Picos del Infierno (3.083 m)

Des del balneari de Panticosa vam agafar el camí que porta als Lagos Azules. Des d’allà vam pujar al Collado del Infierno, situat sobre l’estany de Tebarray, i vam començar a carenar per fer els Picos del Infierno, un gran cim amb tres puntes entre les quals hi ha una cresta estreta, d’una característica roca blanca anomenada la Marmolera del Infierno. En total vam encadenar quatre cims:

• Infierno Occidental (3.073 m)
• Infierno Central (3.083 m)
• Infierno Oriental (3.076 m)
• Aguja de Pondiellos (3.011 m)

De baixada vam patir una relliscada per una congesta i vam acabar amb unes quantes rascades.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Barranco del Mascún

El nostre primer descens del barranc del Mascún va ser el primer barranc “tècnic” que vam fer a Guara. Aquest descens sempre ha estat el més popular de Guara, potser darrere del Vero, més assequible però sense cap dificultat tècnica.

Una de les primeres notícies de l’existència d’aquest descens va ser la publicació, en el número 700 de la revista Muntanya (desembre de 1978), d’un article amb la ressenya del descens. Com es podia veure a les fotos de l’àlbum, l’equipament que portàvem era també d’època, amb vestit de bany i res més.

En aquella època era ben normal i fins i tot ens en rèiem dels francesos que anaven equipats amb vestits de neoprè, una protecció que encara no formava part del nostre equipament, però sí una petita bassa pneumàtica que, seguint el que deien les guies, vam portar per transportar les motxilles.

Hi havia molta gent al barranc (francesos equipats amb neoprè) i en alguna de les cues que es van formar als ràpels vam passar molt fred. Una petita anècdota és que, com que alguns dels membres del grup feia anys que no feien ràpel, uns dies abans vam anar a fer pràctiques de ràpel a Montgat. Això va anar molt bé per facilitar i agilitzar les maniobres de corda.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Pràctiques d'escalada a Montgat

La setmana següent havíem d’anar a fer el descens del Barranco de Mascún, a la Sierra de Guara. Alguns dels membres de l’expedició feia molt temps que no feien un ràpel, de manera que aquell dia ens vam acostar a la pedrera de Montgat per fer un parell d’escalades i practicar el ràpel. Es tractava d’agafar confiança i perfeccionar la tècnica per no tenir problemes al barranc.

---

MÉS FOTOS:

---