.
El punt de partida es troba a prop de la carretera que de Tremp porta al Pont de Montanyana. Des de la carretera vam baixar uns quinze minuts fins al lloc anomenat els Trullets.
Ja havíem fet dues vegades aquest descens. La primera vegada hi vam anar amb els nens molt petits, de manera que coneixíem bé l’itinerari. En aquella primera sortida érem una bona colla i hi havia una nena de quatre anys i dos nens de sis, cosa que ens va fer avançar molt a poc a poc, ajudant-los en alguns passos. Gairebé se’ns va fer fosc.
Aquesta vegada, però, només érem dos. A més, en Rafel ja tenia dotze anys i podia passar els petits gorgs nedant sense cap ajuda.
El recorregut no té cap ràpel obligat. Hi ha un parell de ressalts que es poden rapelar, però també es poden evitar baixant pel costat. Tot i això, vam portar corda i fins i tot la vam utilitzar per assegurar algun ressalt que vam baixar per la via directa.
El descens no presentava dificultats especials, però era llarg i entretingut. Aquesta vegada el vam fer amb un ritme normal, sense haver de patir. En Rafel va gaudir molt de l’activitat.

MÉS FOTOS:
Descens del Torrent del Bosc al Montsec
Descens del Torrent del Bosc al Montsec
Descens del Torrent del Bosc al Montsec
Descens del Torrent del Bosc al Montsec

diumenge, 11 d’agost del 1996

GR11 etapa 9: Beget-Coll de la Boixeda

GR 11: de Beget al coll de la Boixeda
Beget – Coll de la Boixeda

Vam fer una petita etapa amb la qual vam donar per acabada l’expedició estiuenca. Es tractava d’un trajecte curt, resseguint la carretera que ve de Camprodon.
Havíem previst arribar a Molló i Setcases, però es va posar a ploure i, com que ja estàvem cansats, vam decidir iniciar el retorn.
Com que no teníem cotxe, vam fer el viatge de tornada en autobús i tren. Abans, vam fer autoestop fins a Camprodon.


dissabte, 10 d’agost del 1996

GR11 etapa 8: Sant Aniol - Beget

GR 11: de Sant Aniol a Beget passant per Talaixà
Sant Aniol – Talaixà – Coll d’Hormoier – Coll Joell – Les Feixanes – Beget

Vam continuar travessant l’Alta Garrotxa, amb els seus espadats i els seus boscos espessos. Primer vam pujar al poblet de Talaixà passant pel característic pas del Salt de la Núvia.
Després vam baixar a la vall d’Hormoier, vam superar el Coll Joell i vam arribar a Beget, on vam poder admirar la seva església romànica.
Vam arribar a Beget molt cansats. La Magda tenia llagues als peus i va canviar les sabates amb en Rafel. Per sort, tots dos tenien el mateix número.
A Beget ens vam instal·lar a la fonda del poble, on ens vam poder dutxar i descansar de la caminada.


divendres, 9 d’agost del 1996

GR11 etapa 7: Albanyà-Sant Aniol

GR 11: d’Albanyà a Sant Aniol passant per Bassegoda
Albanyà – Bassegoda – Coll del Principi – Collet Roig – Sant Aniol

Va començar la sortida d’estiu. Veníem ben preparats; aquesta vegada fins i tot ho vam voler fer com els autèntics excursionistes: vam deixar el cotxe a casa i vam venir en tren fins a Figueres. Des d’allà, un taxi ens va deixar a Albanyà.
Com que no hi havia hotels ni refugis, portàvem tot el necessari: sacs de dormir, fogó i menjar per a dos dies. L’etapa va ser llarga i dura, però ens va agradar molt.
Finalment vam arribar a Sant Aniol, un dels punts més característics del GR-11. Volíem dormir en algun dels edificis que hi ha en aquest indret, però l’antic refugi estava enrunat i l’ermita una mica bruta. Com que feia bon temps, vam decidir fer un bivac sota un arbre, després de sopar unes llenties de pot.
La nit va ser magnífica i vam poder contemplar milers d’estels entre les branques de l'arbre que ens va fer de casa.


dissabte, 20 de juliol del 1996

GR11 etapa 6: Massanet-Albanyà

GR 11: de Maçanet de Cabrenys a Albanyà pel coll de Palomeres
Massanet de Cabrenys – Coll de Palomeres – Albanyà

Va ser una altra sortida de diumenge fins a Albanyà, l’últim poble de l’Empordà, que va ser el punt d’inici de l’expedició de l’estiu que ens va portar, a través de l’Alta Garrotxa, fins a Beget, ja al Ripollès. L’etapa també va ser fàcil, per àmplies pistes i camins ben marcats entre boscos d’alzines i sureres.


MÉS FOTOS:
GR 11: de Maçanet de Cabrenys a Albanyà pel coll de Palomeres
GR 11: de Maçanet de Cabrenys a Albanyà pel coll de Palomeres
GR 11: de Maçanet de Cabrenys a Albanyà pel coll de Palomeres
GR 11: de Maçanet de Cabrenys a Albanyà pel coll de Palomeres
GR 11: de Maçanet de Cabrenys a Albanyà pel coll de Palomeres
GR 11: de Maçanet de Cabrenys a Albanyà pel coll de Palomeres

diumenge, 26 de maig del 1996

GR11 etapa 5: La Jonquera-Massanet

GR 11 a l'Alt Empordà: de la Jonquera a Maçanet de Cabrenys
La Jonquera – Santa Eugènia – La Vajol – Maçanet de Cabrenys

Un diumenge al matí vam reprendre el camí per l’Alt Empordà. Va ser una etapa fàcil, per camins amples i pistes forestals, que ens va portar fins al poble de Maçanet de Cabrenys passant per la Vajol. Aquí vam agafar un taxi que ens va retornar al punt de partida.


dimecres, 3 d’abril del 1996

GR11 etapa 4: Mas Corbera-La Jonquera

GR 11 a l'Albera: de Mas Corbera a la Jonquera
Mas Corbera – Els Vilars – Coll de la Llosarda – Requesens – Coll de l’Auleda – Puig dels Falguers – Santa Llúcia – La Jonquera

Va ser la darrera etapa d’aquesta primera expedició al GR 11. La tramuntana va continuar bufant amb força i el camí, traspassant colls i muntanyes, ens va portar fins a la Jonquera després de passar pel poblet de Requesens, situat sota el castell del mateix nom.
Quan vam arribar a Requesens, el cansament ja es notava a les cares. Sort que a la típica fonda del poble —l’única casa habitada— ens van servir unes bones llesques de pa amb tomàquet i pernil, i vam fer una ronda d’aspirines que ens va revifar una mica.
Després, ja amb la panxa plena, vam superar el darrer obstacle de l’etapa: el coll de l’Auleda. Poc abans d’arribar-hi vam trobar les restes d’un avió francès d’extinció d’incendis que s’havia estavellat en aquest indret feia un parell d’anys. Una placa recordava aquell fet i retia homenatge als pilots que van morir mentre ajudaven a apagar un incendi forestal.
A la Jonquera, després d’una dura baixada, vam donar per acabada aquesta primera expedició al GR 11. Havien estat quatre etapes que ens havien permès conèixer aquestes terres empordaneses de l’extrem oriental dels Pirineus. Vam tornar a casa contents, mirant el calendari i buscant ja la data per reprendre la nostra ruta.


dimarts, 2 d’abril del 1996

GR11 etapa 3: Vilamaniscle-Mas Corbera

GR 11: Vilamaniscle a Mas Corbera
Vilamaniscle – Sant Quirze de Colera – Mas Corbera

Després de dormir a Vilajuïga vam recuperar el cotxe i vam tornar a Vilamaniscle per retrobar el nostre camí. Aquí el GR 11 comença a endinsar-se en el massís de l’Albera i vam començar a trobar muntanyes. Això ja era el Pirineu!
Vam passar pel monestir de Sant Quirze de Colera, una autèntica joia del romànic. Les cames ja començaven a notar l’esforç acumulat de les tres etapes.
A més, la tramuntana característica d’aquestes terres de l’Alt Empordà ens despentinava contínuament. En aquesta etapa no hi havia hotel ni fonda, de manera que vam plantar la tenda de campanya a prop del Mas Corbera, sota una alzina surera.
Durant la nit, la tramuntana va bufar sense parar contra la nostra tenda, que va aguantar com va poder el temporal.


dilluns, 1 d’abril del 1996

GR11 etapa 2: P.de la Selva - Vilamaniscle

GR 11: El Port de la Selva a Vilamaniscle
El Port de la Selva - Sant Pere de Rodes - Llançà - Sant Silvestre de la Valleta - Vilamaniscle

Vam sortir del Port de la Selva i vam emprendre la forta pujada fins a Sant Pere de Rodes. Quan vam arribar-hi van caure quatre gotes però no va passar d’aquí. Vam menjar una mica al costat de la font del monestir i vam baixar a Llançà.
Després, per un camí més planer, vam anar fins a Vilamaniscle. Vilamaniscle, en aquesta època de l’any, era un poble fantasma. No hi havia cap hotel ni pensió ni fonda on dormir. Ni tan sols hi havia un bar obert!
Vam fer auto-stop i vam aconseguir arribar a Vilajuïga, on hi havia un magnífic hotel on vam sopar i vam dormir. L’endemà, un taxi ens va retornar a Vilamaniscle per començar la tercera etapa.


diumenge, 31 de març del 1996

GR11 etapa 1: C.de Creus-P.de la Selva

Cap de Creus, baixant cap a Cala Tavellera
Cap de Creus – Cala Tavellera – Sant Baldiri – El Port de la Selva

Vam deixar el cotxe al costat del far del Cap de Creus i vam anar caminant fins a la punta del Cap de Creus, punt d’inici del GR 11. Després, seguint el camí marcat, vam iniciar l’aventura. Vam passar per la Cala Tavellera, solitària en aquesta època de l’any, i vam arribar al Port de la Selva, avui també sense turistes.
L’excursió se’ns va fer més llarga del que esperàvem i vam arribar una mica cansats. Era la primera etapa i encara no estàvem entrenats. Al Port de la Selva, després de buscar una mica, vam trobar un lloc per sopar i dormir. El poble estava solitari, amb un aspecte molt diferent de l’animació de l’estiu.


diumenge, 10 de març del 1996

Cabana dels Alemanys - Ull de Ter

Roc Colom, hivern
Foto d’arxiu: Roc Colom, desembre de 2001

Des de la Cabana dels Alemanys, on havíem passat la nit, vam iniciar el retorn a casa remuntant la vall fins a la Portella de Mantet. Des d’allà, una curta baixada ens va portar a Vallter, on vam donar per acabada l’excursió.

dissabte, 9 de març del 1996

Pic de la Dona i Cabana dels Alemanys

Pic de la Dona, Vallter
Foto d’arxiu: Pic de la Dona, 2018

Vam sortir de Vallter amb els esquís als peus i vam pujar a la Portella de Mantet.
Des d’allà vam pujar al Pic de la Dona (2.704 m) i, després de la parada de rigor al cim, vam seguir un llom que baixa per la vessant francesa fins que una petita baixada ens va portar a la cabana dels Alemanys, un petit refugi lliure situat a mig camí de la Portella de Mantet i del poble del mateix nom.
Abans d’arribar-hi vam anar recollint llenya del bosc i, a més, portàvem una serra de mà, de manera que ben aviat vam tenir encès el foc per passar la nit amb una certa comoditat.
Aquesta cabana deu el seu nom al fet que, durant la Segona Guerra Mundial, era el lloc d’estada d’una patrulla de soldats alemanys que vigilaven aquest sector de la frontera.
La nit va ser molt bona i fins i tot vam poder contemplar, des d’aquest punt tan fosc i solitari, el cometa Hyakutake, que en aquells dies passava ben a prop del nostre planeta.

NOTA: El cometa Hyakutake (C/1996 B2) va ser un dels cometes més espectaculars del segle XX. A la primavera de 1996 va passar molt a prop de la Terra, a uns 15 milions de quilòmetres, una distància molt petita en termes astronòmics. Gràcies a aquesta proximitat es va poder observar a simple vista des de cels foscos, amb una cua llarga i brillant que arribava a ocupar més de 80 graus del cel.
El seu pas va coincidir amb un període de baixa activitat solar, fet que va permetre observacions nocturnes excepcionals. Per a molts aficionats a l’astronomia, el Hyakutake va ser una experiència irrepetible, ja que no tornarà a apropar-se a la Terra fins d’aquí a desenes de milers d’anys.

dijous, 4 de gener del 1996

BTT Bardenas (II)

Bardenas Reales, Navarra
Després d’una nit molt freda en el nostre campament de muntanya, vam fer la segona etapa en bicicleta per les grans planes de les Bardenas Reales.
Vam gaudir una mica més dels singulars paisatges d’aquesta zona, amb els seus amplis horitzons i les formes erosionades tan característiques.

MÉS FOTOS:



dimecres, 3 de gener del 1996

BTT Bardenas (I)

Bardenas Reales, Navarra
Primera jornada d’una ruta en bicicleta per la zona de les Bardenas Reales, a Navarra. L’itinerari era relativament fàcil, ja que no hi havia grans desnivells, però sí que era llarg.
Després de l’etapa vam plantar la tenda de campanya i vam fer un foc de camp. L’ambient de la zona era espectacular, amb un paisatge que semblava la Lluna.
La temperatura era baixa i la gelada gairebé siberiana, però anàvem ben preparats i vam resistir sense problemes.

MÉS FOTOS: