dissabte, 27 de maig del 1978

Pollegó Inferior (2.400 m), via Pany-Haus

Via Pany-Haus al Pollegó Inferior del Pedraforca
Vam fer la primera via a la cara sud del Pollegó Inferior. La via Pany-Haus recorre una xemeneia que talla tota aquesta cara, amb passos atlètics, tota en escalada lliure amb tècnica de ramonage.
És una via molt interessant, especialment per als amants del ramonage. Un cop arribats al cim, vam emprendre la baixada per un recorregut alternatiu: les Costes d’en Dou, un camí de cabres que baixa directament per la cara sud del Pollegó Inferior fins entrar a la gran canal de l’Enforcadura, a l’altura del camí transversal.


RESSENYA:
Ressenya de la via Pany-Haus al Pedraforca
RESSENYA HISTÒRICA:
Ressenya històrica de la via Pany-Haus al Pedraforca
MÉS FOTOS:
Via Pany-Haus al Pollegó Inferior del Pedraforca
Via Pany-Haus al Pollegó Inferior del Pedraforca
Via Pany-Haus al Pollegó Inferior del Pedraforca
Via Pany-Haus al Pollegó Inferior del Pedraforca
Via Pany-Haus al Pollegó Inferior del Pedraforca

dijous, 25 de maig del 1978

Obrint via al Pedestal del Martell

Pedestal del Martell, Montserrat
Foto d'arxiu: al cim del Pedestal del Martell, juny 2020

Vam tornar al Pedestal del Martell per seguir treballant en l’obertura de la nova via Vidal-Bueno-Alsina. Aquesta vegada vam completar la col·locació dels burins de la primera tirada, que era la part més complicada de tota l’obertura. També vam muntar les reunions amb bones anelles fixades amb burins.
La via va quedar pràcticament acabada però vam decidir tornar un altre dia per fer la primera ascensió completa.

dissabte, 20 de maig del 1978

Penyasegat de Garraf, via SAME

Via SAME al Penyassegat de Garraf
Per fi vam aconseguir fer la via SAME al Penyassegat de Garraf. Aquesta vegada no vam atacar la via per mar, com la darrera vegada, sinó per terra. Vam fer la variant del flanquejament, que entra a la via flanquejant i no des del mar.
Des de l’entrada del port de Garraf, un caminet ens va portar fins al peu de la paret, on ja no es pot resseguir més la costa. Allà mateix vam començar un llarg flanquejament per la base de la paret fins trobar el punt d’unió amb la variant que puja del mar, per on vam fer el nostre primer intent.
En el punt de partida hi havia, quan vam fer la via, uns burins. Actualment només en queda alguna resta rovellada però, per les característiques d’aquesta roca calcària, es pot assegurar amb friends, tascons i ponts de roca. Com sempre en aquesta paret, les vistes sobre el mar són espectaculars.
La idea de fer aquesta via, com les altres vies que vam fer al Garraf, va venir de la lectura d’un article publicat en el número 663 de la revista Muntanya (octubre de 1972), amb la descripció i la ressenya de les principals vies de la zona.
Podeu veure aquí l’àlbum escalada a Garraf, amb les fotos de les escalades que vam fer al Penyassegat de Garraf entre gener i maig de 1978.


RESSENYA:
Via SAME al Penyassegat de Garraf

dissabte, 13 de maig del 1978

Intent al Tozal del Mallo

Tozal del Mallo

Vam tenir un fracàs sonat en el nostre intent de fer el Tozal del Mallo, una de les parets clàssiques de més prestigi del Pirineu. Com que la via és llarga, vam pensar a pujar una mica i muntar un bivac per poder fer l’endemà la via sense problemes.
Vam fer dues tirades fins a una petita repisa on vam muntar el bivac, penjats amb hamaques. Vam dormir molt poc i l’endemà, malgrat el que teníem previst, ens vam posar en moviment massa tard. Ja no vam ser els primers, ja que dues cordades ens havien avançat.
Vam pujar una mica més però ja vam veure que era massa tard i la moral tampoc no estava gaire alta, de manera que vam preferir retirar-nos.

MÉS FOTOS:
Tozal del Mallo
Tozal del Mallo
Tozal del Mallo
Tozal del Mallo

diumenge, 7 de maig del 1978

L'Agulla del Salt

Escalada al Sot del Bac: Agulla del Salt i vies properes

Vam venir una vegada més al Sot del Bac, al Figaró, per fer algunes vies d’escola. La majoria ja les coneixíem, però la de l’Agulla del Salt era inèdita per a nosaltres. En total vam fer quatre vies:
  • El Tap de Xampany, via Normal
  • Agulla del Salt, via Normal
  • Roca Plana, via Xemeneia
  • Roca Plana, Gran Diagonal
La primera ascensió, aèria i molt estètica, ens va portar al petit cim del Tap del Xampany. Era la tercera vegada que la fèiem, però és una via que val la pena repetir perquè té una estètica molt interessant.
Després vam fer la via més singular de la jornada: l’Agulla del Salt. Aquesta via es fa baixant des del cingle, que està lleugerament separat de l’agulla, i després fent un salt per agafar-se a l’agulla i acabar grimpant els darrers metres fins al cim. El pas clau que dona nom a l’agulla és fàcil, però impressiona per la timba que queda a sota.
Les altres dues vies ja són més fàcils i les havíem fet anteriorment. La via de la xemeneia va ser de les primeres que vam fer al Sot del Bac.


RESSENYES:
Escalada al Sot del Bac: Agulla del Salt i vies properes
Escalada al Sot del Bac: Agulla del Salt i vies properes
Escalada al Sot del Bac: Agulla del Salt i vies properes
Escalada al Sot del Bac: Agulla del Salt i vies properes