diumenge, 29 de setembre del 1974

La Gorra Marinera & La Magdalena Inferior

La Magdalena Inferior
Foto d'arxiu: al cim de la Magdalena Inferior, novembre de 2014

Escalada a Montserrat, a la zona de les Magdalenes. Vam fer tres vies:
  • La Gorra Marinera, via Pel Davant
  • La Magdalena Inferior, via Albert Busquets
  • La Magdalena Inferior, via Normal
La via Pel Davant és relativament fàcil, excepte la darrera tirada. Primer cal pujar fins a un gran replà boscós on hi ha les ruïnes de l’ermita de Sant Jaume.
Aquesta pujada es pot fer de moltes maneres; nosaltres vam triar la que marcava la guia, que pujava en una sola tirada fàcil fins al replà boscós. Des d’aquí només hi havia una tirada, de quart grau, molt vertical però amb bones preses.
La segona via, l’Albert Busquets, és força interessant, ja que puja totalment en lliure, amb força dificultat.
Comença des de la part superior de les escales de Jacob amb una tirada en lliure de IV+ fins a una bauma molt marcada que ratlla tota la paret, on vam fer la primera reunió.
A continuació ve el pas clau de la via, catalogat com a V+. Sortim de la bauma amb un petit flanquejament cap a l’esquerra i seguim amunt superant un marcat desplom en lliure.
Després l’escalada continua difícil, però ja no tant; cal pujar amb lleugeres ziga-zagues, tot buscant els millors passos, fins arribar a la segona reunió, situada en un petit replà.
Completem l’ascensió amb una tirada final ja més fàcil fins al cim.
Després de fer el ràpel per la via normal, encara vam aprofitar l’ocasió per fer aquesta via, força fàcil.

RESSENYES:
La Gorra Marinera, via Pel Davant
La Magdalena Inferior, via Albert Busquets
La Magdalena Inferior, via Normal

diumenge, 22 de setembre del 1974

Travessia Costabona Núria

Travessa Costabona – Núria per la carena fronterera
Vam sortir del refugi lliure de Costabona, on havíem passat la nit, i vam iniciar un llarg recorregut per tota la carena fronterera fins al Santuari de Núria.
Vam fer moltes sifonades per no deixar-nos cap cim sense coronar:
  • Costabona (2.464 m)
  • Roc Colom (2.502 m)
  • Puig de la Llosa (2.503 m)
  • Coma Ermada (2.496 m)
  • Pic de la Dona (2.702 m)
  • Puig d’Ombriaga (2.634 m)
  • Bastiments (2.874 m)
  • Pic del Freser (2.723 m)
  • Pic de l’Infern (2.860 m)
Finalment vam arribar al coll de Noucreus i vam baixar fins a Núria, on vam agafar el cremallera per tornar a casa.

MÉS FOTOS:
Pic de la Dona

dissabte, 21 de setembre del 1974

Refugi Costabona

Coll de la Balmeta i refugi Costabona
Vam venir a Setcases amb la intenció d’iniciar una gran travessia de muntanya.
En aquesta primera jornada vam pujar al Coll de la Balmeta i vam continuar fins al refugi Costabona, un refugi lliure no gaire confortable, on ens vam instal·lar per passar la nit.

MÉS FOTOS:
Refugi Costabona
Roc Colom

diumenge, 15 de setembre del 1974

Agulla del Gendarme, via Dalmau-Fígols

Tot lo Món, via Dalmau-Fígols
Vam trobar en una revista de muntanya una ressenya d’una via d’escalada a les Roques de Tot lo Món, una zona situada sobre les gorges de Núria, no massa freqüentada pels escaladors, ja que hi ha poques vies obertes i pocs llocs on escalar.
La via Dalmau-Fígols té una llargada d’uns 150 metres, tota en lliure i sobre roca granítica. És una via una mica irregular, amb trams d’una certa dificultat, fins a cinquè grau, alternant amb trams més fàcils.
L’aproximació és llarga i pesada, ja que no hi ha camí. La primera tirada, d’uns quaranta metres, comença amb un diedre força dret, amb un pas de cinquè grau, i acaba amb un tram més fàcil, de tercer grau.
La segona tirada comença relativament fàcil, però després cal superar un diedre difícil, també de cinquè grau. Segueoxen dues tirades molt fàcils, amb algun pas una mica més complicat, que ens porten al peu del mur final, força dret.
En aquest mur cal superar el tercer pas de cinquè grau, també en un diedre, per acabar arribant al cim ja més fàcilment.
Va ser la primera via llarga que fèiem fora del massís de Montserrat, el nostre terreny habitual d’escalada.

MÉS FOTOS:
Tot lo Món, aproximació
Tot lo Món, via Dalmau-Fígols
Tot lo Món, diedres de la via
Tot lo Món, cim
RESSENYA:
Tot lo Món, ressenya de la via Dalmau-Fígols

dilluns, 9 de setembre del 1974

Escalada al Sot del Bac

Escalada a la Roca Plana del Figaró
Foto d'arxiu: La Germana Gran, juny de 2014

Tornàvem al Figaró per fer un parell de vies en aquesta zona.
  • Roca Plana, via Gran Diagonal
  • Roca Plana, via Sense Nom (Picu)
Eren dues vies fàcils i ja molt conegudes per nosaltres.

RESSENYES:
Roca Plana, via Gran Diagonal
Roca Plana, via Sense Nom (Picu)

diumenge, 8 de setembre del 1974

La Gorra Frígia, via Badalona

La Gorra Frígia, via Badalona
Foto d'arxiu: cim de la Gorra Frígia des de la Magdalena Superior

Escalada a Montserrat d’una via clàssica, de les que no es poden deixar de fer.
  • La Gorra Frígia, via Badalona
Es tracta d’una magnífica via que supera totalment en lliure la gran paret de la Gorra Frígia. És similar a la via Mompart, però una mica més difícil i sostinguda.
En aquell temps la principal dificultat era la falta d’assegurances, fet que implicava haver de tenir molta seguretat com a escalador per poder superar la via. Actualment està ben assegurada i, encara que la dificultat és la mateixa, el compromís és molt menor.
La via comença al camí de Sant Joan a Sant Jeroni, amb una tirada curta i fàcil que puja en diagonal cap a l’esquerra fins a un gran forat on vam fer la primera reunió. Sortíem del forat per l’esquerra i pujàvem fins a un altre forat situat sobre l’anterior. Eren uns vint metres d’escalada.
A continuació seguíem pujant en diagonal cap a la dreta, amb dificultat creixent, fins arribar a un replà, a uns trenta metres, on muntàvem la tercera reunió. La quarta tirada era la clau de la via: pujava en lliure amb tendència a la dreta fins superar una panxa amb un pas de cinquè grau. Més amunt encara trobàvem una segona panxa, però ja no tan difícil.
Arribàvem a un forat situat al peu d’una fissura molt marcada, on fèiem la quarta reunió. La tirada següent la fèiem en diagonal cap a la dreta fins arribar a un replà on muntàvem la cinquena reunió, que coincidia amb la quarta de la via Mompart. Des d’aquí ja pujàvem fàcilment fins al cim.
La ressenya que publiquem correspon al plantejament actual de la via, no exactament a com la vam fer nosaltres l’any 1974. Els emplaçaments de les reunions són diferents, ja que en aquella època es feien les tirades més curtes, especialment quan no hi havia assegurances.

RESSENYA:

La Gorra Frígia, via Badalona

dijous, 5 de setembre del 1974

La Pelada & La Portella Petita

Escalada a la Pelada i la Portella Petita, Agulles de Montserrat
Foto d'arxiu: de la Portella Superior a les Savines

Una nova sortida d’escalada a Agulles, aquesta vegada per la zona més propera al coll de la Portella.
Vam fer diverses vies:
  • La Pelada, via Aresta Brucs
  • La Pelada, via Cara Nord
  • La Pelada, via Ràpel
  • La Portella Petita, via Normal
Totes les vies eren curtes i fàcils, amb l’única excepció de la via Ràpel de la Pelada.
Aquesta via, que no havíem vist ressenyada enlloc, la vam fer gairebé per casualitat. Després de completar les dues vies de la Pelada vam observar que la paret curta però molt vertical per on baixava el ràpel tenia algunes preses molt bones.
Vam pensar que podríem pujar per allà i així ho vam fer. Cal dir que vam aprofitar la corda del ràpel per assegurar la tirada, ja que són només deu metres però sense cap assegurança i amb una escalada molt difícil i sostinguda.

RESSENYA:
La Pelada, ressenya

La Pelada, via Cara Nord

La Pelada, via Ràpel

La Portella Petita, via Normal

dilluns, 2 de setembre del 1974

Escalada al Figaró

Escalada al Sot del Bac, Figaró
Una nova visita al Sot del Bac, al Figaró, per practicar les tècniques d’escalada. En aquella època ja coneixíem molt bé aquesta zona i teníem gairebé totes les vies fetes.
Vam fer un bon grapat de vies:
  • Roca Plana, via Pel Darrere
  • Roca Plana, via Gran Diagonal
  • Roca Plana, via Xemeneia
  • Roca Plana, via Normal (Encastament)
  • Roca Plana, via Sense Nom (Picu)
  • Paret de la Bauma, via Normal
Eren moltes vies però curtes, totes d’una sola tirada, amb tècniques i dificultats variades.

MÉS FOTOS:
Escalada al Sot del Bac, Figaró
Escalada al Sot del Bac, Figaró
Escalada al Sot del Bac, Figaró
Escalada al Sot del Bac, Figaró
Escalada al Sot del Bac, Figaró
Escalada al Sot del Bac, Figaró
RESSENYES:
Roca Plana, via Pel Darrere
Roca Plana, via Gran Diagonal
Roca Plana, via Xemeneia
Roca Plana, via Normal
Roca Plana, via Sense Nom (Picu)
Paret de la Bauma, via Normal

diumenge, 1 de setembre del 1974

La Portella Gran, via Normal

La Portella Gran, via Normal
Vam tornar a Agulles per fer la via Normal de la Portella Gran, una via que, malgrat la seva denominació de via normal, té certa dificultat.
Vam començar superant el pedestal de l’agulla amb escalada fàcil fins al peu del desplom, on hi ha una bona plataforma. La segona tirada és la clau de la via, ja que cal superar en escalada artificial el desplom característic que talla aquesta paret.
Nosaltres vam trobar la fissura parcialment desequipada i vam haver de clavar algun pitó per superar el pas clau de la via en escalada artificial difícil. Després, ja en lliure, cal pujar fins al peu de la gran bola que corona l’agulla.
Des del peu d’aquesta bola, on vam muntar una bona reunió, calia superar els metres finals, molt verticals però amb bones preses (IV+), fins al cim de l’agulla.
En aquesta ocasió va venir amb nosaltres en Paco Duran, un amic d’en Ramon, que poc després va morir en un accident de muntanya a l’Aresta Lion del Cerví.
Uns anys després vam fer una petita pel·lícula amb vistes d’aquesta cara de la Portella Gran a vol d’ocell. Aquí la teniu:


RESSENYA:
La Portella Gran, via Normal