Vam sortir de bon matí del refugi Ventosa i Calvell amb la intenció de pujar a la Punta Alta de Comalesbienes. Feia un dia gris i emboirat però, malgrat tot, vam pujar fins arribar al que crèiem que era el cim. Lògicament, no teníem GPS, de manera que vam pujar una mica per intuïció amb l'ajut del mapa de l'Alpina. No vèiem res a causa de la boira però, just quan estàvem fent la foto del cim, es va obrir una mica la boira i vam comprovar que ens havíem equivocat de cim.
Per uns moments, la boira es va escampar una mica i ens va permetre veure uns llacs per la part del darrere del cim. Vam mirar el mapa atentament i les coses no quadraven. Si allò hagués estat la Punta Alta, aquells llacs no haurien d’existir sota el cim. Després de mirar i remirar el mapa vam arribar a la conclusió que els llacs que vèiem a sota nostre eren l’estany gelat de Culieto i un parell de llacs petits sense nom del seu costat i, per tant, ens trobàvem a la cresta de Culieto, havent fet tres cotes (2.923, 2.945 i 2.939 m) d’aquesta cresta. La foto del cim era molt maca però no era autèntica.
MÉS FOTOS:
