Refugi ENHER

Novament vam pujar a la Vall de Boí, aquesta vegada amb la intenció de fer l’ascensió a la Punta Harlé, la primera de les puntes de la serra del Tumeneja. Vam sortir de la presa de Cavallers i vam pujar fins al refugi de l’ENHER, situat al costat del clàssic refugi Ventosa i Calvell.

---

MÉS FOTOS:

---

El Gat, Via Vicenç Barbé

Foto d'arxiu: el Gat i el Cabirols, juny 2014

---

Després de dormir al refugi Lluís Estasen vam fer la via Vicenç Barbé al Gat. Aquesta via és una variant mixta entre la Pany del Collet de la Cova i la Homedes del Gat, i permet pujar al Gat sense seguir íntegrament la via Homedes, una de les més clàssiques d’aquesta paret.

Nosaltres no vam fer exactament la via Vicenç Barbé sinó una variant (és a dir, una variant de la variant), ja que quan vam enllaçar amb la via Homedes a l’indret conegut com el Planell dels Diables vam pujar directament al cim del Cabirols (2.317 m). Després vam baixar en ràpel fins al collet est del Gat i, amb una tirada més, vam arribar al cim.

La via comença al mateix punt on s’inicia la via Pany, marcat amb una gran inscripció pintada a la roca. Es puja fàcilment fins a la primera reunió (R0), des d’on es fa el pas clau de la Pany: un flanqueig per una placa llisa, amb un pitó d’assegurança.

La via continua per la Pany sense gaire dificultat (es pot fer ensemble la primera tirada després del flanqueig) fins arribar a un bon replà amb més inscripcions pintades. En aquest punt es deixa la via Pany, que marxa cap a la dreta per una zona fàcil anomenada el Jardí.

Aquí comença la part més interessant de la via: tres tirades per una xemeneia que se supera parcialment amb tècnica de ramonage. S’arriba així al Planell dels Diables, un altre gran replà situat al peu de la paret final del Gat.

A partir d’aquest punt hi ha tres opcions. La principal és la sortida original de la via Vicenç Barbé, que correspon a les tres darreres tirades de la via Homedes, tres tirades de IV+ que pugen directament al cim del Gat.

La segona opció és seguir una canal cap a la dreta que porta al collet oest del Gat, des d’on es pot iniciar el descens per la tartera de l’Enforcadura.

La tercera opció, que va ser la que vam escollir, consisteix a pujar directament al cim del Cabirols (2.317 m) amb dues tirades fàcils. Des del cim del Cabirols es baixa amb un ràpel de 40 metres fins al collet est del Gat, des d’on s’arriba al cim del Gat amb una tirada de III-IV.

---

RESSENYA:

---

RESSENYA HISTÒRICA:

---

L'Agulla de l'Arbret, via Oest & via Normal

Foto d'arxiu: Agulla de l'Arbret (cara Oest), novembre 2011

---

Escalada a Montserrat, a la regió d’Agulles. Vam fer dues vies:

• Agulla de l’Arbret, via Oest
• Agulla de l’Arbret, via Normal

Són dues vies que podríem anomenar “per a col·leccionistes” i que pugen per les dues cares laterals de l’agulla, totes dues en escalada lliure.

La via de la cara Oest puja en escalada lliure una tirada de quart grau fins al peu de la profunda xemeneia que ratlla aquesta cara de l’agulla. Després supera la xemeneia amb tècnica de ramonage, força difícil, i surt pocs metres sota el cim, al qual s’arriba amb facilitat.

La via Normal puja per la cara oposada, just per la canal per on baixa el ràpel. Hi ha dues variants de dificultat similar. La primera puja directa superant una placa vertical fins a l’entrada de la xemeneia. L’altra variant puja per la canal arbrada fins al punt més alt i entra a la xemeneia amb un llarg flanqueig.

Tant la via de la cara Oest com la Normal són difícils i amb poques possibilitats d’assegurar-se, almenys en aquella època.

---

RESSENYES:

---

Ascensió a la Punta Alta (3.014 m)

Des del refugi de l’ENHER, situat al costat del clàssic refugi Ventosa i Calvell, vam pujar per la via normal a la Punta Alta (3.014 m). Érem una bona colla del centre i l’objectiu de la sortida era, a més d’assolir aquest cim, deixar-hi un llibre de signatures. Vam completar l’ascensió sense cap problema.

---

MÉS FOTOS:

---

Refugi Ventosa i Calvell

Vam arribar a la Presa de Cavallers en una sortida col·lectiva del Centre. L’objectiu era pujar a la Punta Alta per deixar-hi un llibre de signatures. Aquell dia vam fer l’aproximació fins al refugi Ventosa i Calvell, tot i que aquest refugi ja estava en ruïnes, i ens vam allotjar al refugi de l’ENHER, situat a pocs metres.

---

MÉS FOTOS:

---

La Trirroca, via Bages

Foto d'arxiu: la Trirroca i la Torta

---

Escalada a Montserrat, a la regió d’Agulles. Aquell dia vam anar decidits a fer escalada artificial però no va ser el nostre dia.

Primer vam intentar l’ascensió a la Bessona Superior per la via CES, però la vam trobar despitonada i no portàvem prou material per fer-la, ja que hauria calgut clavar diversos pitons.

Després vam anar a intentar la via Cerdà de la Torta, una via totalment en escalada artificial de burí que puja per la cara oest de la Torta, la que mira al Portell Estret. L’agulla està una mica desplomada i la tirada és exigent. Quan vam arribar-hi vam comprovar que també estava desequipada, ja que faltaven els primers burins, i vam optar per deixar-ho córrer.

Finalment, una mica frustrats per no haver pogut fer les vies previstes, vam optar per repetir la via Bages de la Trirroca, una via que ja coneixíem i que també té un curt tram d’escalada artificial.

---

RESSENYA:

---