Roca Regina, via Ribes-Vidal

Foto d'arxiu: la Roca Regina des del Montsec de Rúbies

---

Vam pujar dissabte a la zona de Terradets i vam fer un bivac en una cova terrosa que s’obre a peu de carretera, poc abans d’arribar a la Roca Regina.

Al matí vam fer aquesta via, que havíem trobat en un article del Vértex núm. 31 (gener-febrer de 1973).

La via puja a la Roca Regina, una paret molt popular i plena de vies a la zona de Terradets, però no pel mig del pany principal, sinó que ressegueix la llarga aresta que limita per la dreta aquest impressionant mur.

Són tretze tirades, totes en escalada lliure excepte un parell de passos d’estreps a la desena tirada. La dificultat és variada i, com que la via segueix l’aresta, combina trams fàcils, de tercer grau, amb tirades molt difícils que arriben al cinquè superior.

La roca és molt bona, com a tota la zona de Terradets, i la via presenta algunes escapatòries que fan que el grau de compromís sigui relativament baix.

Es pot veure la ressenya de la via a l’article enllaçat o clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog.

---

RESSENYA (amb les reunions i graduacions actuals):

---

Montsent de Pallars (2.883 m) amb esquís

Foto d'arxiu: el Montsent des del Montorroio. Abril 2008

---

Vam dormir en un apartament a prop de Sort. L’endemà al matí vam iniciar l’ascensió des de l’estació d’esquí de Llessui, que en aquella època encara funcionava. Va cessar definitivament l’activitat l’any 1987.

Al principi vam pujar còmodament, però a la part final tot estava cobert de boira, fins al punt que vam arribar al cim sense poder assegurar que realment estiguéssim en el punt més alt. En aquella època tampoc no teníem GPS i el cim del Montsent és ample, de manera que ens va quedar el dubte.

Del que sí que estàvem segurs era que, si no érem exactament al cim, érem a l’altiplà final i, en tot cas, ben a prop i gairebé sense diferència d’altitud.

Anys més tard vam tornar al Montsent i, aquella vegada, amb bon temps, sí que vam estar segurs d’haver arribat al cim.

---

DOCUMENTACIÓ: Fitxa d'esquí

---

La Torta & La Trirroca

Foto d'arxiu: al cim de la Torta, abril 2009

---

Escalada a Montserrat, a la zona alta de la regió d’Agulles. Vam fer dues vies:

• La Trirroca, via Bages
• La Torta, via Normal

Totes dues vies les havíem fet anteriorment en més d’una ocasió.

La Trirroca, via Bages: la via comença amb una curta grimpada per pujar la petita agulla anomenada la Petitona, també coneguda com la Xica de la Miranda. Des del cim d’aquesta agulla, adossada a la Trirroca, cal baixar uns metres fins al punt on les dues agulles són més properes i passar a la Trirroca amb un pas obert de cames.

Un cop a la Trirroca, es troben uns burins que permeten superar un curt tram en escalada artificial. A partir d’aquí la via continua en escalada lliure, sense gaire dificultat, fins assolir el cim.

La Torta, via Normal: és una via d’una sola tirada, totalment en escalada lliure. Comença a la cara oest de l’agulla i puja en diagonal fins situar-se gairebé a la cara sud. La dificultat no supera el quart grau.

---

RESSENYA:

---

El Gegant Encantat, via Aresta Brucs

Foto d'arxiu: panoràmica des de Sant Jeroni

---

Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Jeroni. Vam pujar el Gegant Encantat per la via Aresta Brucs, una aresta clàssica montserratina que recorre la cara sud amb una notable varietat de passos.
Descripció de la via:
La via comença pel fil de l’aresta, en terreny fàcil. A mitja tirada apareix un marcat desplom que talla el pas; es flanqueja lleugerament a la dreta fins trobar el punt feble que permet superar-lo. A partir d’aquí se segueix en escalada lliure, amb dificultat decreixent, fins arribar a un bon replà situat al cim d’una petita agulla adossada al Gegant Encantat.
La tirada següent surt en lliure difícil fins assolir el primer d’una sèrie de burins que permeten superar un tram de paret vertical d’uns deu metres. Superat aquest sector, la via continua en lliure molt difícil (V) fins a la segona reunió, situada al peu de la bola del cim, en una posició força incòmoda.
La tercera tirada supera en lliure difícil un mur vertical, el tram més espectacular de l’ascensió. Aquesta tirada es fa íntegrament en lliure i porta directament al cim del Gegant Encantat.
El descens es fa en ràpel per la cara oposada.

---

RESSENYA:

---