Foto d'arxiu: el Cap del Guerrer, desembre 2017
Després de tornar dels Pirineus, on vam fer l’Aneto per primera vegada, entre altres ascensions, vam anar a passar els tres darrers dies de la nostra sortida d’estiu a Montserrat per fer unes quantes vies. Vam dormir al refugi Vicenç Barbé.
El primer dia vam fer dues vies:
- Agulla del Dàtil, via Aresta Brucs
- El Cap del Guerrer, via Aresta Brucs
La via del Dàtil comença amb escalada artificial per un pany de paret força dret. Era fàcil, ja que estava totalment equipada amb burins, de manera que la dificultat no passava d’A1. Després d’uns metres en artificial calia sortir en lliure; com és habitual, el primer pas era el més difícil.
A continuació seguíem en lliure, però ben aviat la paret perdia verticalitat i arribàvem a la primera reunió. A partir d’aquí continuàvem per l’aresta amb dificultat decreixent fins a un replanet, gairebé a dalt de tot, on muntàvem la segona reunió. La tercera tirada, molt curta, tenia un pas relativament difícil per superar un petit desplom abans d’arribar, ja molt fàcilment, al cim.
La via del Cap del Guerrer era totalment en lliure. Començàvem des de la part del darrere de l’Aresta Brucs, flanquejant per un replà fins al peu de la cara que dóoal Bruc. Des d’aquí hi havia una única tirada, que superàvem en lliure, força vertical però amb bones preses. Aquest tram estava catalogat de IV+.
Després d’aquestes dues vies vam anar a dormir al refugi, que en aquella època era lliure, amb la intenció de continuar l’endemà escalant altres vies de la zona.
RESSENYA:
