dimecres, 11 de setembre del 1985

Agulla del Miracle i El Cor de Be

Cor de Be i Agulla del Miracle, Montserrat
Foto d’arxiu: Cor de Be i Agulla del Miracle, 2010

Excursió matinal a Montserrat, després d’alguns anys gairebé sense escalar. Es tractava de fer una excursió i completar-la amb alguna escalada fàcil. Vam sortir de Can Massana pel camí de la Portella fins al refugi Vicenç Barbé. Després vam seguir pel camí del Coll de Port entrant a la regió d’Ecos, fins que, abans del Coll del Miracle, vam trobar dues agulles solitàries molt característiques. Vam fer dues vies:
  • Agulla del Miracle, via Normal
  • Cor de Be, via Normal
Les dues vies pugen per la cara que mira al Bruc, amb passos que no passen de tercer grau, però ofereixen grans panoràmiques de la zona. Després vam retornar a Can Massana pel mateix camí.

RESSENYES:
Agulla del Miracle, via Normal
Cor de Be, via Normal

dissabte, 31 d’agost del 1985

Pics de la Cascada i Marboré

Cims del massís de Marboré des del refugi de Serradets
Va ser una gran jornada de muntanya en la qual vam encadenar un rosari de tresmils. Vam sortir del refugi de Serradets i vam pujar a la Bretxa de Roland. Des de la bretxa vam iniciar les ascensions per un camí equipat que ens va portar al primer cim. Vam fer tota la carena:
  • Casco de Marboré (3.006 m)
  • Torre de Marboré (3.009 m)
  • Espalda de Marboré (3.073 m)
  • Pico Occidental de la Cascada (3.095 m)
  • Pic Central de la Cascada o Pico Brulle (3.106 m)
  • Pico Oriental de la Cascada (3.161 m)
  • Pico de Marboré (3.248 m)
Vam dormir al refugi de Góriz i l’endemà vam baixar pel camí normal de la vall d’Ordesa.


divendres, 30 d’agost del 1985

Refugi de Serradets

Refugi de Serradets i Bretxa de Roland
Des de Bujaruelo vam pujar per la vall del mateix nom fins al coll. Des d’allà, en poc temps, vam arribar al refugi de Serradets, situat en un lloc estratègic, molt a prop de la Bretxa de Roland. Ens vam allotjar al refugi.


dissabte, 10 d’agost del 1985

Cova & avenc del Tabac (Montroig)

Cova del Tabac, Mont-roig
Vam fer una petita excursió fins a la cova del Tabac, que s’obre al cingle del Mont-roig. Com en ocasions anteriors, vam deixar el cotxe al túnel de la central i vam pujar pel camí, ben traçat, que porta fins a la cova. Vam recórrer tota la cavitat, inclosa la sala anomenada «la Sacristia», on hi havia algunes concrecions. Després vam fer una exploració a l’avenc del Tabac, un pou amb un descens d’uns vint metres, sense gaire interès.

MÉS FOTOS:
Cova del Tabac, Mont-roig Cova del Tabac, Mont-roig

diumenge, 21 de juliol del 1985

Agulles de Llosàs

Agulles de Llosàs
Foto d’arxiu: Agulles de Llosàs des de l’ibón de Llosàs (2016)

Des de la cabana de Llosàs vam pujar fins al coll inferior de Llosàs i, des d’allà, vam recórrer tota la cresta de les Agulles de Llosàs, amb ascensió a:
  • Agulla Argarot (3.035 m)
  • Agulla Tchihatcheff (3.052 m)
  • Agulla Franqueville (3.065 m)
És una cresta aèria i esmolada, amb algun ràpel. La cresta acaba al coll superior de Llosàs, des d’on vam baixar, ja caminant, fins al punt de partida. Va ser una magnífica activitat però, malauradament, aquell dia tampoc portàvem la càmera de fotos i, per tant, no va quedar constància gràfica de l’ascensió.

diumenge, 14 de juliol del 1985

Oscuros del Balces

Oscuros del Balcés
Descens dels Oscuros del Balcés, el sector més tècnic del barranc del Balcés. Va ser un recorregut molt aquàtic, caracteritzat per un caos de blocs i, sobretot, pel tram gairebé subterrani que dona nom al barranc.

MÉS FOTOS:
Oscuros del Balcés Oscuros del Balcés Oscuros del Balcés Oscuros del Balcés

dissabte, 13 de juliol del 1985

La Peonera Inferior

Peonera Inferior
Primer descens d’aquest barranc, molt aquàtic però sense dificultat tècnica, que vam fer una bona colla. L’equipament que portàvem era encara el primitiu del barranquisme: sense neoprè i amb una petita bassa pneumàtica per portar les motxilles.


divendres, 12 de juliol del 1985

Forat de l'Obaga de la Maçana

Cova de la Maçana (Forat de l’Obaga de la Maçana)
Foto d’arxiu: Forat de l’Obaga de la Maçana, 2024

Des de Camarasa vam fer una petita excursió fins a la Cova de la Maçana, també anomenada en algunes publicacions Forat de l’Obaga de la Maçana. És una cova de poc recorregut i difícil de trobar, tot i que amb boniques concrecions. Malauradament, aquestes concrecions estan força malmeses. Està situada per sobre de la carretera del Doll, la que va de Camarasa a Tremp pel pas de Terradets, i no es veu fins que hi som a sobre. Hi vam anar acompanyats d’un amic nostre que la coneixia; si no hagués estat així, mai hauríem trobat l’entrada de la cova.
El nostre amic ens va ensenyar que, per trobar el forat, s’havia de buscar l’alineació d’una torre d’alta tensió amb les ruïnes d’un corral que hi havia a prop. Quan no hi havia GPS, s’havia de recórrer a aquests procediments geomètrics per fer la geolocalització. Sembla que per aquesta zona hi havia una altra cova amb el mateix nom que va quedar sota les aigües del pantà de Camarasa. La que vam visitar és la que està força més amunt; de l’altra no en sabem res.
La cova tenia un recorregut curt i no calia cap material específic; únicament llum i casc, sobretot pels cops de cap amb el sostre. Començava baixant un parell de metres i seguia per una galeria que baixava uns 20 metres de desnivell, amb un recorregut de gairebé 80 metres. Hi havia estalactites i estalagmites. El recorregut de la cova es feia en mitja hora, i l’aproximació també.
Posteriorment, als anys noranta, es va fer una desobstrucció i es va trobar una nova galeria lateral molt més gran i interessant (vegeu l’entrada de la nostra visita a la cavitat el gener de 2024).

diumenge, 30 de juny del 1985

Aneto (3.404 m). Couloir Estasen

Ascensió a l’Aneto pel couloir Estasen
Des del campament que teníem muntat al llac de Corones, vam fer l’ascensió a l’Aneto pel couloir Estasen, una magnífica ascensió per una via clàssica, una canal que puja directament al cim. En Toni i jo vam pujar pel couloir, mentre que la resta de l’expedició ho va fer pel coll de Corones. Després vam baixar tots per la via normal del coll de Corones.

MÉS FOTOS:
Ascensió a l’Aneto pel couloir Estasen Ascensió a l’Aneto pel couloir Estasen Ascensió a l’Aneto pel couloir Estasen

dissabte, 29 de juny del 1985

Pic d'Aragüells (3.037 m)

Pic d’Aragüells des dels llacs de Corones
Vam pujar en cotxe fins a Corones i des d’allí vam continuar fins als llacs de Corones, on vam acampar. A la tarda, des del campament, vam pujar al pic d’Aragüells (3.037 m). Va ser una ascensió fàcil des d’aquest punt, amb poc desnivell. Després vam retornar al campament, on vam sopar i dormir.

MÉS FOTOS:
Pic d’Aragüells des dels llacs de Corones Pic d’Aragüells des dels llacs de Corones

dijous, 27 de juny del 1985

Ascensió al Costabona (2.464 m)

Costabona des de Setcases
Des de Setcases, on estàvem allotjats en un refugi forestal, vam pujar per la riera de Carboners i el coll de la Balmeta fins al cim del Costabona (2.464 m). Va ser una sortida amb els alumnes de 3r E de l’institut. Molts dels alumnes no havien pujat mai cap cim i van quedar meravellats pel gran panorama.

dissabte, 15 de juny del 1985

Escalada a Montserrat (Agulles)

Les Savines, Montserrat
Foto d’arxiu: les Savines, novembre de 2013

Escalada a Montserrat, a la regió d’Agulles. Vam fer unes quantes agulles, vies fàcils repetides ja diverses vegades:
  • La Portella Petita, via Normal
  • La Pelada, via Aresta Brucs
  • La Pelada, via Cara Nord
  • La Savina Superior, via Normal
  • La Savina Inferior, via Normal
  • Agulla del Sol Ponent, via Normal
  • Agulla del Sol Ponent, via Aresta Brucs
En total, set petites vies en una jornada matinal. L’única de les vies que té certa dificultat és la cara nord de la Pelada, que té un tram de cinquè grau, però ja l’havíem fet altres vegades i el vam superar sense cap problema. La resta de les vies tenen passos de tercer i quart grau.

RESSENYES:
La Portella Petita, via Normal La Pelada, Aresta Brucs La Pelada, Cara Nord La Savina Superior, via Normal La Savina Inferior, via Normal Agulla del Sol Ponent, via Normal Agulla del Sol Ponent, Aresta Brucs

dilluns, 13 de maig del 1985

La Saca Gran, via Itaca

La Saca Gran, via Itaca
Foto d’arxiu: un escalador a la via Itaca. Setembre de 2008

Ascensió a la Saca Gran, a Montserrat (Agulles), per la via Itaca, una via que vam obrir fa sis anys i que avui repetim per recordar els vells temps. Es va publicar una ressenya al butlletí de la UEC i també al Vértex.
La via puja per la cara sud de l’agulla, a la dreta de la clàssica Aresta Brucs. Comença amb uns passos d’escalada artificial; després sortim en lliure difícil per una fissura fins que sortim a l’esquerra per situar-nos a sobre, a la primera reunió.
La segona tirada és en lliure difícil i té un pas força exigent per superar un petit extraplom; després, ja no tan difícil, seguim tot en lliure fins a arribar a la segona reunió, on en la primera ascensió vam deixar un registre. La darrera tirada ja no té tanta dificultat, tot i que presenta passos de quart grau.
Va ser una gran experiència repetir aquesta via, oberta per nosaltres, uns anys després de la primera ascensió.

RESSENYA:
La Saca Gran, via Itaca

diumenge, 21 d’abril del 1985

Cresta dels Castellets

Cresta dels Castellets, Les Agudes (Montseny)
Una sortida matinal al Montseny per fer aquesta clàssica cresta. La Cresta dels Castellets puja al cim de Les Agudes per la cara nord, la més encinglerada.
És una grimpada fàcil, encara que en aquesta ocasió ens vam encordar en un parell de llocs, ja que el dia era humit i emboirat i la roca estava humida. Tot i això, l’ascensió va ser fàcil i vam completar-la en poc temps.
La data de l’excursió és aproximada, ja que no va quedar constància escrita en el registre de sortides de l’època.

MÉS FOTOS:
Cresta dels Castellets, Les Agudes (Montseny) Cresta dels Castellets, Les Agudes (Montseny) Cresta dels Castellets, Les Agudes (Montseny)

dissabte, 9 de març del 1985

Pic del Portarró (2.733 m) amb esquís

Espot, Sant Maurici i pic del Portarró
Des del poble d’Espot vam pujar a Sant Maurici i al pic del Portarró (2.733 m). Havíem dormit al refugi de pescadors de la Guingueta.