dissabte, 26 de juliol del 1980

Intent a la paret Bucòlica

Escalada a la paret Bucòlica (via Olaya), Esplovins
Foto d’arxiu: des del GR1. Març 2016

Vam fer una escalada a la zona dels Esplovins, a prop d’Oliana. Vam intentar una via a la paret Bucòlica anomenada Olaya, però vam abandonar. Les cròniques de l’època no concreten les causes de l’abandonament ni tampoc hi ha cap fotografia d’aquell dia.

dissabte, 19 de juliol del 1980

Intent a l'Elefant, via GEDE

L'Elefant, Montserrat
Foto d’arxiu: l’Elefant, la Mòmia i la Momieta

Vam anra a escalar a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Vam abandonar la via GEDE de l’Elefant. Les cròniques de l'època no diuen quin va ser el motiu del fracàs...

dissabte, 12 de juliol del 1980

La Falconera i el Cap de Mort

La Falconera, Sant Llorenç
Foto d’arxiu: la Falconera, novembre 2017

Aquesta va ser la tercera i última sortida d’escalada a Sant Llorenç de Munt. Vam fer dues vies, separades per uns quilòmetres de carretera. La Falconera es troba baixant del coll d’Estenalles, mentre que el Cap de Mort és al costat del Cavall Bernat. Les dues vies tenen una aproximació molt curta, gairebé immediata.
La Falconera, xemeneia Est. La via puja per una xemeneia molt marcada que ratlla tota la paret de la roca. La primera tirada és relativament fàcil, però al principi de la segona tirada la xemeneia es fa més estreta i la dificultat augmenta (IV+, V). Es fa una segona reunió i se segueix per la xemeneia, sempre amb tècnica de ramonage però ja no tan difícil (IV). S’arriba a dalt del cingle i es fa una nova reunió. Des d’aquí la grimpada final ja no presenta gaire dificultat fins al cim.
El Cap de Mort, via Encastament. La primera tirada puja per una canal fins a situar-se al peu del Cap, on comencen les dificultats. La via segueix per una xemeneia molt marcada. S’inicia la tirada amb un encastament molt difícil (IV+, V). Amb tècnica de ramonage se supera la xemeneia (15 m) fins entrar en una cova on es munta la segona reunió. Se segueix amb la mateixa tècnica, però cap al final de la xemeneia es troba un desplom que obliga a sortir cap a fora. Superat aquest pas es pot fer reunió a una sabina o completar els darrers metres, fàcils, fins al cim.
Uns anys més tard vaig tornar a aquesta zona i vaig fer un petit vídeo amb el dron on es veuen aquesta roca i la via de l’Encastament:


RESSENYES:
La Falconera, Sant Llorenç
La Falconera, Sant Llorenç

diumenge, 6 de juliol del 1980

Pic de la Valleta (2.794 m), esperó Nord Est

Esperó NE del Pic de la Valleta (Pic Bayette)
L’esperó NE del Pic de la Valleta (o Pic Bayette, com denominen els mapes francesos aquest cim) és tot un clàssic de l’escalada. Està ben a prop del coll de Puymorens i presenta una gran paret de més de 200 metres amb una roca granítica de gran qualitat, franca i segura. Hi ha diedres i petites xemeneies, a més de plaques, de manera que en aquesta escalada s’utilitza una bona diversitat de tècniques.
La via té una dificultat global de cinquè grau (MD), amb algunes tirades més fàcils però també amb alguns passos de V+. Els passos són sostinguts i variats, i l’escalada és molt interessant.
Nosaltres vam arribar a la zona al vespre i vam acampar més amunt del coll de Puymorens, a l’inici de l’aproximació, a la zona de l’estació d’esquí. Al matí vam fer la curta aproximació fins al peu de la paret. Després de completar l’escalada vam baixar per un llom i una tartera fins al punt de partida, on teníem la tenda.


RESSENYA:
Pic de la Valleta