dimarts, 22 d’agost del 1989

Torrent del Bosc

Torrent del Bosc
El Torrent del Bosc, a la Serra del Montsec, és un descens fàcil i no tècnic però llarg. No hi ha cap ràpel i només cal tenir una certa resistència física i saber nedar. Normalment hi ha aigua en ple estiu, cosa que el fa molt atractiu. El punt de partida és a prop de la carretera que va de Tremp al Pont de Montanyana. Des de la carretera cal baixar uns 15 minuts fins al lloc anomenat els Trullets.
Hi vam anar des de la nostra base d’operacions de Camarasa i hi vam portar els nens: la Laia, la Maria gran i en Rafel. Els dos petits només tenien quatre anys però, amb l’ajut dels grans, van superar la prova amb bona nota. Vam portar un cordino per si calia assegurar algun pas, però només la vam utilitzar per muntar un passamans en un petit tram.
El descens, tot i ser fàcil, és entretingut, especialment amb nens, de manera que se’ns va fer molt llarg i en vam sortir quan ja començava a fosquejar. Tot i això, va ser una experiència interessant i els nens van gaudir d’una activitat refrescant i diferent de l’habitual.


divendres, 11 d’agost del 1989

Ascensió al Tallón (3.144 m)

Ascensió al Tallón i Gabietos
Des del refugi de Sarradets vam pujar fins a la Bretxa de Rolando, un dels punts més singulars de tot el Pirineu. Des d’allà vam fer tres ascensions fàcils, que ens van permetre gaudir d’una magnífica jornada de muntanya.
  • Tallón (3.144 m)
  • Gabietu Oriental (3.031 m)
  • Gabietu Occidental (3.034 m)


dijous, 10 d’agost del 1989

Refugi de Serradets

Ascensió al Tallón
Des de Cauterets vam pujar per la pista de peatge fins al coll de Bujaruelo. Des d’allà vam continuar caminant fins al refugi de Serradets, on ens vam allotjar. L’endemà teníem previst fer l’ascensió al Tallón.


dimecres, 9 d’agost del 1989

Forat de l'Or

Forat de l'Or
Des de Camarasa, on estàvem passant les vacances d’estiu, vam anar al pas de Terradets per fer una petita exploració al Forat de l’Or. Aquesta cova, tot i estar molt accessible, a peu de carretera, té un bon recorregut, amb dificultats importants, ja que hi ha diversos sifons i, en època de pluges, es converteix en una surgència per on surt un riu de bon cabal.
Nosaltres ens vam acontentar amb una exploració lleugera, només fins al primer sifó, recorrent la galeria principal i algunes ramificacions. Aquesta cova ja la coneixíem des de feia força temps i, fins i tot, en una ocasió hi vaig fer un bivac a la sala d’entrada, però mai m’hi havia endinsat en profunditat.
La cova té dues entrades; la inferior és la que actua de vegades com a surgència, mentre que la superior és la que dóna accés a la galeria principal. Aquesta galeria és recta i té una amplada d’uns quatre metres. Al cap d’uns 50 metres hi ha un estretament, però el recorregut segueix amb certa amplitud.
Després d’uns 70 metres es fa encara més ampla i fàcil; normalment hi baixa un petit riuet que després desapareix per filtració. Finalment, quan vam haver recorregut gairebé 200 metres des de l’entrada, vam arribar al sifó, que ens va barrar el pas. A partir d’aquí el recorregut només és possible amb material específic i coneixements tècnics. Sembla ser que, en temps de sequera, aquest sifó de vegades queda buit i es pot explorar una mica més. Nosaltres el vam trobar completament inundat i vam acabar aquí la nostra aventura.

MÉS FOTOS:
Forat de l'Or
Forat de l'Or
Forat de l'Or

diumenge, 6 d’agost del 1989

Barranco de Consusa Inferior

Barranco de Consusa Inferior
Un magnífic barranc, força tècnic, que vam fer des de la base d’Escalona. En total hi ha 17 ràpels, la majoria curts, però amb un de 30 metres en extraplom. Com era habitual, la guia indicava “neoprè indispensable”, però en aquell temps encara anàvem a pèl. Tot el barranc té un gran ambient i ens va deixar ben satisfets.

MÉS FOTOS:
Barranco de Consusa Inferior
Barranco de Consusa Inferior
Barranco de Consusa Inferior
Barranco de Consusa Inferior
Barranco de Consusa Inferior
Barranco de Consusa Inferior
Barranco de Consusa Inferior

dissabte, 5 d’agost del 1989

Cueva del Molino de Aso

Visita a la Cova del Molino de Aso
Des de la base d’operacions d’Escalona vam fer una excursió per visitar la Cova del Molino de Aso. Per arribar-hi vam fer una petita aproximació a peu, curta i sense dificultats. Un cop dins de la cova, vam recórrer alguns dels seus passos, tot i que alguns estaven plens d’aigua. Fins i tot hi corria un petit rierol per l’interior de la cavitat.
És una cova fàcil, ja que no cal corda ni cap element de seguretat, perquè les galeries són àmplies i no hi ha avencs. També hi ha algunes gateres, però nosaltres no les vam explorar.

FOTO COMPLETA:
Visita a la Cova del Molino de Aso

dijous, 3 d’agost del 1989

Pic Long (3.192 m)

Ascensió al Pic Long, Badet i Maubic des de Cap de Long
Vam sortir de bon matí del campament que havíem muntat més amunt de l’estany de Cap de Long i vam iniciar l’ascensió al Pic Long, el cim més important del massís del Néouvielle. L’ascensió va començar fàcil, però ben aviat vam arribar al pas clau, que és el que porta a una bretxa situada a la cresta entre el Pic Long i el Badet. Ens vam encordar per superar la petita xemeneia que dona accés a la bretxa.
Des de la bretxa la dificultat ja va ser menor, tot i l’aspecte impressionant de la cresta. Primer ens vam acostar al Badet per una cresta trencada però relativament fàcil. Després vam anar cap al cim principal, el Pic Long. La cresta sembla molt difícil, però seguint les traces i alguna fita vam arribar sense problemes al cim del Pic Long (3.192 m).
Ja de baixada, encara ens vam desviar una mica del camí per pujar el Maubic, un cim ben fàcil que no vam voler deixar escapar ara que el teníem a mà. En total vam fer tres cims de més de 3.000 metres:
  • Maubic (3.058 m)
  • Pic Long (3.192 m)
  • Badet (3.160 m)
Després vam desmuntar el campament i vam baixar fins a la presa del llac de Cap de Long, on teníem el cotxe, satisfets després d’aquesta magnífica jornada de muntanya que ens va permetre conèixer, per primera vegada, el massís del Néouvielle.


DOCUMENTACIÓ:
· Pic Long i Campbieil (Muntanya, núm. 678)

dimecres, 2 d’agost del 1989

Acampada a Néouvielle

Aproximació al Pic Long i Campbieil des de Cap de Long
Des de la base d’operacions d’Escalona vam passar el túnel de Bielsa i vam arribar a la presa de Cap de Long. Des de l’aparcament de la presa vam fer la llarga travessia del llac, seguint un camí que el voreja completament, amb diverses pujades i baixades, fins arribar a l’entrada de la vall que porta al Pic Long i al Campbieil, entre altres cims.
Vam pujar una mica per aquesta vall fins trobar un indret adient per plantar el nostre petit campament amb una tenda d’iglu. Va ser una curta caminada d’aproximació que va suposar el nostre primer contacte amb el massís del Néouvielle.


DOCUMENTACIÓ:
· Pic Long i Campbieil (Muntanya, núm. 678)