Escalada a Montserrat. Trinitat

Sortida d'escalada a Montserrat, a la zona de Trinitats. Vam fer quatre vies:

• El Fesolet, via Normal. Via totalment en lliure que puja per l'aresta. Sortim de la canal que porta a l'inici de la Travessia dels Flautats i l'iniciem amb un flanquejament que ens porta al centre de l'aresta. Pugem per aquesta aresta amb bones presses i sense massa dificultat. Més amunt hi ha un tram més dret però l'evitem flanquejant uns metres a l'esquerra fins trobar una canaleta que ens porta ja fàcilment fins al cim.
• La Quarta de Trinitats, via Normal. Aquesta via la vam fer només perquè està ressenyada a la guia i la volíem tatxar, però no té cap dificultat, ja que es tracta només d'una curta grimpada.
• La Nineta, via Normal. És una via típicament montserratina, que comença amb un flanquejament des d'un petit collet per anar a buscar l'aresta, per on es puja sense massa dificultat fins al cim. Abans, però, cal superar un petit pas de quart grau per passar un petit desplom.
• Agulla del Camí, via Normal. Via curta i fàcil, d'una sola tirada, que puja per l'aresta amb passos de tercer grau.

A la foto de portada d'aquesta entrada es pot veure el flanquejament característic de la Nineta.

---

MÉS FOTOS:

---

RESSENYES:

---

Pedraforca, via Cerdà-Pokorski

Des del refugi Lluís Estasen, on havíem dormit, vam atacar la via Cerdà-Pokorski al Collet de la Cova. Era una via de molta dificultat, fina i atlètica, gairebé tota en lliure. Les ressenyes actuals, curiosament, cataloguen la via amb més dificultat que la clàssica guia del CEC. Tot i això, la guia antiga marcava un curt flanquejament en artificial que actualment se supera en lliure. La ressenya que adjuntem és la moderna.

La via comença a la cornisa de l’itinerari d’aproximació a les vies de l’Esperó Central. Hem de passar el Gran Diedre i seguir una mica més. La via s’inicia en diagonal a la dreta buscant un sistema de canals i plaques que ens porten, amb escalada fina, a un petit replà (en dues tirades). Després d’un curt flanquejament pugem directament per arestes i plaques, fent diverses reunions fins arribar a uns replans descompostos per on, ja fàcilment, arrivem a enllaçar amb la via Pany. Arribem a les canals superiors de la via Pany i seguim aquesta via, que en aquest tram ja és fàcil, fins al Collet de la Cova.

En aquesta ocasió portava com a company de cordada en Pep, que tenia poca pràctica d’escalada i va patir molt per superar alguns dels passos de la via.

---

RESSENYA:

---

La Gorra Frígia, via Viaplana

Foto d'arxiu: cim de la Gorra Frígia, desembre 2015

---

Escalada a Montserrat, a la zona de les Magdalenes. Primer vam intentar la via Haus-Extrems de la Gorra Frígia però vam abandonar. Es tractava de l’original de la via Mompart. Aquesta popular via, que havíem fet moltes vegades, no era més que una variant de l’original via Haus-Extrems. La via original pujava amb molta finura directament, mentre que la Mompart evitava el tram més vertical flanquejant a la dreta per buscar terreny més fàcil. La Haus-Extrems havia caigut en desús i la Mompart s’havia convertit en una de les vies més populars de Montserrat (l’any 1975).

Després vam fer una via nova, la via Viaplana de la Gorra Frígia. Aquesta via es podia catalogar com per a col·leccionistes, però també valia la pena fer-la. Calia pujar per una canal amb vegetació per la cara nord de la Gorra fins al final, on hi havia un replà. Des d’aquí, amb una única tirada en lliure, arribàvem al cim. La tirada començava amb certa dificultat (IV+), però a mesura que pujàvem el pendent disminuïa i acabàvem arribant fàcilment al cim.

---

RESSENYA: