Bassiero Est (2.901 m) amb esquís

Vam fer l’ascensió amb esquís al Bassiero Est (2.901 m). Vam sortir del refugi d’Amitges, on havíem dormit, i vam pujar amb neu dura i escassa per la Coma de l’Abeller. Va fer molt bon dia, però la neu no va acompanyar. Bona part del trajecte el vam fer amb els esquís a l’esquena; cap al final ens els vam poder posar i vam completar l’ascensió fins al cim, on vam gaudir d’un gran panorama.

Vam baixar esquiant pel mateix itinerari, tot i que no vam passar pel refugi d’Amitges, sinó que des del final de la Coma de l’Abeller vam tirar avall fins a Sant Maurici.

---

MÉS FOTOS:

---

Refugi d'Amitges

Des d’Espot vam pujar fins a Sant Maurici i, amb esquís, fins al refugi d’Amitges, on vam dormir. L’objectiu per a l’endemà era el Bassiero Est.

---

MÉS FOTOS:

---

Una vegada més, pugem al Matagalls

Una vegada més vam pujar al Matagalls. Aquesta vegada ho vam fer en una sortida familiar amb en Rafel i amb sortida des de Coll Formic. Va ser una petita excursió que ens va portar, una vegada més, al cim del Matagalls, que ja havíem pujat unes quantes vegades. Vam fer molt poques fotos i, a més, no van quedar gaire bé. La foto que il·lustra l’entrada del blog està una mica desenfocada, però és l’única que tenim d’aquesta sortida.

---

Barranco de Otín

Vam fer un barranc molt esportiu i amb un gran verticalitat, amb molts ràpels, alguns realment espectaculars, però sense aigua. És un barranc secundari del Mascún i l’aproximació va ser la mateixa, des de Rodellar fins al poble d’Otín. El barranc acaba al sector final del Mascún.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

El Gorgonchón & La Peonera Inferior

Foto d'arxiu: Peonera Inferior, juliol 2002

---

Vam fer el Gorgonchón, un barranc curt però magnífic, aquàtic i molt estret, amb un gran ambient, gairebé espeleològic, amb columnates, colades i sediments a les parets. Hi va haver fins i tot un pas gairebé de sifó, que va donar caràcter al recorregut.

A la tarda vam fer la Peonera inferior, un dels barrancs més fàcils i aquàtics de tota la Sierra de Guara, que va resseguir el curs inferior del riu Alcanadre, el més cabalós de la serra.

---

Cañón del Vero

Per segona vegada vam venir a fer el descens del Cañón del Río Vero, a la Sierra de Guara. És el barranc més popular de Guara i també el primer que vam fer. Aquesta vegada vam venir una bona colla. Ens vam instal·lar al càmping d’Alquézar i al matí vam fer aquest descens.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Zumsteinpitze (4.563 m)

Vam fer una gran jornada de muntanya amb l’ascensió a una de les puntes principals del Monte Rosa i a un bon grapat de quatremils. Vam sortir del refugi Capanna Gnifetti i vam iniciar un llarg recorregut per la glacera fins al coll Gnifetti (4.454 m). Des d’allà vam pujar, per una canal de neu una mica compromesa, fins a la Punta Zumstein (4.563 m).

Vam retornar al coll i vam pujar al segon cim de la jornada, la Punta Gnifetti o Signalkuppe (4.556 m). Al cim hi havia un petit refugi, la Capanna Margherita, on vam prendre un te i vam descansar una mica.

Ja de baixada, encara vam fer dos cims més que teníem a l’abast. El primer va ser un cim secundari, molt poc destacat però amb una gran imatge metàl·lica al seu cim: el Balmenhorn (4.167 m). Finalment vam fer un altre cim, ja més destacat: la Piràmide Vincent (4.215 m), amb una gran pala d’un pendent mitjà.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Refugi Capanna Gnifetti Giovanni (3.647 m)

Vam fer una jornada d’aproximació amb l’objectiu d’ascendir l’endemà dues de les puntes del Monte Rosa. Després d’una primera part en telefèric, vam pujar pel camí normal fins al refugi Capanna Gnifetti Giovanni, situat al límit de la glacera del Grastelet, a 3.647 m d’altitud. Va ser una jornada curta però molt agradable, que ens va permetre arribar a un refugi d’altura amb un gran ambient de muntanya.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Ascensió al Breithorn Oest (4.165 m)

Primera ascensió d'aquesta sortida, Alps 1987. Des de Zermatt vam agafar el telefèric que ens va portar als peus del Klein Matterhorn. Des d’aquí vam iniciar l’ascensió pel coll del Breithorn fins al cim del Breithorn Oest (4.165 m).

Va ser una ascensió fàcil, un dels quatremils més assequibles dels Alps; no va tenir més dificultat tècnica que la de caminar encordats amb piolet i grampons i les dificultats pròpies de l’alçada. Al llarg de l’ascensió i al cim vam tenir una gran panoràmica de les muntanyes del Valais i especialment del Monte Cervino o Matterhorn, que des d’aquí va mostrar el seu perfil més conegut.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Cova del Lladre

Vam fer una excursió a la Cova del Lladre, situada al cingle nord del Montroig. Vam pujar en cotxe per la pista fins al punt més proper a la cova.

Després d'una curta aproximació vam entrar a la cova; té una boca espaiosa d'on surten dues galeries, una d'uns 10 metres i l'altra d'uns 38. Aquesta darrera ens va conduir fins a una gatera molt estreta amb boniques formacions, que acaba en una sala petita amb moltes estalactites i estalagmites.

---

MÉS FOTOS:

---

El Gorgonchón

Foto d'arxiu: El Gorgonchón, juliol 2011

---

Curt i magnífic barranc, aquàtic i molt estret, amb un gran ambient, gairebé espeleològic, amb columnates, colades i sediments a les parets. Hi ha fins i tot un pas de sifó, que dóna caràcter al recorregut.

La principal dificultat és l’estretor de les parets i els dos petits ràpels que cal fer. Com era costum a l’època, vam fer el barranc sense neoprè.

---

Tercera visita a la Cova del Tabac

Novament, per tercera vegada, vam visitar la Cova del Tabac, l'excursió més popular del Montroig, a prop de Camarasa. Aquesta vegada anàvem una bona colla: l’Elena, la Margarita, en Roger, en Rafel, la Magda i jo.

Com les altres ocasions, vam deixar el cotxe en el túnel de la carretera del Doll, al costat de la presa de Camarasa. Des d’allà vam prendre el caminet ben marcat que portava a la cova.

Vam esmorzar a l’entrada de la cova, al costat d’una magnífica figuera, i després vam explorar una mica la cova, que és bastant gran, encara que només té una sala principal força gran. La resta són petites galeries curtes. La més interessant és la que s’anomena “La Sagristia”, una petita sala on s’arriba per una curta gatera, on hi ha algunes concrecions.

---

MÉS FOTOS:

---