diumenge, 5 de desembre del 1982

Pic d'Escornacabres (2.476 m) amb esquís

Tuc d'Escornacabres amb esquís des del Port de la Bonaigua
Des del port de la Bonaigua vam iniciar aquest recorregut d’esquí de muntanya que, per lloms suaus, ens va portar fins al Tuc d’Escornacabres (2.476 m), situat a la part alta de Baqueira. Va ser una ascensió fàcil però no va estar malament per començar la temporada. La baixada la vam fer, en part, per les pistes d’esquí de l’estació.

MÉS FOTOS:
Tuc d'Escornacabres amb esquís des del Port de la Bonaigua

diumenge, 21 de novembre del 1982

diumenge, 17 d’octubre del 1982

Pic del Martell, via Herboristes

Pic del Martell i Roca Ginesta, via dels Herboristes
Foto d'arxiu: Roca Ginesta, al costat del Pic del Martell (2016)

Escalada a Castelldefels, a la zona del Pic del Martell, al costat de la carretera que porta de Castelldefels a Plana Novella. Hi ha dues zones molt diferenciades: la Roca Ginesta, situada al costat mateix de la carretera, i el Pic del Martell, una mica més lluny, que ens ofereix un gran pany de paret.
Quan vam fer la via dels Herboristes hi havia poques vies en aquesta zona i la nostra era la més clàssica i coneguda. De fet, hi vam venir perquè algú ens va parlar d’aquesta via. Posteriorment es van obrir una infinitat de vies en aquest pany de paret fins que no va quedar ni un pam de paret per on no hi passés una via d’escalada.
Actualment aquesta zona ha caigut en l’oblit, especialment el Pic del Martell; la Roca Ginesta encara és força escalada. El motiu és que aquesta zona està dintre dels límits del Parc del Garraf i l’escalada està regulada. Bona part de les vies estan prohibides tot l’any, entre elles la dels Herboristes, que ara ja no es pot fer sense exposar-se a una multa grossa. Avui en dia el camí d’aproximació al Pic del Martell està mig perdut i només es pot escalar una petita part d’aquesta magnífica paret.
Nosaltres vam fer aquesta via l’any 1982, i vam gaudir d’una magnífica escalada, de certa llargada, amb molt bona roca i amb una dificultat no gaire alta, de quart grau amb alguns passos de cinquè grau. No va quedar res escrit de la nostra escalada i ni tan sols vam fer fotos. Les que publiquem aquí les vam fer molts anys després. Concretament, les fotos de la ressenya i la vista general les vam fer el juliol de 2019, en un dia de calor sufocant.

VISTA GENERAL:
Pic del Martell i Roca Ginesta, via dels Herboristes RESSENYA:
Pic del Martell i Roca Ginesta, via dels Herboristes

dissabte, 11 de setembre del 1982

Río Vero

Descens del barranc del Río Vero a la Sierra de Guara
Va ser la nostra primera visita a la Sierra de Guara. Després d’haver vist el llibre Las 100 mejores ascensiones del Pirineo, que incloïa aquest barranc i el comentava com una petita meravella, vam decidir venir a Guara i vam ingressar en el club dels barranquistes.
El descens ens va deixar molt satisfets, amb les badines, els caos i un entorn insuperable. Vam decidir que havíem de tornar a Guara per fer més barrancs.


dissabte, 4 de setembre del 1982

Cresta de Salenques

Cresta de Salenques entre la Forca Estasen, el Margalida i el Tempestades
Vam fer el tercer i definitiu intent a la cresta de Salenques. Des d’Aigualluts vam pujar al coll de Salenques i vam iniciar la cresta. Vam passar per la Forca Estasen (3.028 m) i vam arribar al pic de Margalida (3.241 m). Des del cim vam carenar fins al pic Tempestades (3.290 m). Des d’aquest cim vam baixar a Llosàs on ens esperava l’Albert, que havia fet de cordada de suport. Tota l’escalada la vam fer plovent i amb boira.


diumenge, 22 d’agost del 1982

Ascensió alBachimala (3.177 m)

Ascensió al Bachimala des de la cabana d’Añes Cruces
Des del campament muntat al costat de la cabana d’Añes Cruces, vam fer l’ascensió a aquest pic i als seus satèl·lits. Vam fer tres cims:
  • Gran Bachimala o Pico Schrader (3.177 m)
  • Punta del Sabre (3.136 m)
  • Punta Ledormeur (3.120 m)
La part final de la pujada se’ns va complicar una mica perquè era una canal de graveta fina que ens va costar molt de superar.

MÉS FOTOS:
Ascensió al Bachimala des de la cabana d’Añes Cruces
Ascensió al Bachimala des de la cabana d’Añes Cruces
Ascensió al Bachimala des de la cabana d’Añes Cruces
Ascensió al Bachimala des de la cabana d’Añes Cruces
Ascensió al Bachimala des de la cabana d’Añes Cruces

dissabte, 21 d’agost del 1982

Añes Cruces

Bachimala des de les bordes de Viadós
Des de les bordes de Viadós, i amb l’objectiu de fer l’ascensió al Bachimala, vam pujar carregats amb les tendes de campanya fins a la cabana d’Añes Cruces, on vam acampar.

divendres, 6 d’agost del 1982

Castillo de Acher (2.390 m)

Castillo de Acher des de la vall d’Hecho
Des del càmping de la vall d’Hecho, on estàvem passant uns dies de vacances, vam fer l’ascensió al Castillo de Acher (2.390 m), un dels darrers cims importants de la serralada pirinenca, situat al límit occidental d’Aragó.
La pujada va ser entretinguda, ja que el cim està defensat per unes pedreres una mica complicades, però des del cim vam tenir un magnífic panorama, dominat pel Bisaurín, que teníem just al davant.

Castillo de Acher des de la vall d’Hecho
Castillo de Acher des de la vall d’Hecho
Castillo de Acher des de la vall d’Hecho
Castillo de Acher des de la vall d’Hecho
Castillo de Acher des de la vall d’Hecho

dissabte, 31 de juliol del 1982

Cova de l'Escaleta

Camí i accés a la Cova de l’Escaleta, Mont-roig de Camarasa
Foto d’arxiu: camí de la Cova de l’Escaleta, abril 2019

Vam fer una excursió a la cova de l’Escaleta, al Mont-roig, a Camarasa. L’accés era ser curt, per un caminet que sortia de la carretera que porta a Tremp. Un cop al peu del cingle, vam fer una petita grimpada superant un mur vertical però curt i amb molt bones preses. L’entrada era un forat petit i a l’interior hi havia una foscor absoluta. Vam recórrer algunes galeries, que formaven un petit laberint però sense endinsar-nos gaire a la cavitat, ja que no portàvem llum.

diumenge, 25 de juliol del 1982

Pic d'Aragüells (3.037 m)

Aragüells i Aneto des de la pista de Losàs
Foto d’arxiu: l’Aragüells, petit, a la dreta de l’Aneto

Vam pujar en cotxe fins al final de la pista de Losàs i vam plantar la tenda. Al matí vam fer l’ascensió a l’Aragüells (3.037 m), un tresmil dels més fàcils dels Pirineus, que vam superar sense problemes.

diumenge, 18 de juliol del 1982

Cova del Tabac

Cova del Tabac, Camarasa
Vam fer una excursió a la cova del Tabac, oberta a la part alta del cingle del Mont-roig, a Camarasa. Vam deixar el cotxe al túnel cec que surt del túnel de la carretera del Doll i vam pujar pel camí tradicional d’aquesta cova.
Vam entrar a la cova i vam fer un recorregut per tot el recinte. També vam entrar a la Sagristia, una petita cova annexa que s’obre al fons de la cova del Tabac; s’hi entrava per una gatera i a dins hi havia una petita sala que era l’única que tenia algunes estalactites. 
Després, ja a fora de la cova, vam menjar l’entrepà i vam tornar pel mateix camí.

Cova del Tabac, Camarasa

diumenge, 27 de juny del 1982

Ascensió al Montcalm (3.077 m)

Montcalm des dels estanys d’Estats i el Port de Sotllo
Des del campament que havíem muntat al costat dels estanys d’Estats, vam pujar al Port de Sotllo i des d’allà al Montcalm, el darrer tresmil que ens faltava a la zona de la Pica d’Estats. L’ascensió va ser fàcil encara que hi havia unes quantes congestes de neu. Ja de baixada, vam recollir la tenda de campanya i vam baixar fins al refugi de Vallferrera, al costat del qual teníem el cotxe.

Montcalm des dels estanys d’Estats i el Port de Sotllo
Montcalm des dels estanys d’Estats i el Port de Sotllo
Montcalm des dels estanys d’Estats i el Port de Sotllo
Montcalm des dels estanys d’Estats i el Port de Sotllo

dissabte, 26 de juny del 1982

Acampada als llacs d'Estats

Llacs d’Estats i Port de Sotllo camí del Montcalm
Foto d’arxiu: Port de Sotllo, agost 1990

Amb l’objectiu de pujar el Montcalm, vam anar a acampar als llacs d’Estats, al peu del Port de Sotllo, pas natural que ens havia de portar l’endemà al peu del Montcalm. Vam pujar des d’Àreu fins ben a prop del refugi de Vallferrera. Vam passar pel davant del refugi i vam iniciar la pujada pel camí normal de la Pica d’Estats. El camí pujava per un llom fent llaçades i acabava baixant a la vall de Sotllo. Vam passar pel llac de Sotllo i, més amunt, vam arribar a l’Estany d’Estats. Vam plantar la tenda en un prat al costat del llac tot esperant que l’endemà fes bon temps per pujar al cim.

diumenge, 13 de juny del 1982

Pedraforca: Intent a la Civis-Genís

Via Civis Genís al Cabirols, Pedraforca
Foto d’arxiu: cresta dels Cabirols, agost 2019

Vam fer escalada al Pedraforca: vam intentar la via Civis Genís al Cabirols, però vam abandonar a la primera reunió. Les cròniques de l’època no detallaven els motius pels quals vam abandonar.

diumenge, 16 de maig del 1982

Tuc de Mulleres (3.010 m) amb esquís

Tuc de Mulleres amb esquís des del refugi de Mulleres
Des del refugi de Mulleres, on havíem passat la nit, vam pujar amb esquís al Tuc de Mulleres (3.010 m), una magnífica ascensió. El cim estava una mica emboirat però vam pujar sense problemes. Des del cim vam baixar pel darrere, per la vall del riu Nere, fins a la boca nord del túnel de Viella. 
Va ser una llarga esquiada amb bona neu, encara que amb algun tram una mica perillós pel risc d’allaus.


dissabte, 15 de maig del 1982

Refugi de Mulleres

Refugi de Mulleres i pic de Mulleres des del túnel de Viella
Vam pujar des de la boca sud del túnel de Viella fins al refugi de Mulleres, un petit refugi de llauna on ens vam instal·lar per dormir. L’objectiu per l’endemà va ser el pic de Mulleres.


diumenge, 2 de maig del 1982

Tuc de Carans (2.789 m) amb esquís

Tuc de Carans des dels estanys del Pessó amb esquís
Vam desmuntar la tenda de campanya on havíem passat la nit al costat dels estanys del Pessó i vam iniciar l’ascensió amb esquís, carregats amb la tenda, fins al Tuc de Carans (2.789 m). Després vam baixar per l’altra banda fins a Aigües Tortes.


dissabte, 1 de maig del 1982

Estanys del Pessó

Estanys del Pessó i Tuc de Carans des de Taüll amb esquís
Vam fer esquí de muntanya a la Vall de Boí. Des de Taüll vam pujar amb esquís, carregats amb la tenda de campanya, fins als estanys del Pessó. Vam plantar la tenda i vam acampar al costat dels llacs. L’objectiu per l’endemà va ser el Tuc de Carans.


dissabte, 10 d’abril del 1982

Pico de los Monjes (2.394 m) amb esquís

Pico de los Monjes amb esquís des de Candanchú
Vam passar la Setmana Santa a Candanchú fent esquí de pista amb un grup del centre. Ens vam allotjar a l’alberg Aragón. El tercer dia vam deixar les pistes i vam fer una sortida d’esquí de muntanya. Vam pujar al Pico de los Monjes (2.394 m) amb esquís. Va ser una ascensió fàcil però ens va oferir una visió espectacular del Midi d’Ossau i de les muntanyes de Candanchú: Aspe, Anayet, la Moleta i la Collarada.


diumenge, 28 de març del 1982

Cassamanya (2.740 m) amb esquís

Cassamanya Sud amb esquís des de Canillo
Vam fer esquí de muntanya a Andorra. Des de Canillo vam pujar amb esquís fins al Cassamanya Sud (2.740 m). D’aquesta sortida no hi havia àlbum; només hi havia dues fotos en blanc i negre.

diumenge, 7 de març del 1982

Taga (2.036 m) amb esquís

Ascensió al Taga amb esquís des de Pardines
Vam dormir al poble de Pardines i, al matí, vam fer l’ascensió al Taga amb esquís. Aquell dia hi havia molta neu i vam aprofitar per fer aquesta sortida. La neu estava en molt bones condicions i vam poder gaudir d’una bona baixada.


diumenge, 14 de febrer del 1982

Intent al Corrunco de Durro

Corrunco de Durro amb esquís
Vam dormir en una casa de Durro i al matí vam iniciar l’ascensió al Corrunco de Durro, una clàssica de l’esquí de muntanya. Al principi vam pujar sense problemes, però cap a la part alta de la muntanya la neu estava molt gelada i va arribar un punt en què no vam poder seguir sense piolet i grampons. Ens faltava molt poc per al cim però vam decidir abandonar.


diumenge, 10 de gener del 1982

Tuc de Sarraera (2.632 m) amb esquís

Tuc de Sarraera amb esquís pel Port de Rius
Després d’un dia d’esquí de pista a Baqueira, vam dormir al refugi forestal de l’Hospital de Viella. Al matí, des d’allà mateix, vam pujar amb esquís al Tuc de Sarraera (2.632 m) pel Port de Rius. Hi havia molta neu i grans paisatges, amb vistes àmplies del Montardo i el Mulleres.
Podeu veure l’àlbum de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.