En Toni, a cavall sobre el cim del Punyalet
Escalada a Montserrat, a la regió d’Agulles. Aquell dia vam fer una via molt curiosa i interessant:
el Punyalet per la via CAS. És una via molt poc freqüentada, ja que no apareix a la
guia clàssica Rodés-Labraña
.
Nosaltres vam trobar la ressenya al número 25 de la revista de la UES (Unió Excursionista de Sabadell),
de febrer de 1974.
El Punyalet és una llastra despresa de la paret d’Agulles que es puja amb tècnica de ramonage,
aprofitant la xemeneia que queda entre dues parets. Vam començar travessant la base del Sabre,
entre aquest i la Paret d’Agulles, fins al collet. Després vam baixar per la banda oposada fins
a la base del Punyalet.
La via no s’inicia pel costat que dóna al Sabre, sinó que cal flanquejar per una terrassa fàcil
fins a la banda oposada, on comença una marcada xemeneia. Vam pujar per aquesta xemeneia uns
30 metres fins a un bloc encastat, on vam muntar una reunió sòlida. La tirada següent, també
amb tècnica de ramonage, ens va portar uns 15 metres més fins al cim del Punyalet.
Aquest és probablement el cim més petit que hem trobat mai a Montserrat: a dalt ens hi podíem
posar literalment a cavall, amb una cama a cada banda de la minúscula agulla. L’assegurança al
cim era extremadament precària (una mata de farigola). La moderna
guia d’en Joan Miquel Dalmau
indica que actualment la via està reequipada, però en aquella època el conjunt era molt,
molt precari.
El pas més delicat va ser el flanqueig per tornar a la Paret d’Agulles, amb un pas molt exposat
i una timba considerable, que posava a prova la tècnica montserratina. Era una placa fina,
catalogada de cinquè grau però molt curta. Després vam arribar al cim d’una petita agulla
enganxada a la Paret d’Agulles (l’Agulla Alta del Punyalet), i vam baixar per l’altra banda fins
al coll sota l’Agulla del Capdemunt.
Després del Punyalet, per completar la jornada, vam fer una ascensió més curta:
l’Agulla del Sol Ponent per la cara Nord.
