Foto d’arxiu, maig de 2004
Aprofitant que el 8 de setembre és, entre altres, la festivitat de Sant Adrià, vam programar una sortida singular. Era singular perquè en aquella època encara no coneixíem les vies ferrades, tot i que ja havíem fet alguns camins equipats, i fer una via ferrada era més aviat una raresa.
Algú ens va dir que havien equipat una via ferrada a Montserrat i ens van agafar ganes de fer aquest recorregut singular, que ens permetia recórrer zones desconegudes (per a nosaltres) de Montserrat.
En aquell temps la via ferrada Teresina encara no estava totalment equipada. En aquells moments inicials, la via acabava a l’agulla 387 i després calia baixar per una línia de ràpels que ens portaven novament a la carretera. Posteriorment es va completar la via ferrada equipant el tram superior, que acabava en el mirador situat en el mateix cim de Sant Jeroni.
Vam gaudir molt d’aquest recorregut, que posteriorment vam repetir en diverses ocasions fins que, més de vint anys després, la via va ser desequipada, desapareixent per sempre aquest interessant itinerari. Segurament, la Teresina va morir d’èxit, ja que el principal motiu amb què el Patronat de la Muntanya de Montserrat va justificar el tancament va ser la massificació, que provocava accidents, especialment perquè hi havia molta gent inexperta que intentava aquesta ascensió. També hi havia despreniments i altres incidències que feien perillós algun tram de la Teresina.
